Go to Top

Desesperació

Finalment, avui na Neus m’ha dit que demà pot quedar, ja fa un mes que no la veig i ja l’enyor.

Per qui no ho sàpiga na Neus és la meva al·lota i ella va al Ramon Llull i jo, al Joan Alcover.

Pareix fàcil veure’ns perquè anam a dos instituts que estan a 20 metres de distància, però no, quan jo surt a les 15.00h ella surt a les 14.00h i, quan jo surt a les 14.00h, ella surt a les 15.00 o a les 13.00h i és molt complicat veure’ns. Pareix una relació a distància, sí, a distància. Jo no crec en les relacions a distància, però en aquesta sí, perquè sé que ens podem veure i tocar.

Hem quedat a les 17.00h a la plaça del Tub, aquella maleïda plaça que ens separa.

Són les 17.15h i ella no hi és! Li envii un whatsapp i veig que em té bloquejat…

La crid i no m’agafa el telèfon, estic destrossat, no sé què passa. No sé si s’ha enfadat amb jo, si està amb un altre noi, si li han robat el mòbil, no sé rés. Però sé una cosa: que demà aniré al Ramon Llull a veure-la perquè l’enyor, perquè l’estim.

Són les 8 del matí i sóc davant el Ramon Llull i decideixo entrar allà perquè a primera hora tenc classe de tecnologia i no em perd res.

Quan sóc dins, deman a la gent si sap a quina classe va na Neus, però la gent quan em veu posa cara estranya i fuig de mi, no sé què està passant.

Vénen uns nois grans i alts segurament de 3r o 4t d’ESO, em peguen un cop sec i qued desmaiat.

Jaume Rigo (S2A)