Cada any, a mitjan juny arriba el moment de dir adéu als nostres graduats. Cada any ens reunim a la sala d’actes els alumnes que han cursat el 2n amb nosaltres, els equips docents, les famílies i posam en marxa aquesta cerimònia. Cada any ho feim i cada any és diferent…

Les circumstàncies i, sobretot, els alumnes són -sou- diferents, únics, especials. Aquesta és la idea que transmeté la professora d’Història en el discurs de comiat.

Aquesta és, també, la idea que planà en el transcurs de la cerimònia. També dominà un altra sensació: que va ser una cerimònia i una promoció coral. Això es va fer evident a l’orla de batxillerat, als discursos dels quatre alumnes, als premis més importants.

Mai havíem tengut tant la sensació de conjunt, de global, d’un tot. L’orla d’enguany va ser espectacular, de les millors que hem viscut els darrers anys. El cas dels discursos també va ser remarcable: Xisco Ribas (B2C) encetà l’speech de manera franca i directa i ja ens va captar tota la nostra atenció. A continuació, Javier Rodríguez i Sofía López (B2A) estrenaren secció fent un repàs enginyós i extremadament hilarant als professors i matèries viscudes a ESO i a Batxillerat, respectivament, de manera magistral. Finalment, Abril Pericàs (B2C) va concloure aquest discurs en comú fent referència, entre d’altres, a la dificultat que enclou aquest curs i com, de vegades, el primer obstacle som nosaltres mateixos i és el primer que hauríem de superar.

Coral també varen ser les olimpíades guanyadores enguany, amb protagonisme tant en els premis individuals (Física, Química, Anglès, Biologia, Història de l’Art), com els premis de centre (Anglès, Química, Biologia). Un any més, també, els nostres alumnes aconseguiren premis importants de les proves Cangur de Matemàtiques i de Foto Jove, de fotografia.

Per altra banda, hi hagué novetats remarcables: per primera vegada alumnes de 1r de Batxillerat de Cultura Audiovisual exerciren de mestres de cerimònies, cosa que permeté centrar tota la nostra atenció en els alumnes que es graduaven i, més notòria encara va ser l’assistència, per primera vegada, dels nostres alumnes que finalitzaven Formació Professional Bàsica, que també enceten el seu propi camí cap al futur.

Un any més, aleshores, en què un trosset del Joan Alcover pren el seu camí i segueix les pròpies passes cap a un futur incert, però que albiram prometedor -donada la matèria primera rica en coneixements i en valors.

Sí, enguany partiu i nosaltres, més que mai, us trobarem a faltar.

Catalina Pizà, cap d’estudis adjunta