Go to Top

el tresor

La vigilava cada capvespre, arribant a la biblioteca, com el primer dia en què la vaig veure.

                                           ***

Havien passat tres mesos des de llavors… Com havia estat tan estúpid de regalar-li inconcientment, el meu tresor més íntim? Va ser un error o el destí em posava a prova? Què devia pensar ella…?

Entre gelosies i remordiments la vaig aconseguir; la vaig substituir!

Era capaç de reconstruir el meu cor? La seva amargada vida va donar llum a la meva.

Han passat dos mesos des que em va regalar la seva cosa mes íntima… L’he substituït? Jo diria que no…

                                                           ***

Què puc fer per oblidar-me d’ella? Més temps? Se m’està acabant la peciència. Tenc ganes de matar-la i, a la vegada, tenc ganes de tornar-me a endinsar… dintre de tu!

Em sap greu, però t’ho he de confessar: ESTIC ENAMORAT DE TU!!!!

Toni Vendrell