El 30 de gener, els alumnes de FPB1 i FPB2 vàrem anar al mercat de Sineu, on vàrem arribar a les 9 del matí per fer una mena de gimcana. La profesora Bel Olucha, de 2n, va repartir un full per cada alumne on havíem d’escriure les respostes a les preguntes plantejades. Vàrem investigar un poc la història de Sineu i els preus de cada producte que venien i dels animals. A les 10.40 vàrem fer una aturada per berenar i veure un poc Sineu. A les 12.40 vàrem tornar a Palma. Dins el tren, ens varen dir que hi hauria un premi, que va consistir en un berenar gratis al bar de l’Institut.
http://iesjoanalcover.cat/wp-content/uploads/2019/02/PHOTO-2019-02-05-13-15-50-1-Maria-del-Carmen-BENNÀSAR-AMADOR.jpg12001600Joan Boverhttp://iesjoanalcover.cat/wp-content/uploads/2018/10/logo-a21-IES-Joan-Alcover-sense-fons-300x154.pngJoan Bover2019-02-25 20:38:382019-02-27 09:46:56Visita al mercat de Sineu
Class Center és un projecte que té la finalitat d’incrementar l’accessibilitat als Classrooms i Sites de totes les matèries. Aquest projecte el vaig realitzar amb el programa Neocities, el qual és gratuït i pots crear el teu web amb HTML. A tot això, va començar amb un treball de TIC el qual consistia en crear un web. Un company, que ja anava bastant avançat, tenia una plantilla que mitjançant un menú fix de botons feia aparèixer les finestres de diferents assignatures i vaig decidir utilitzar aquesta plantilla (amb el seu permís) amb la finalitat de poder usar-lo entre els companys de classe. El vaig modificar de tal manera que s’adaptàs a les nostres matèries i fins i tot inclogués el nostre propi horari. El dia 29 de gener va ser llançada la fase Beta i el dia 30 vaig enviar un formulari anònim a tota la classe que va obtenir bastants bons resultats. A la gent li semblava que fomentava l’accessibilitat, i en l’únic que hi havia problemes era en l’estètica, cosa fàcil d’arreglar. Ara només falta veure com van evolucionant les idees per anar millorant al llarg del que queda de curs (Agraïments especials: Jaume Cortés, B1A).
Un monòleg capaç de reflectir l’essència d’un poble a través del retrat perfecte d’una antiga tradició: les matances. Toni Gomila fa una meravellosa representació dels personatges més icònics i les converses essencials que apareixen sempre al dia de fer matances. Una exquisida combinació d’humor, reflexió i adoració de “lo nostro”.
Parlem de l’increïble ús que fa de la nostra llengua, que omple d’orgull i plaer a aquells que l’estimen. Les paraules adornen l’obra en tot moment i la fan encara més autèntica. Recordant i assaborint aquestes paraules podem trobar allò elemental i essencial d’un poble, d’una identitat. Però l’ús d’aquestes paraules mor lentament, mentre observem l’evolució d’una estirp a través de les diferents generacions que la conformen.
http://iesjoanalcover.cat/wp-content/uploads/2018/12/acorar-11-e1404128616104.jpg10712291Tomeu Castellhttp://iesjoanalcover.cat/wp-content/uploads/2018/10/logo-a21-IES-Joan-Alcover-sense-fons-300x154.pngTomeu Castell2018-12-20 13:25:112018-12-20 13:25:11Un vespre amb Toni Gomila
Els alumnes de tercer d’ESO B de l’institut Joan Alcover visitàrem aquest lloc on realitzàrem distintes activitats que ens van permetre aprendre fora de l’aula de manera divertida.
El passat 30 d’octubre un grup de vint alumnes de tercer d’ESO B acompanyats de quatre professors vàrem anar d’excursió a la Comuna de Bunyola. Va ser una excursió molt productiva, ja que ens va permetre fer moltes coses en només un dia. Primer vàrem poder fer senderisme per la muntanya i així varem practicar esport i canviàrem una mica la rutina de cada dia. Mentre caminàvem també vàrem poder demanar a la gent que ens trobàrem que feien allà, per conèixer una mica les activitats que es duen a terme a la zona. No hi havia gaire gent, suposam que perquè era durant la setmana i a més el temps era plujós. Tot i això vàrem poder xerrar amb persones de diferents llocs i cultures que es varen mostrar molt simpàtiques a l’hora de respondre o entendre el que intentàvem demanar.
A més, també vàrem poder gaudir del paisatge natural, que era molt bonic, i descobrir coses tradicionals de l’illa com, per exemple, els forns de calç, que es feien per obtenir aquest material cremant pedres calcàries.
Més tard ens vàrem organitzar per poder ajudar al manteniment de la comuna netejant una zona molt bruta. Vàrem agafar unes quantes bosses i a unes hi tiràvem les botelles, llaunes i altres residus de plàstic, i a altres, el vidre. Trobàrem tanta brutor que quasi no ens varen bastar les bosses però va ser una activitat que va fer que veiéssim que hem de ser més nets. Mentre recollíem el fems també vàrem aprendre a treballar en equip, ja que ens havíem d’organitzar per no perdre temps.
Després vàrem tornar a caminar una mica per arribar a l’aturada del bus. Mentre baixàvem la muntanya vàrem poder veure coses molt curioses, com cases fetes dins coves o animals com ovelles i cabres. Quan vàrem ser a l’aturada, mentre esperàvem, vàrem jugar a un parc on ens ho passàrem molt bé. Finalment vàrem agafar el bus per tornar a casa.
Va ser una experiència molt interessant i ens agradaria molt fer més excursions com aquesta. Va ser una manera molt agradable i diferent d’aprendre fora de l’aula sense haver d’utilitzar llibres o ordinadors.
Catalina FERRER MARTÍNEZ, Paula GARCÍA MATAS, Liam HERRERO MOCHÓN
http://iesjoanalcover.cat/wp-content/uploads/2018/11/IMG_2224-1.jpg40323024Tomeu Castellhttp://iesjoanalcover.cat/wp-content/uploads/2018/10/logo-a21-IES-Joan-Alcover-sense-fons-300x154.pngTomeu Castell2018-11-18 23:03:352018-11-18 23:03:35D’excursió a la Comuna de Bunyola
El passat dilluns, 12 de novembre, vàrem assistir a la conferència titulada La revolució de Google, en el Caixafòrum. A pesar que no coneixíem tots els conceptes matemàtics implicats a la presentació, el conferenciant ens ho va poder deixar tot molt clar d’una manera visual i dinàmica. L’hora i mitja de conferència va passar molt de pressa i ens vam quedar amb ganes de més. De segur que a tota la classe li va agradar la xerrada i va aprendre.
Milions d’alumnes, tots amb la mateixa passió: la de les matemàtiques. Milions d’alumnes lluitant per demostrar que són els millors en les Proves Cangur. I tan sols 75 minuts per aconseguir-ho. El passat dijous 15 de març es va celebrar la que probablement sigui la major festa matemàtica de tot el planeta. Moltíssims alumnes vàrem participar en les Proves Cangur, una festa que es celebra des de fa 19 anys per tot arreu del món, des de la nostra petita illa fins a països tan llunyans com Austràlia. A les Illes Balears es varen posar a disposició de la SCM (Societat Catalana de Matemàtiques) diversos espais per a la celebració d’aquest event. Els alumnes del Joan Alcover de 1r i 2n d’ESO varen celebrar-les al mateix institut, mentre que els d’entre 3r d’ESO i 2n de Batxiller vàrem anar al Palma Arena, on la il·lusió que es veia en els ulls dels estudiants de tots els instituts era infinita. Vàrem partir cap al pavelló poc després d’arribar a l’institut. Vàrem seure a les grades i, després d’una breu presentació d’aquesta celebració, varen començar els 75 minuts per resoldre les preguntes. En aquesta cursa per demostrar de què som capaços en tan poc temps la tensió anava augmentant a cada segon. Les regles són senzilles: comencem amb trenta punts cada alumne. Cada pregunta correcta suma 3, 4 o 5 punts, depenent de la seva dificultat, i cada incorrecta resta la quarta part del valor de la pregunta. Hi ha 30 preguntes, 10 de cada bloc (3, 4 o 5 punts), i cada pregunta té 5 respostes possibles, de les que tan sols una és correcta. La clau de la victòria és senzilla: acabar amb la major puntuació possible. Al Joan Alcover tenim un registre excels: cada any alguns dels nostres alumnes entren dins del top 10 dels millors classificats en aquesta prova.
Cada any, a mitjan juny arriba el moment de dir adéu als nostres graduats. Cada any ens reunim a la sala d’actes els alumnes que han cursat el 2n amb nosaltres, els equips docents, les famílies i posam en marxa aquesta cerimònia. Cada any ho feim i cada any és diferent…
Les circumstàncies i, sobretot, els alumnes són -sou- diferents, únics, especials. Aquesta és la idea que transmeté la professora d’Història en el discurs de comiat.
Aquesta és, també, la idea que planà en el transcurs de la cerimònia. També dominà un altra sensació: que va ser una cerimònia i una promoció coral. Això es va fer evident a l’orla de batxillerat, als discursos dels quatre alumnes, als premis més importants.
Mai havíem tengut tant la sensació de conjunt, de global, d’un tot. L’orla d’enguany va ser espectacular, de les millors que hem viscut els darrers anys. El cas dels discursos també va ser remarcable: Xisco Ribas (B2C) encetà l’speech de manera franca i directa i ja ens va captar tota la nostra atenció. A continuació, Javier Rodríguez i Sofía López (B2A) estrenaren secció fent un repàs enginyós i extremadament hilarant als professors i matèries viscudes a ESO i a Batxillerat, respectivament, de manera magistral. Finalment, Abril Pericàs (B2C) va concloure aquest discurs en comú fent referència, entre d’altres, a la dificultat que enclou aquest curs i com, de vegades, el primer obstacle som nosaltres mateixos i és el primer que hauríem de superar.
Coral també varen ser les olimpíades guanyadores enguany, amb protagonisme tant en els premis individuals (Física, Química, Anglès, Biologia, Història de l’Art), com els premis de centre (Anglès, Química, Biologia). Un any més, també, els nostres alumnes aconseguiren premis importants de les proves Cangur de Matemàtiques i de Foto Jove, de fotografia.
Per altra banda, hi hagué novetats remarcables: per primera vegada alumnes de 1r de Batxillerat de Cultura Audiovisual exerciren de mestres de cerimònies, cosa que permeté centrar tota la nostra atenció en els alumnes que es graduaven i, més notòria encara va ser l’assistència, per primera vegada, dels nostres alumnes que finalitzaven Formació Professional Bàsica, que també enceten el seu propi camí cap al futur.
Un any més, aleshores, en què un trosset del Joan Alcover pren el seu camí i segueix les pròpies passes cap a un futur incert, però que albiram prometedor -donada la matèria primera rica en coneixements i en valors.
Sí, enguany partiu i nosaltres, més que mai, us trobarem a faltar.
El passat mes de març els alumnes de 3rP vàrem visitar el Parc Natural des Salobrar i es Trenc i Ses Salines de Campos, com a part del projecte que hem treballat al llarg del curs sobre la sal.
Ha estat una molt bona experiència, ja que la nutrició és imprescindible perquè és present sempre a la nostra vida. Hem tingut una bona explicació per part dels professors i els guies i ho hem entès tot perfectament. Ha estat molt interessant, encara que hem caminat moltíssim.
Pensam que aquesta activitat ha estat genial, perquè crèiem que només visitaríem unes muntanyes de sal, però hem fet molt més, des de veure animals bonics com ànecs i flamencs, berenar a la platja, veure com es fa la sal, etc. El millor d’aquesta excursió va ser la guia d’aquest viatge, era molt amable i ens explicava molt bé tot mentre passàvem per aquell parc natural tan xulo. Gràcies a tots els que ho varen fer possible.
Estrenam el nou espai del centre amb I de Filippo, una obra de Produccions de Ferro que no ens ha deixat gens indiferents. Aquesta creació tracta de la il·lusió i la màgia del teatre des de dins, explicant també tot l’esforç que comporta viure de l’art. Ho fan emprant com a fil de la història l’actor, director i dramaturg Eduardo de Filippo, per tant, està ambientada al segle XX. Dins una escenografia preciosa i original, els protagonistes, n’Eduardo (Toni Gomila) i la seva dona Puppella (Catalina Florit), tenen un objectiu molt clar: aconseguir l’èxit damunt l’escenari i que comporti una estabilitat mínima econòmica per poder formar una família, però no serà fàcil.
A l’obra es plantegen tots els problemes que sorgeixen a l’hora de pretendre subsistir amb una feina infravalorada, on és difícil fer-se un lloc. Crec que la podria recomanar a tothom, i en especial a tota aquella gent que (com jo) voldria poder fer feina del que més li agrada sense tants de problemes.
Terra de somnis ens mostra la singularitat i asimetria del mon rural de l’Índia. Es la clau d’acces a l’Índia mes desconeguda, un mapa social on les ombres recuperen la vida. Un escenari on es confon el passat amb el present, el natural amb el sobrenatural i el fantàstic.
Els alumnes de Cultura Audiovisual han anat a la Caixafòrum per poder veure les fotografies de na Cristina García Rodero i gaudir-ne.
