Go to Top

Els homes també ploren de Pilar Roig

Has escoltat la mateixa cançó tot el dia i no ets pots treure aquella trista

melodia del cap. T’hi has passat tota la tarda estirat al llit mirant el sostre blanc.
Les llàgrimes síhan fet cada cop més amargues, fins arribar a fer-te mal. Però
ets un home, sempre t’han ensenyat a no plorar, a ser fort, que plorar és de
dones. Tant et fa el que et diguin, ets una persona com qualsevol altra. I
mereixes sentir-te derrotat, perdut i oblidat, i per això plores com un nen.

Tens dret a passar-te tot el dia al llit sense fer res, tan sols recordant que ets un
miserable, que has perdut allò que més et feia feliç. Pots pensar que no
trobaràs ningú com ella, que ja no mereixes viure més, que tot ha deixat de
tenir sentit. La vida no és com esperaves.

Segueixes recordant aquelles nits amb ella sota els llençols, els dies d’estiu a la
platja observant l’horitzó, les abraçades infinites i els t’estim a cau d’orella…Ho
rememores tot amb una impotència que et consumeix lí‡nima. Voldries cridar,
rompre les vostres fotografies que tens tirades sobre el llit, posar-te a veure
Whisky i no despertar mai. Tant de bo la realitat fos per tu un somni…

I tornes a plorar quan tíadones que ella ja no és al teu costat, que tot s’ha
acabat. I plores, com un home que ha estimat.