Go to Top

divendres migdia

DIVENDRES MIGDIA

Això era i no era una colla de joves molt amics. Nomien Jaume,Toni i Ramon. Tots tres tenien dotze anys però eren ben diferents. En Jaume era adoptat, venia d’Àfrica. Era molt moreno de pell i tenia uns ulls blaus com la mar. En Toni havia nascut a Palma, era de pell bastant blanca i tenia els ulls marrons. En Ramon provenia d’Austràlia. El seu aspecte era imponent: els cabells arrissats i rojos i la cara plena de pigues.

Tots tres anaven a diferents instituts. Com se coneixien? Ara vos ho explicaré.

Cada divendres, quan sortien a la una del migdia, molt estressats, anaven cap a la mar devora l’ Almudaina, seien davall una estàtua i allà s’explicaven tot el que els havia passat durant la setmana.

Un dia en Jaume explicà que pel seu aniversari els seus pares li havien regalat un canet petit, pelut i blanc. Per aquest motiu li havia posat de nom Cotó.

Un altre dia en Toni va explicar que havia estat malalt i l’havien hagut d’ingressar a l’hospital. Deia que el menjar que li posaven era molt bo i li agradava triar el que volia menjar.

En Ramon contà que havia nascut el seu germà petit, li posarien Joan.

També es contaven acudits i s’ho passaven molt bé junts. Per això cada dia s’adormien pensant en què es contarien el divendres proper.

Un dia, en Ramon, que era el més curiós, va demanar:

– Jaume,Toni, sabeu qui és l’ home d’aquesta estàtua?

– No, i tu, Toni?-digué en Jaume.

– No, però ho podem demanar a aquell home d’allà.

– Bon dia! Ens podria explicar qui és aquest home d’aquí?

– Clar. Que no ho sabeu?Era home escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí. El seu objectiu era que, especialment els jueus i els musulmans, fossin cristians. Tantes hores estau a l’institut i no sabeu qui és aquest personatge tan singular: en Ramon Llull!

AINA ALBIS 1rSA