Go to Top

L’accident encertat

Em trobo a un lloc desconegut per a mi, on es parla una llengua diferent al català, l’àrab, i pel que sembla, no hi ha tecnologies modernes. He demanat on som, i em diuen que a Rabat (actual capital del Marroc). Per sort, sé una mica d’àrab perquè em van fer classes durant uns anys. Aquest no és el lloc on volia anar, ha estat una errada!!

Allò que recordo és que anava viatjant en el temps, cap a la futura Mallorca i, de sobte, la màquina s’espatllà i caigué, possiblement, en aquest lloc per casualitat.

Bé, intentaré explorar aquesta zona del país per veure si puc comprar alguna eina per arreglar l’artefacte i poder tornar a casa. Ara mateix som al nord de la ciutat, després d’haver caminat dues hores sense aturar. De sobte, m’aprop a una mesquita i veig un home que té una cara que em resulta  familiar. Sí! Sé qui és! Ramon Llull! Pel que veig està intentant cristianitzar alguns habitants d’allà però ells no li fan cas. Ara sé més dades de l’espai temporal d’on sóc, al segle XIII, ja que Ramon Llull va viure en aquella època.                                                                                                                                 

M’acosto a ell, per demanar-li ajuda, però em diu:

  – Per què anau vestit amb aquestes robes?

– Sóc un viatger en el temps, a la recerca de extraordinàries relíquies del passat -li   vaig contestar-.

Òbviament, ell no m’ha cregut, però he deixat a part el tema d’arreglar la màquina i m’he començat a interessar per la seva vida. M’ha contat moltes coses sobre ell: és escriptor, intenta cristianitzar territori musulmà …

Després d’aquesta xerrada he tornat a l’assumpte de reparar l’artefacte i li he demanat si coneixia alguna tenda d’eines o de recanvis. M’ha dit que devora casa seva hi ha un mercat impressionant d’eines fetes amb diferents materials com or, plata i bronze, i que, a més, tenen molta utilitat. He anat allà i he trobat una clau anglesa d’or pel terra. M’ha servit per reparar la meva màquina que ràpidament ha tornat a funcionar. Abans d’anar-me’n d’allà, m’he acomiadat de Ramon Llull. Quan he arribat a casa i he contat aquesta anècdota a la familia, m’han dit que volen anar amb mi la propera vegada que viatgi per poder també gaudir d’una experiència tan enriquidora com aquesta.

Adrià Seguí (S2A)