Dimarts dia 5 desembre, vàrem tenir un taller de matemàtiques on ens varen instruir sobre les matemàtiques en el medi natural. Ens varen explicar que les matemàtiques no són com a les classes i que tenen a veure amb coses que manejam, com els dits de les mans.

Eulàlia Tomàs Nadal

El dimarts 5 de desembre vàrem fer una activitat anomenada “Quina llauna amb les matemàtiques!”. Va venir un amic de la nostra professora de matemàtiques, en Pep Lluís. Ell ens va dir que les matemàtiques servien per facilitar-te la vida, no per fer-la més difícil, i ens ho demostrà amb alguns exemples. També ens digué una cosa que ens va sorprendre molt. Ens digué que no existeixen cilindres perfectes. Només existeixen cilindres perfectes en la nostra imaginació i en el nostre pensament.

Dit això, començàrem amb l’activitat. En Pep Lluís ens repartí una llauna i un peu de rei a cada grup de tres persones i ens va fer fixar en el nombre que hi havia a la llauna que indicava la quantitat de beguda que hi havia al seu interior. A la nostra llauna hi havia 330 ml de Cocacola. Ell ens explicà que 330 ml és el mateix que 330 cm cúbics. Després ens digué que utilitzant el peu de rei havíem de mesurar l’alçada i el radi de la llauna. Vàrem treure el radi dividint entre dos el diàmetre de la llauna. Tot això ho férem per saber si els venedors de Cocacola ens estaven enganant amb la quantitat de líquid que hi havia a la llauna. L’altura ens sortí aproximadament 11,55 cm ja que a molts grups li sortien diferents altures i vàrem haver de fer la mitjana. El mateix passà amb el radi però en aquest cas vàrem fer la moda i ens sortí 3,25 cm. Per calcular si era correcte el nombre posat a la llauna vàrem utilitzar la fórmula del volum d’un cilindre i ens va donar aproximadament 383 cm cúbics. En aquell moment començàrem a pensar com era possible que els de la botiga ens donassin més quantitat de la que posava la llauna, però en Pep Lluís ens va fer fixar que les llaunes que haviem sotmès a estudi tenien dues parts on el cilindre era més petit i nosaltres havíem calculat tota la llauna com si fos un cilindre regular. També ens digué que l’alumini i el gas ocupaven espai dins la llauna.

Després d’haver calculat el volum de la llauna ens mostrà una altra llauna que tenia amagada dins la maleta. Aquesta llauna era més alta però més prima. Ell ens va demanar que votàssim quina llauna creiem que contenia més alumini. La votació va sortir molt igualada. En Pep Lluís ens digué que les llaunes més amples sempre són les que duen menys alumini. Va acabar l’activitat i ens digué que havíem de tirar les llaunes al contenidor groc perquè el procés de fabricació de l’alumini contamina molt. Després s’acomiadà i nosaltres l’aplaudírem, ja que ens havia agradat molt l’activitat perquè havíem après que les matemàtiques són molt útils per fer qualsevol cosa. Quan van acabar totes les classes, vàrem anar a tirar totes les llaunes al contenidor groc que hi ha darrera l’institut. 

 

Neus Fiol Vicens

El passat novembre, l’alumnat de FPB, primer i segon, va fer una visita al Banc d’Espanya per conèixer el funcionament d’aquesta institució. Els podeu veure a la fotografia, posant amb el seu director.

El passat 24 d’octubre els alumnes de 4t d’ESO vàrem anar d’excursió a Raixa. Hi vàrem visitar la possessió, on vàrem aprendre la història de la finca, vàrem visitar diferents sales (el menjador, la cuina, el menjador per als criats…) i també vàrem parlar sobre com funcionava Raixa a l’època de l’economia senyorial. Quan vàrem acabar de visitar la casa, vàrem anar als jardins i hi vàrem veure una cosa que ens va sorprendre molt a tots: un propietari de Raixa havia posat runes falses perquè en aquella època el Romanticisme estava molt de moda. També vàrem veure l’immens safareig que hi ha devora els jardins. Després, quan va acabar la visita guiada, vàrem caminar una mitja hora cap a Raixeta. El camí es va fer un poc llarg per la calor que va fer aquell dia, però això no ens va impedir gaudir de l’idíl·lic paisatge i de les meravelloses vistes de la finca.
Itziar Murillas Garcia

Na Laia Clapés, na Maria Torres, n’Elisabet Pastor i na Blanca Rivas (1r de batxillerat) varen participar, el passat dia 8, a la tertúlia del programa La Vila del Pingüí d’Ona Mediterrània. Hi varen parlar de temes molt diversos: el seu futur, la importància (o no) dels graus universitaris, els seus sentiments personals, l’ús dels Chromebooks, les característiques del professorat ideal, l’actualitat política, etc. Fins i tot varen “fer un Maria” en el minut 17! En acabar, les nostres estudiants varen manifestar que s’havien sentit molt còmodes i que hi volien tornar. Tant és així, que una tertúlia que havia de durar 30 minuts es va allargar fins als 55. El director del programa va enviar posteriorment un missatge demanant que d’aquí a uns mesos hi tornin perquè estaven “encantats de la bona feina que havien fet”.
Podeu escoltar el programa en aquest enllaç.