Go to Top

La vida segons Ramon Llull

Estava tot obscur i en silenci, només una llum encesa. Ell,en terra, espantat i l’altre amb una pipa apuntant-lo, seriós i ferme…

Jo era a l’armari del passadís tement per la seva vida i observant-ho tot. Va succeir… tot ple de sang i una vida menys al món!!

Anà corrents a la finestra i deixà la pipa a la mà dreta del cos sense vida. I saltà.

Jo, plorant,devora el cos del meu únic amor, espero l’arribada de la policia… perquè l’ambulància ja no fa falta.

Carmen Ponce 2n ESO