Go to Top

L’observador estàtic de Pau Lucena

Em vaig aixecar del llit, com que no havia sentit l’alarma del rellotge vaig mirar quina hora era. Ja era massa tard i encara que corregués no arribaria al treball, per tant vaig decidir no córrer. Mentre em preparava el berenar vaig començar a pensar en el somni que havia fet que em quedés adormit. El somni era estrany i hipnòtic, i en aquell moment em va parèixer perfecte. Jo era una estàtua enmig d’una plaça, un ésser immòbil en un lloc desconegut. Em trobava en un lloc elevat que em permetia veure i escoltar totes les coses que passaven al meu voltant i jo només era un element més d’aquella plaça on la gent es reunia i xerrava. Allà enmig em vaig sentir com un científic que a traves del microscopi observa i estudia els diferents microorganismes. Al la meva dreta hi havia una font on dos nins s’entretenien tirant pedretes i més enfora els pares de les criatures vigilaven que no caiguessin a l’aigua. Davant meu assegut a un banc un al·lot llegia un llibre titulat  El vigilant en el camp de sègol de J.D.Salinger cosa que em va cridar l’atenció ja que feia poc jo havia llegit aquell llibre; a la terrassa d’un bar tres homes xerraven amb indiferència de les noticies que havien sentit per la televisió, de tant en tant un d’ells opinava amb un to insuportable d’expert en el tema mentre els altres assentien, tanmateix l’home podia haver dit la beneitura més gran del món que ells haguessin assentit. Passejant per devora el bar un home amb una guitarra intentava aconseguir un quants doblers, una parella va donar-li unes monedes; a la teulada d’una casa un moix encalçava els ocells que descansaven allà; un grup d’ancians miraven com es movien els niguls al cel, i una dona solitària passejava el seu ca. Al mateix temps que observava aquell petit món creat pel meu cap vaig tenir una sensació de gran tranquil·litat, com si la meva única missió fos estudiar aquells personatges, admirar aquella imatge quasi immòbil, imperfecta i monòtona però que en aquell moment semblava bella i interesant, i de sobte una merla se’m posà damunt el cap i em vaig adonar que aquell món immòbil tanmateix segueix en moviment, que més enllà d’on arribava la meva vista el món, sempre observat per la mirada atenta dels ocells, continuava el seu curs, i poc a poc vaig obrir els ulls.