2016: LA FESTA DELS ALUMNES
Sí, #hedeconfessar que cada any que visc em passa més aviat. I el passat divendres 10 de juny, en veure tants alumnes i més familiars que mai, no vaig poder evitar de pensar com han passat volant aquests sis anys.
Aleshores, també pens en els nostres graduats, en les seves famílies i en com els canviarà la vida a partir d’ara.
Pens en la quantitat de dimecres que deuen haver anat a dinar a cals padrins, el panet que s’empassolaven corrensos els dijous a les 14.55h per arribar a temps al conservatori, les formigues als ulls dels divendres a les 8h, després de l’entrenament del dia anterior fins a la mala hora…
Tot això acaba. Aquest episodi es tanca i n’encetam un altre ple de d’incerteses. Com sempre, la cerimònia de graduació conclou un episodi memorable, amb fórmules que es repeteixen, però amb l’emotivitat de sempre.
Enguany podríem dir que ha estat l’any de participació dels alumnes per excel·lència:
3 alumnes presentaren la primera part, en petit format, a la sala d’actes. Repetien en un escenari en el qual se sentien còmodes, ja que havien conduït amb èxit la gala de Sant Jordi; i repetiren complicitat Aina Costa, Cati Mañas i Josep Farré, tot presentant l’orla audiovisual… fins i tot arrencaren l’acte cantant i tocant l’ukelele.
Aquest curs, però, el superàvit de presentadors possibilità que, en sortir al pati per celebrar la cerimònia de graduació pròpiament dita, 3 alumnes més, dels tres cursos de segon, presentassin i repassasin el guió d’una gala que va fluir amb tempo, a càrrec de Miquel Cardell, Paquita López i Olga Zaginey.
Novetats en els discursos: Carmen González, la flamant professora de Castellà, acabada d’arribar al Joan Alcover i ja sol·licitada per adreçar-se als assistents: la Generación del 98 (la bona 😉 -com s’autodefineixen ells mateixos) i famílies. Aquesta professora de 2n de batxillerat instà als alumnes a ser Humans en majúscules i farcí la intervenció de cites, versos i records que us recomanem que llegiu aquí.
Els discursos dels alumnes foren completament distints entre si: Joan Villalonga, explicà -que no llegí- el que implica ser alumne de 2n de batxillerat, amb els mites i les excuses associades. Mai no havíem vist ningú, cap alumne ni cap professor, parlar sense paper davant.
Sandra Escandell, de clara formació humanista, es referí a la nova etapa plena d’incertesa, dubtes i pors que enceten ara, amb la ferma decisió de superar-los i fer del món un lloc millor.
Finalment, Isi Pérez, marcadament socialita, passà revista, amb to de comèdia, als professors, matèries i moments específics de l’opció de batxillerat de socials.
A més d’aquestes intervencions, lliuràrem divendres també 33 premis, 11 a alumnes de 2n de batxillerat; i la resta, des de 1r d’ESO fins a 1r de batxillerat.
Mai no havíem tengut tants premiats, ni tants alumnes graduats, ni tanta família al nostre pati. Un grup nodrit de professors participàrem a l’acte conscients de tot aquest talent i orgullosos de les persones que formen part ja de la nostra societat.
Sí, #he de confessar que aquests anys ens han passat volant i que us trobarem a faltar…
Catalina Pizà, cap d’estudis adjunta
[justified_image_grid preset=1 thumbs_spacing=4 min_height=2000 orderby=rand limit=0 load_more=scroll flickr_user=133921682@N06 flickr_photoset=72157667099920223]