Acaba el curs i el punt àlgid d’aquest final el marcà la cerimònia de graduació dels nostres graduats de 2n de batxillerat.

Enguany ja notàvem que seria diferent dels altres anys. Els alumnes no volgueren encabir-se dins la sala d’actes per veure i viure les orles i els diferents reculls audiovisuals, sinó que volien sortir al pati, escampar la seva presència, desenfocar el protagonisme de damunt l’escenari i fer-lo extensiu a tota la grada. 

Distints varen ser els premis amb què han estat guardonats enguany, ja que -a més de les Olimpíades de 2n- també foren guardonats amb Olimpíades a 1r de Batxillerat i també amb diversos premis a 2n i a 4t d’ESO. Ens satisfeu igualment comprovar que continuam assolint molt de guardons grupals. 

També repartiren protagonisme els alumnes encarregats de llegir els discursos. Amb Natàlia Opris (2n C) comprovàrem fins a quin punt els grups estaven cohesionats i units. Na Xisca Tomàs (2n B) recuperà un to més profund en el seu pas per tota la secundària. Maria Torres i M. Antònia March (B2A) feren un repàs rigoròs i exhaustiu de l’ínclit elenc de professors destacat amb un to més hilarant.

Pilar Riera, per la seva part, apel·là, amb un discurs molt personal i amb veu pròpia, després del seu pas pel Joan Alcover com a alumna, als valors ètics i a allò que esperam dels nostres alumnes en el dia de demà com a membres d’una comunitat que requereix de tots per esdevenir, precisament, una societat més ètica. 

Acomiadàrem algunes de les famílies després del seu darrer sexenni, d’altres encara en gaudirem un poquet més; perquè no les volem perdre, a cap.

Ara, encetat el darrer pas del curs, la convocatòria extraordinària de les PBAU i amb la llista provisional de Premis Extraordinaris de Batxillerat a les Illes Balears encapçalada per una alumna nostra ens quedam amb la sensació, doncs, que no cal patir ni per la trajectòria acadèmica dels nostres alumnes, però tampoc, pels valors que palesaven. Com, sinó, ens explicam un premi d’Investigació del Consell Social de la UIB a una altra alumna nostra, de TIC II, amb Millores comunicatives per a persones discapacitades a través del codi morse?.

Mentrestant, els trobarem a faltar amb el seus bondies altruistes, els somriures amables quan la processó devia anar per dedins, els nervis continguts malgrat l’efervescència, la solidaritat que compartien, la implicació en el centre seva i dels seus propers. 

És vera que ha estat un any diferent, únic, però esperam que s’emportin d’aquí el mateix extraordinari record que nosaltres desarem als nostres cors.

Catalina Pizà, cap d’estudis adjunta