Go to Top

L’evolució

Des d’aquell dia vaig anar sempre dret…

Jo anava caminant a quatre potes, entre les herbes del parc de Ramon Llull quan vaig veure que davant meu s’hi movia alguna cosa. D’un bot em posar dret, mentre que els meus companys seguiren movent-se a quatre potes. L’espant féu que pujàs a un arbre i des d’allà veiés que als meus companys se’ls acostava un lleó.

No vaig poder veure com se’ls menjava a tots.

Sergi Puig