Go to Top

Aires misteriosos

La nit ha caigut. Tot és fosc. Em presento: sóc Andreu Alorda i arribo a aquesta vila per començar una nova vida. El primer que veig són els carrers buits, silenciosos i un to misteriós, però no cridaré el mal temps. No es veu ni una ànima i de sobte, el vent bufa fort. Apareixen núvols grisos. Plou.

M’apropo cap a la meva residència i a devora hi ha una olivera amb uns arbustos molt grossos i a la vegada, estranys. Decideixo anar-hi, aparto els arbustos i veig una làpida i un clot mig enterrat. Cavo  amb els dits la terra i en trec un llibre, pareix antic. Té pols, bufo, i llegeixo un títol: “Ramon Llull”. No em dona temps a pensar amb l’aparició d’aquest llibre, perquè aixeco el cap i em fixo amb la làpida. A la làpida hi ha escrit el meu nom sencer i unes paraules: “Tu i jo estem morts”. Em quedo glaçat i sense a penes em surtin les paraules, dic: – On he anat a parar?

Yangyong Crespí 1BB