“No volem ser mà d’obra barata. Volem un futur digne”. Amb aquest crit s’encapçalava la vaga d’estudiants convocada el passat dimarts 5 de febrer contra la reforma de Wert i les continues retallades a la educació. Una jornada de lluita a favor de l’escola pública que, malgrat tenir una notable repercusió a les aules, no es va deixar sentir al carrer, on poc més d’un centenar d’estudiants de diversos instituts es manifestava davant la Conselleria d’educació.

“Si no ets part de la solució, llavors seràs part del problema” I com jo tenia clar que no volia sumarme al problema, era allà, a les dotze en punt juntament amb els pocs companys que m’havien acompanyat. A la plaça, amb massa banderes per a la gent que hi havia –mirall d’una causa que s’hauria de deslligar dels colors polítics-, érem els mateixos de sempre. I és que els incomformistes seguim amb motius per donar canya i reclamar uns drets que la majoria pareix no trobar a faltar.
Drets als meus ulls tan bàsics i elementals com la igualtat d’oportunitats amb independència de la classe social, posició econòmica o país de procedència, o com la educació en si mateixa. Drets que se’ls està menjant el sistema poc a poc, ofegat per la cobdícia i la recerca d’un enriquiment a tota costa. Drets que, per altra banda, impliquen uns deures, tan nostres i tan democràtics com la societat que demanam. I entre aquests deures crec que un dels més importants, un d’essencial però poc reconegut, és el deure de lluitar, doblement, com a ciutadans i com a joves estudiants i per tant futur de la societat al nostre cas, per aquests drets, per eliminar barreres que nosaltres mateixos hem creat, per derrocar els diners com a valor universal i substituir-los per la justícia, la igualtat i la llibertat .
No volem ases, ni ovelles, animals sords i muts que segueixen el pastor cegament. Tampoc cercam un col·lectiu que, enfervorit, surti al carrer usant les amenaces i la violència. Necessitam ments lliures, informades i capaces de pensar i opinar per elles mateixes, una lluita basada en el diàleg i la contraposició d’idees on tothom pugui aportar la seva.
L’any 1789 es va somiar amb aquests ideals. Abans, durant i després hi ha hagut homes i dones que han donat fins i tot la vida per un futur que no coneixerien. Si tenim nosaltres més oportunitats, tendrem menys valor?

Per aquests motius, per compromís social, per estima al nostre futur… Jo i quatre companys més hem format el Sindicat d’Estudiants de l’IES Joan Alcover. Si vols col.laborar en la defensa del dret a una eduació digne i de qualitat, adreçau-vos a:

Aina Forteza (1ºBatx.A)

Roger Esterlich (1ºBatx.A)

Miquel Gil Galmés (1ºBatx.A)

Lucía León (1ºBatx.C)

Henar de Padro (1ºBatx.C)

O bé estau pendents del suro que hi ha a la paret de la fotocopiadora.

Us hi esperam!

Aina Forteza, sindicat d’estudiant de l’IES Joan Alcover

Antaviana és una obra de humor basada en contes de Pere Calders, que hem preparat els alumnes de 3r d’ESO en el taller de teatre. El passat 18 de gener ens vam la foto que veis perquè  dia 17 i 18 d’abril anirem al teatre Catalina Valls, on representarem tota la obra, tant la primera part, que ja l’estranàrem a l’institut abans de Nadal, com la segona, que estrenarem al teatre el mes d’abril.  L’Ajuntament ens va demanar una foto per el programa i aquí la teniu!

Nosaltres volem donar molta importància a la lluna com a regidora d’algunes conductes “estranyes”, i ,per això, posarem una lluna grossa al fons en totes les escenes que es representin amb el teló obert.

Vos hi esperam!

Borja Martínez, 3r d’ESO

El dia 12 de febrer, a les 19h varem tenir la xerrada “ Rol parenteral en la prevenció del consum de drogues en els adolescents” impartida per na Xisca Cañellas ( Tècnica del Projecte Home) , organitzada pel departament d’Orientació de l’IES Joan Alcover.

Hi varen assistir una cinquentena de pares i mares que varen participar activament durant tota la xerrada, amb moltes consultes i intervencions. Va resultar molt interessant.

Na Xisca Cañellas ens va posar al dia de les adicions que afecten als/ a les nostres fills/es, tant de tipus de sustàncies químiques com tecnològiques ( mòbil, xarxes socials, jocs d’ordinador, etc).

Ens va fer entendre les raons de que en aquestes edats siguin tan vulnerables i els signes que ens poden alertar de que consumeixen drogues:

  • abandó de les aficions habituals,
  • menor confiança en els germans,
  • canvi d’amistats que oculten als pares,
  • canvi de comportaments, vestimenta i pentinat,
  • telefonades extranyes que li fan sortir de la sala,
  • baixada brusca del rendiment escolar,
  • més demanda de diners,
  • pèrdua de pes,
  • ulls enrogits i pupil.les dilatades,
  • desaparició d’objectes de valor de la casa,
  • trobar-li drogues o utensilis relacionats i,
  • el fet que arribi a la casa ebri o intoxicat per drogues.

En resum de les pautes que ens va donar del que cal fer si confirmam el consum de drogues per part dels/ de les nostres fills/es: DIÀLEG OBERT tenint en compte:

  • El “NO”, no funciona
  1. Cal que ens centrem en aspectes socials o psicològics que no en els farmacològics
  2. No ens hem de centrar en els perills o riscos ( suposen valors pels adolescents)
  3. Resaltar més els aspectes positius del no consum que els negatius del consum
  4. Mai hem de ridiculitzar les seves opinions

De totes formes ens va quedar molt clar que és millor prevenir. Amb aquesta finalitat ens va donar els factors de risc i els factors de protecció de l’educació que donem als/a les fils/es:

 

FACTORS DE RISC FACTORS DE PROTECCIÓ
  • Sobreprotecció
  • Autoritarisme
  • Actituds favorables a les adicions/ models (consum dels pares o germans)
  • Poca disciplina i control del/la fill/a
  • Manca de reforçament social de la família
  • Estil educatiu democràtic
  • Afecte i diàleg
  • Crítiques constructives
  • Marges de confiança
  • Adequades expectatives dels pares
  • Participació a les tasques i decisions
  • Normes clares, estables, coherents i conscients
  • Foment actiu del temps lliure i esport
  • Bon model pares
  • Alta autoestima, autovaloració
  • Tenir amics i bones habilitats socials

 

Na Xisca Cañellas ens va oferir ajuda tant a l’hora de prevenció com si s’ha iniciat el consum. Podeu posar-vos en contacte amb Projecte Home/ Jove als correus i teléfons següents:

 

prevencio@projectejove.com/ tel. 971-708-308

info@projectehome.com/ tel. 971-793-50

Escola de pares i mares: 971-708-750 ext 20 (Pilar)

 

A l’institut Joan Alcover teniu també tota l’ajuda que vos pugui donar el/la tutor/a i l’orientadora, Marian Socias (masocias1@educacio.caib.es)

 

Marian Socias, orientadora de l’IES Joan Alcover

El dimarts, 5 de febrer de 2013, els alumnes de 1r i 2n del Batxiller d’Humanitats assistiren al Festival de Teatre Grecollatí  per presenciar al Teatre Principal de Palma la tragèdia d’Eurípides  “Medea”, representada pel grup teatral GAT d’Eivissa.

El Festival de Teatre Grecollatí porta grups de reconegut prestigi d’arreu de l’Estat espanyol i dóna sortida als grups de teatre balears, fomentant l’intercanvi i la projecció de les illes. Com a complement de les representacions, els alumnes són obsequiats amb exemplars de les traduccions de les obres a representar. Realitzades en la seva majoria per professors d’Educació Secundària, aquestes traduccions han rebut les felicitacions de la crítica dels mitjans de comunicació per la seva gran qualitat, la seva capacitat d’adaptació al català i les activitats didàctiques que s’ofereixen com a complement. L’èxit del Festival de Teatre Grecollatí ha fet que es plantejàs l’ampliació a les demés illes de la nostra Comunitat Autònoma, amb dues noves seus (Eivissa i Menorca) i amb l’augment de les representacions.

Pep Campillo, departament de llengües clàssiques

El mes de març, els alumnes de 4t d’ESO de l’IES Joan Alcover anirem una setmana a Andorra a esquiar. Per a alguns de nosaltres serà la primera vegada i estam molt il·lusionats. Aquest és el motiu pel qual tots els dijous, durant el primer esplai, venem les nostres especialitats culinàries casolanes i així contribuïm a pagar les despeses. Si voleu tastar-les, hi trobareu coques dolces i saldes, brownies i galetes.

Vos hi esperam i agraïm la vostra col·laboració,

Els esquiadors pastissers 😉 de 4t d’ESO

Domènech i Domènech és una obra de teatre en català escrita i dirigida per Sergio Baos i interpretada per Alicia Garau, Marga López i Bernat Molina, que va ser representada al saló d’actes del Joan Alcover el passat divendres dia 11 de gener. Aquesta obra va ser finalista a la VII Edició dels Premis Bòtil.

La història ens conta com, des del besavi fins a la besnéta, a la família Domènech tots han volgut, en algun moment de la seva vida, ser escriptors, tot i que sempre sense èxit. Així, a través de les vivències de les diferents generacions dels Domènech son esmentats els noms d’alguns dels escriptors catalans més famosos des de la Renaixença fins a l’actualitat, com ara Joan Maragall, Llorenç Villalonga, Mercè Rodoreda, Joan Brossa, Miquel Martí i Pol i Quim Monzó.

Crec que és una bona forma d’apropar-nos a nosaltres, els joves, al nostre passat més pròxim. I no només en l’àmbit literari sinó també en el polític i en el social, ja que a través d’aquest relat podem fer-nos una idea de com de distintes eren les coses pels joves en èpoques passades.

Marina Cànaves,

Efectivament, la pagina web de l’IES Joan Alcover s’ha modernitzat, i de quina manera!

Actualment és molt més senzill accedir a tots els continguts d’interès. No només això, també alegra la vista, és útil, còmode, original… i, el que és més important, és una eina feta per nosaltres. Però no dic que “és per nosaltres” pel fet de que és, senzillament, la pàgina web del nostre institut, realment és per nosaltres. La prova que allò que dic és cert, és aquest mateix escrit.

Supòs que perquè s’entengui m’hauria de presentar. Em diuen Lucía León, som una de les representants dels alumnes del Consell Escolar però, sobretot, som una alumna més de les que poden accedir a la pàgina web.

A mi no em varen demanar que escrivís res, em vaig oferir jo. Per què? Perquè podia. Així és, aquesta pàgina web no és tans sols per poder accedir a informació del centre o com a punt de referencia externa pels nostres pares, és també una manera que ens dóna el Joan Alcover per expressar-nos.

Per entendre-ho millor, explicaré una petita història que els de primer, i pot ser els de segon, no coneixen de res.Fins enguany, els alumnes d’audiovisuals — optativa a segon de batxiller — feien feina amb la revista digital es Llonguet. Aquesta revista era la millor eina de la qual disposava qualsevol alumne per conèixer l’institut fora del nostre cercle. Gràcies a la revista, molts sabem que el professor d’arts plàstiques, Agustí Rocabruna, ha amenaçat amb tirar per la finestra a més d’un curs o com anaren les ambientacions d’aula d’altres anys. En definitiva, que hem tingut l’oportunitat de conèixer realment, des d’un punt de vista divertit la nostra comunitat educativa. Desgraciadament, per un motiu o l’altre, aquesta web es va deixar de fer servir i els alumnes ens quedarem desconnectats, coneixent exclusivament el nostre entorn més proper.

El pare d’aquesta web i de l’antiga revista, el nostre secretari, Tomeu Castell, va voler fusionar, o així ho veig jo, el concepte de pares/professors/alumnes, fent que tots tenguéssim l’oportunitat de participar a la comunitat de la qual formam part. No content amb això, i amb ganes de fer molta feina, també va voler fusionar es Llonguet i la pàgina web. Així ha romput l’avorrit concepte de pàgina web i l’ha dinamitzada. I, encara més, l’ha feta nostra.

Ja no és un disseny monòton que no ens diu res. No són lletres que no ens importen. No és una pàgina web més. Va més enllà. Els pares i alumnes podran sabre quines activitats lúdiques, extraescolars i didàctiques es duen a terme al centre accedint al calendari. No només això. Ara podem participar de bon de veres, com diríem en bon mallorquí, en aquest ambiciós projecte.

Des de la humilitat del meu escriptori us anim a participar-hi activament, a escriure, a comunicar al món allò que pugui resultar d’interès.
La forma més senzilla és enviar el vostre escrit (tema lliure, però relacionat amb el Joan Alcover, i llengua també) al professor més proper al tema del qual es parla i aquest ho farà arribar a l’equip directiu perquè ho pengi. Així, tots i totes podrem fer que ens coneguem una mica millor i que el J.A. no resulti tan estrany fora de la nostra aula.

Esper veure-vos-hi prest,

Lucía León, representant dels alumnes al Consell Escolar

2013_lucia_leon_web