Go to Top

2015 Somnis

És molt curiós, veritat? La gent mai s’hi fitxa, però els grans personatges de la història han obtingut ajuda, la nostra ajuda.

Nosaltres som una espècie invisible als ulls dels humans corrents. Només els que tenen una gran capacitat d’imaginar, de somiar, poden veure’ns. Els ajudam a aconseguir allò que somien perquè els humans puguin anar evolucionant.

Jo mateixa vaig ajudar en Ramon Llull, encara que crec que no em va sortir molt bé. Coneixeu en Cristòfol Colom? Li vaig donar la idea d’anar cap a l’oest, perquè pogués descobrir Amèrica. Brillant, oi?

Però, jo també tinc desitjos. Vull ser com els humans. Ells tenen un dret molt important per a mi, el dret de llibertat d’expressió. Nosaltres no podem complir els nostres desitjos, ja ho vaig intentar. Només podem complir la d’altres.

Uns anys abans…

-Papà, papà, vull ser un humà! Són molt… – Em va interrompre:

-Però què dius?! Els nens bons no desitgen res. Ara sigues una nina bona i vés a ajudar a qualque persona! No tornis a esmentar-lo tan sols.

De volta a la realitat…

Estic caminant per les avingudes. Han passat deu segles des del meu naixement. Encara sóc molt jove, com a mínim em falten uns altres quinze segles. Vivim massa, no com els humans, que viuen menys d’un segle.

Aixec el meu cap, veig una estàtua d’en Lope de Vega. Quins records! Era un home bastant atractiu i simpàtic, molt intel·ligent també.

Sospir. Que no hi ha cap altra persona amb una gran imaginació?

Ei, tu! – Gir el cap. – Sí, tu – M’assenyala – Com és que sures?

És un jove, amb els ulls d’un color blau verdós i els cabells negres. Vesteix una camiseta de Nike i uns calçons blau. Uns segons més tard, m’adon que parla amb jo. Serà un futur personatge de la nostra història?

Weiwei Zhan (S2A)