La darrera jornada escolar de 2021, tots els alumnes de quart plegats amb la companyia dels respectius tutors i uns altres dos estimats professors, vam anar fins al castell de Bellver a peu. Una llarga travessia d’uns quaranta-cinc minuts, que no fou gaire complicada i pesada. No obstant això, més d’un es va queixar d’haver de pujar al castell sense cap mena de transport des del centre. Allí, vam esperar un quart d’hora abans d’entrar a l’edifici d’estil gòtic català construït al segle XIV, que serví principalment com a residència reial, i en algun cop residència d’alguns virreis. Un cop a dintre, els més de seixanta alumnes i sis integrants del professorat es van endinsar en una era de majestuós art i arquitectura; impregnada de columnes octagonals, voltes de creueria, i sageteres típiques de l’època. Grans sales allotgen obres d’art d’incalculable valor artístic i econòmic que vam poder apreciar i agrair el seu escaient manteniment. Finalment, en acabar la visita de franc a la fortificació, vam decidir fer una petita aturada al parc del castell de Bellver, que recentment ha estat remodelat, a prendre l’àpat, jugar entre tobogans i balancins, passar temps amb els amics i companys…
Passada l’hora, tots junts vam reprendre el camí fins a l’IES Joan Alcover. Pel camí, professors i alumnes vam compartir vivències, experiències, punts de vista i anècdotes que en alguna ocasió van fer riure a més d’un. Per a descansar les cames, vam fer una breu aturada al parc de la Feixina. De seguida vam continuar la nostra llarga travessia fins a arribar al centre a l’hora prevista. No obstant això, més d’un es va queixar d’haver de pujar al Castell sense cap mena de transport des del centre. Els alumnes i professors van passar una jornada de gran aprofitament a on a prop de les setanta persones que vam conformar tal caravana o tsunami pels afores i centre de la ciutat ens ho vam passar increïblement bé. En definitiva, una jornada de rialles i bona companyia, tot el necessari per acomiadar el final del trimestre i alhora el 2021 donant així una benvinguda a l’entrant 2022.
Alejandro Rodríguez Marcè, 4t A
Dia 18 de novembre vam sortir a les 9.00 del centre per fer una excursió d’arqueologia amb la professora de geografia història. Vam agafar l’autobús i vam començar el trajecte cap a l’Arqueòdrom de la UIB. Quan vam arribar, ja ens esperaven, vam deixar les motxilles i vam fer un semicercle per escoltar les explicacions dels monitors. Després, ens van separar en grups i vam marxar amb el monitor per començar a excavar. Va ser molt divertit, al meu grup vam trobar un cap de toro i ens vam emportar un bon ensurt. Ens van deixar un temps per berenar i vam tornar a excavar; quan no va quedar res sota terra vam haver d’omplir un full per després compartir-lo amb la resta dels companys. Finalment, vam fer-nos una foto, vam omplir un paper d’avaluació i vam agafar l’autobús per tornar a l’institut. En resum, va ser molt divertit, interessant i educatiu; jo ho recomanaria.
Clara Bach Pérez, S1B
En el marc de l’acord de col·laboració entre la productora teatral Produccions de Ferro i el nostre centre, us anunciam la funció de Jutipiris, el seu nou espectacle, en una funció en exclusiva per al nostre centre el dimarts, 30 de novembre, a les 20 h.
La peça narra com en Pere, un home carregat d’inseguretats, ha d’explicar al seu nebot (i amic), amb síndrome X fràgil, que un familiar molt proper ha mort. Un tema desconegut per als dos. Jutipiris parla dels vincles entre dues persones, de la mort, la màgia, les discapacitats intel·lectuals i socials, de la comunicació sentimental.
La funció està oberta a qualsevol membre de la nostra comunitat: l’alumnat, les seves famílies i el personal docent, d’administració i de serveis. Podeu comprar les entrades a un preu especial de 5 euros (el preu ordinari són 18) a la consergeria.
Com les altres vegades, Produccions de Ferro cedeix a l’institut la recaptació íntegra de les entrades, que serà invertida, majoritàriament, en l’adquisició dels nous premis mediambientals que s’estan preparant i en el foment de l’activitat cultural.
Ens veim a l’Espai El Tub!
El passat 27 d’octubre vaig quedar completament confinat dins d’una habitació. Per no caure en l’avorriment vaig decidir enregistrar un curtmetratge respectant totes les mesures higienicosanitàries respectives. Després de llargs horabaixes d’enregistrament i edició, vaig aconseguir treure “Memories of a lockdown”.
Alejandro Rodríguez Marcè, 3r d’ESO B
Tancam un curs en què la nota d’extraordinarietat i singularitat ha anat in crescendo. I tanmateix, arribaren les PBAU i els nostres alumnes s’hi hagueren d’enfrontar, amb totes les forces. I així mateix, era necessari un punt de trobada per alumnes que volguessin de venir, dir adéu al centre, compartir espai, distància personal -però proximitat comunitària- amb companys i professors.
Res va ser igual, malgrat que, en essència, determinats moments són coincidents.
El punt de partida fou emocionant i intens, amb la projecció d’una orla audiovisual a l’alçada del daltabaix pandèmic que ens duia arrossegant de mesos enrere.
El talent, capacitat i esforç d’alumnes que aconseguiren premis a olimpíades de forma individual i com a centre fins a guardons d’àmbit estatal continua vigent: científic, social i humanístic assoliren les cotes més altes de diversos camps d’aprenentatge.
No faltaren els discursos tampoc: Eduardo Puscasu (B2C) va voler adreçar unes paraules que sintetitzaren els 6 anys que ell i molts altres portaven al centre, amb referència també a les noves incorporacions al batxillerat feia 2 anys o tan sols 1 any i que s’han integrat a la perfecció al Joan Alcover. Carmen González, professora de castellà, coincidí en el temps amb aquesta promoció que entrà a 1r d’ESO quan ella arribava a l’institut i per aquest motiu han avançat en paral·lel durant aquests cursos.
La paraula viva va ser present, doncs, en una celebració espontània i menys formal que altres anys, però autèntica i única com tothom qui hi participà. Tot i així, també hi hagué moment per a un discurs “oficial”, perquè al Joan Alcover sempre hi ha ocasió perquè la gent pugui expressar-se en diferents registres i distints tons. (Per cert, si voleu accedir al discurs, by Catalina Pizà, podeu clicar aquí…).
Podríem dir que enguany només hi faltaren les famílies, idò? No, jo crec que no. Perquè si els alumnes hi eren és perquè vosaltres els heu fet costat durant tots aquests anys, si s’han esforçat i han arribat fins al seu límit és perquè els heu acompanyant en el periple i, definitivament, si són les persones que ens deixen empremta, a qui hem passat tant de gust d’ensenyar en viu i en remot, i que ens han donat una lliçó de com es gradua acadèmicament i personalment qualcú en època convulsa i de pandèmia, és definitivament, gràcies a vosaltres.
Hi éreu, com també hi continuaran essent els vostres fills i filles al racó del cor reservat als casos memorables.
Catalina Pizà, cap d’estudis adjunta