Go to Top

Liang i Zhu de Xiaoming Ke

XIAOMING KE

B1C

Liang i Zhu

Si l’amor fos només autoselecció, enamorar-se fins casar-se, o juntar-se i no separar-se mai més, al món no hauria tanta tristor ni la gent moriria per amor. Aquest relat es va escriure a la dinastia Dongji (any 317-420), i tracta sobre l’amor i la tristor dels protagonistes, anomenats Liang i Zhu.

Liang va ser un estudiant amb grans coneixements, i Zhu la filla d’un noble a la qual li agradava molt estudiar. Per aquest motiu la Zhu va discutir molt amb els seus pares, fins que al final li van donar l’oportunitat de sortir de casa seva per estudiar. Disfresada de noi va anar a l’institut. Allà va conèixer en Liang.

Van viure junts uns tres anys sense que en Liang s’adonés que na Zhu era una noia. Passat aquest temps, el pare de na Zhu li va demanar que tornés a casa per preparar-se per casar-se. Abans de tornar a ca seva, na Zhu va deixar un jade perquè Liang la cerqués en acabar els seus estudis.

Van passar uns mesos, i quan en Liang va acabar els seus estudis va anar a cercar a na Zhu. Va ser llavors quan es va assabentar que na Zhu era una noia. Llavors en Liang va anar a casa de na Zhu per demanar-li matrimoni, però el seu pare li va dir que ja estava casada.

En Liang va continuar amb la seva vida, però enyorava tant na Zhu que va patir una depressió i va morir.

Després va arribar el moment del casament de na Zhu, i passejant va veure la tomba d’en Liang i es va aturar allà. Tot d’una va començar a bufar el vent i van caure trons i llamps, i na Zhu es va quedar allà, al costat de la tomba, ajaguda. Llavors la tomba es va obrir de cop, ella va saltar a dins i es va tornar a tancar.

En aquell moment la tomba es va emplenar de flors. Tots dos es van convertir en papallones i van sortir volant pel cel.

Des del punt de vista en Liang va morir per amor, perquè una vida sense na Zhu era com un jardí sense sol quan les flors s’han mort.