Go to Top

Era el meu aniversari

Era el meu aniversari, m’acabava de despertar. Vaig baixar a la cuina a menjar alguna cosa, no hi havia ningú. Era rar, normalment estaven les meves germanes, Laia i Maria, i el meu cà, Flu, però … no hi havia ningú.

Em vaig acostar a la taula, hi havia una petita nota, la vaig agafar, era rosa i estava doblegada, la vaig obrir. Estava escrit:

” Maria i jo ens anam a passetjar a Flu, al parc Ramon Llull, avui et toca netejar els plats.

-Laia- ”

Em vaig deprimir una mica, potser no s’en recordessim del meu aniversari …

Els meus pares estaven de viatge a Londres, i tornaven avui. Estava sola a ca’ meva. Vaig menjar un pa amb oli, em vaig vestir, i em vaig rentar les dents. Vaig anar a la sala a veure la televisió, no feien res bo.

Van passar tres hores, en les que no vaig fer res, només contestar missatges de felicitacions i veure la tele, les meves germanes no tornaven i m’estava preocupant. Vaig decidir anar a buscar-les. Vaig anar al parc Ramon Lllul, estaven assegudes en un banc, Flu, a veure, va venir corrent cap a mi. Li vaig acariciar i em vaig acostar a les meves germanes.

-Bon Dia, per què no heu tornat a casa?

-Estàvem … Eh … ocupades -va dir la Laia

No sabia que dir, estava enfadada, no m’havien avisat que arribarien tard i no es recordaven del meu aniversari. Vam tornar a casa, i no va passar res més, els meus pares mai van tornar, i les meves germanes no van tornar a parlar, però aquesta només és una història entre totes les que ocorrien si anaves al parc Ramon Llull …

Maria Fernanda Calvo