Fa 8 anys que celebram la festa de graduació al nostre centre. Des del principi ha tengut un format similar: a la sala d’actes, s’estrenen les produccions audiovisuals que expliquen en una paraula, un gest què ha significat el Joan Alcover per als nostres alumnes.
A fora, continuen els presentadors conduint l’acte, ja més protocol·lari: premis, discursos d’alumnes, professor i el moment més esperat per la càmera familiar, el lliurament del diploma, orla que certifica que -ara ja sí- els nostres alumnes duran per sempre l’empremta alcoveriana.
Enguany, doncs, un any més el format va ser similar i, així i tot, va esdevenir únic.
Primer de tot, els presentadors aporten la seva manera de fer i, després de la gala de Sant Jordi, na Neus Aranda i en Llorenç Frau ja estaven formats per aquesta missió. I, segurament, els gest de l’harakiri, clavar-se un tret, i la paraula estrès i amistat es perpetuen amb els anys, però així i tot una singular visió i un espectacular muntatge de les produccions audiovisuals d’enguany li conferiren una imatge única.
La versió d’All Star, dels Smash Mouth, va ser magistral: la lletra, la música, la interpretació, la veu… Roxana Bautista, Maria Antònia Rosselló, Daichi Mir i África Lozano condensaren les vivències i els coneixements de dos anys i ens els transmeteren directament a l’ànima de tots els assistents.
Un cop a fora, l’excel·lència dels nostres premiats engalanà els bons resultats del centre. El discurs de Malén Alomar va recordar el camí i les vicissituds que han recorregut els nostres graduats fins a arribar a aquest fi, tenint en compte el context polític i social que els ha tocat viure.
Finalment, els tres discursos de Jaume Forteza, Daniel Mas i Gabriel Rodríguez no podien ser més distints. Jaume Forteza, més essencial, transcendí d’allò més particular a allò més general. Dani Mas aportà la visió més personal i íntima, cercant la complicitat amb els seus. Finalment, l’anàlisi de Gabi Rodríguez: la més reflexiva, la més madura; cadascú amb la seva formació acadèmica i personalitat especial.
Per ventura sí que s’assemblen les nostres cerimònies de 2n de batxillerat, però… Són iguals? No, diferents. Única.
Catalina Pizà, cap d’estudis adjunta