2016: LA FESTA DELS ALUMNES 

Sí, #hedeconfessar que cada any que visc em passa més aviat. I el passat divendres 10 de juny, en veure tants alumnes i més familiars que mai, no vaig poder evitar de pensar com han passat volant aquests sis anys.

Aleshores, també pens en els nostres graduats, en les seves famílies i en com els canviarà la vida a partir d’ara.

Pens en la quantitat de dimecres que deuen haver anat a dinar a cals padrins, el panet que s’empassolaven corrensos els dijous a les 14.55h per arribar a temps al conservatori, les formigues als ulls dels divendres a les 8h, després de l’entrenament del dia anterior fins a la mala hora…

Tot això acaba. Aquest episodi es tanca i n’encetam un altre ple de d’incerteses. Com sempre, la cerimònia de graduació conclou un episodi memorable, amb fórmules que es repeteixen, però amb l’emotivitat de sempre.

 

Enguany podríem dir que ha estat l’any de participació dels alumnes per excel·lència:

3 alumnes presentaren la primera part, en petit format, a la sala d’actes. Repetien en un escenari en el qual se sentien còmodes, ja que havien conduït amb èxit la gala de Sant Jordi; i repetiren complicitat Aina Costa, Cati Mañas i Josep Farré, tot presentant l’orla audiovisual… fins i tot arrencaren l’acte cantant i tocant l’ukelele.

Aquest curs, però, el superàvit de presentadors possibilità que, en sortir al pati per celebrar la cerimònia de graduació pròpiament dita, 3 alumnes més, dels tres cursos de segon, presentassin i repassasin el guió d’una gala que va fluir amb tempo, a càrrec de Miquel Cardell, Paquita López i Olga Zaginey.

Novetats en els discursos: Carmen González, la flamant professora de Castellà, acabada d’arribar al Joan Alcover i ja sol·licitada per adreçar-se als assistents: la Generación del 98 (la bona 😉 -com s’autodefineixen ells mateixos) i famílies. Aquesta professora de 2n de batxillerat instà als alumnes a ser Humans en majúscules i farcí la intervenció de cites, versos i records que us recomanem que llegiu aquí.

Els discursos dels alumnes foren completament distints entre si: Joan Villalonga, explicà -que no llegí- el que implica ser alumne de 2n de batxillerat, amb els mites i les excuses associades. Mai no havíem vist ningú, cap alumne ni cap professor, parlar sense paper davant.

Sandra Escandell, de clara formació humanista, es referí a la nova etapa plena d’incertesa, dubtes i pors que enceten ara, amb la ferma decisió de superar-los i fer del món un lloc millor.

Finalment, Isi Pérez, marcadament socialita, passà revista, amb to de comèdia, als professors, matèries i moments específics de l’opció de batxillerat de socials.

A més d’aquestes intervencions, lliuràrem divendres també 33 premis, 11 a alumnes de 2n de batxillerat; i la resta, des de 1r d’ESO fins a 1r de batxillerat.

Mai no havíem tengut tants premiats, ni tants alumnes graduats, ni tanta família al nostre pati. Un grup nodrit de professors participàrem a l’acte conscients de tot aquest talent i orgullosos de les persones que formen part ja de la nostra societat.

Sí, #he de confessar que aquests anys ens han passat volant i que us trobarem a faltar…

 

Catalina Pizà, cap d’estudis adjunta

[justified_image_grid preset=1 thumbs_spacing=4 min_height=2000 orderby=rand limit=0 load_more=scroll flickr_user=133921682@N06 flickr_photoset=72157667099920223]

In der Fotoausstellung “Deutsch in meinem Alltag” hat man an einem Fotowettbewerb   über das beste Foto teilgenommen. Die Schüler von audiovisueller Kommunikation von der 11. Klasse haben das beste Foto von der Ausstellung geschätzt.Der Schüler, der gewonnen hat ist Andreu Liu von 3r A ( die neunte Klasse) mit seinem tollen Bild “ Legoland”. Das Goethe Institut in Barcelona hat Kontakt mit uns aufgenommen und sie haben uns gratuliert, weil wir mit dem Ausstellungsprojekt  auf nationaler Ebene zusammengearbeitet haben.

En la exposició fotogràfica “Alemany a la teva vida diària” s’ha realitzat un concurs a la millor foto. Els alumnes de comunicació audiovisual de 1r Batx han valorat la millor foto d’aquesta exposició. L’alumne que ha guanyat és Andreu Liu de 3r A amb la foto  de “ el país de Lego”. El Departament d’ Alemany ha obsequiat aquest alumne amb dues lectures en llengua alemanya. El Goethe Institut de Barcelona han contactat amb el nostre centre i ens han felicitat per haver col·laborat amb el projecte a nivell nacional de la creació d’aquesta exposició.

Andreu Liu, ESO

El “8è. Concurs d’Anglès Interescolar de les Illes Balears” (THE FONIX 2016), organitzat per International House Palma, el Instituto de Idiomas de Ibiza i per la Cambridge University Press, va acabar i el passat 27 de maig es varen lliurar els premis a la seu de la Cambra de Comerç.  Tres representants del nostre centre varen ser guardonades:

Lucia Navarro Mateos de primer de batxillera, primer premi de la seva categoria.

Laia Tomás  Nadal, de  1er d’ESO A,  segon premi,

Ona Ferrer López, cinqué premi.

“Anys anteriors mai no m’havia ocorregut presentar-me a aquest concurs i l’experiència d’haver participat enguany ha estat molt satisfactòria. Estic orgullosa d’haver aconseguit el primer lloc i esper amb molta il·lusió el moment de gaudir del premi, dues setmanes a Belfast.” Luica Navarro B1A

Mai havia guanyat cap premi de fotografia, i per a mi, no només guanyar-ho sinó que també fos exposat al Casal Solleric, va ser tot un orgull i satisfacció que m’ha ajudat a motivar-me per seguir ampliant els meus coneixements artístics. La foto s’inspira en la pel·lícula de Alícia en el País de les Meravelles, i està feta amb l’ajuda d’una de les meves germanes petites, la qual representa el personatge de Alícia.

Maria Antònia Rosselló

Frase del conte triat

Per fer la meva fotografia vaig muntar un teatre d’ombres a casa amb un llençol i figures de paper. Guanyar el premi del Casal Solleric va ser una gran experiència ja que tenir una fotografia exposada allà durant un mes és una gran oportunitat. Hi havia gent molt més professional que jo amb fotografies que per ventura tenien més nivell, per això em vaig sentir orgullosa del meu treball.

Margalida Rodríguez

3ª FOTO

Guanyar aquest premi va ser una gran sorpresa per a mi, perquè mai no m’havia passat guanyar un premi fora de l’institut. Per fer la meva fotografia vaig agafar a la meva germana petita i li vaig fer moltes i moltes fotos fins que qualcuna m’agradàs com per presentar-la al concurs. Quan vam anar a recollir el premi vaig sentir molta vergonya perquè hi havia molta gent, però alhora orgullosa d’haver ésser escollida.

Ana Debelic