Go to Top

Mort a combat

El vaig sentir, vaig notar els seus braços al voltant meu, per un moment em vaig tornar a sentir fora de perill. Vaig aixecar els meus ulls i, encara no sé com, em vaig veure reflectida als seus, tan vius, tan infinits, tan meus… O això vaig voler creure.

Em va semblar veure’l somriure, i mentre s’obrien les portes del RamonLlull-F-11 la vaig escoltar, càlida, coneguda, sincera: “Fins sempre amor…”

Em vaig quedar allà, quieta, immòbil, veient com els marines baixaven les escales de l’avió abatuts, mirant en terra, portant-lo a ell.

ANDREA GRAU GAVELA

1 BATXILLERAT B