Go to Top

La idea brillant per al concurs

Joan, has sentit parlar del concurs de relats de l’institut? Sí? Molt bé! Idò jo crec que seria una bona idea si hi participassis, ja que podries guanyar alguns bons premis. ­Però mare, ja saps que no m’agrada molt fer redaccions!

­És igual fill! Tu intenta­ho i ja està!

­Bé… idò… em, vaja, ho intentaré! ­Així m’agrada fill!

En Joan va agafar l’ordinador i es va posar a pensar el tema de la redacció. Que podia fer? Se li varen ocórrer moltes idees: una història de por, amb fantasmes i esquelets; una d’aventures, amb cavallers i princeses; una d’amor, amb enamorats i enamorades…

Però cap d’aquests temes li va parèixer suficientment interessant per poder guanyar el concurs. Per aquesta raó va decidir fer una redacció un poc més peculiar. Potser fer una comèdia de la vida d’algú? D’en Ramon Llull? No, això tampoc li servia.

Passaren hores i hores, i en Joan no va deixar de pensar. L’endemà, a l’institut, es va passar totes les classes sense prestar atenció. No podia aturar, fins que de sobte, va tenir una idea que sabia que impressionaria els lectors. Va decidir escriure la (petita) història de com havia volgut participar en els concurs després de que la seva mare l’animés. Era genial! Estava tant content que va començar a pegar bots pel carrer, i va sortir disparat a contar­li la seva gran idea a la mare. Ella el va animar, dient­li que, si la redactava correctament, guanyaria el concurs.

I va ser així com en Joan va començar a escriure:

­Joan, has sentit parlar del concurs de relats de l’institut? Sí? Molt bé! Idò jo crec que seria una bona idea si hi participassis, ja que…

Anònim