Dimarts dia 5 desembre, vàrem tenir un taller de matemàtiques on ens varen instruir sobre les matemàtiques en el medi natural. Ens varen explicar que les matemàtiques no són com a les classes i que tenen a veure amb coses que manejam, com els dits de les mans.
Eulàlia Tomàs Nadal
El dimarts 5 de desembre vàrem fer una activitat anomenada “Quina llauna amb les matemàtiques!”. Va venir un amic de la nostra professora de matemàtiques, en Pep Lluís. Ell ens va dir que les matemàtiques servien per facilitar-te la vida, no per fer-la més difícil, i ens ho demostrà amb alguns exemples. També ens digué una cosa que ens va sorprendre molt. Ens digué que no existeixen cilindres perfectes. Només existeixen cilindres perfectes en la nostra imaginació i en el nostre pensament.
Dit això, començàrem amb l’activitat. En Pep Lluís ens repartí una llauna i un peu de rei a cada grup de tres persones i ens va fer fixar en el nombre que hi havia a la llauna que indicava la quantitat de beguda que hi havia al seu interior. A la nostra llauna hi havia 330 ml de Cocacola. Ell ens explicà que 330 ml és el mateix que 330 cm cúbics. Després ens digué que utilitzant el peu de rei havíem de mesurar l’alçada i el radi de la llauna. Vàrem treure el radi dividint entre dos el diàmetre de la llauna. Tot això ho férem per saber si els venedors de Cocacola ens estaven enganant amb la quantitat de líquid que hi havia a la llauna. L’altura ens sortí aproximadament 11,55 cm ja que a molts grups li sortien diferents altures i vàrem haver de fer la mitjana. El mateix passà amb el radi però en aquest cas vàrem fer la moda i ens sortí 3,25 cm. Per calcular si era correcte el nombre posat a la llauna vàrem utilitzar la fórmula del volum d’un cilindre i ens va donar aproximadament 383 cm cúbics. En aquell moment començàrem a pensar com era possible que els de la botiga ens donassin més quantitat de la que posava la llauna, però en Pep Lluís ens va fer fixar que les llaunes que haviem sotmès a estudi tenien dues parts on el cilindre era més petit i nosaltres havíem calculat tota la llauna com si fos un cilindre regular. També ens digué que l’alumini i el gas ocupaven espai dins la llauna.
Després d’haver calculat el volum de la llauna ens mostrà una altra llauna que tenia amagada dins la maleta. Aquesta llauna era més alta però més prima. Ell ens va demanar que votàssim quina llauna creiem que contenia més alumini. La votació va sortir molt igualada. En Pep Lluís ens digué que les llaunes més amples sempre són les que duen menys alumini. Va acabar l’activitat i ens digué que havíem de tirar les llaunes al contenidor groc perquè el procés de fabricació de l’alumini contamina molt. Després s’acomiadà i nosaltres l’aplaudírem, ja que ens havia agradat molt l’activitat perquè havíem après que les matemàtiques són molt útils per fer qualsevol cosa. Quan van acabar totes les classes, vàrem anar a tirar totes les llaunes al contenidor groc que hi ha darrera l’institut.
Neus Fiol Vicens
L’experiència va ser molt entretinguda. Un esdeveniment únic que ens ha unit respecte a les matemàtiques. Donam les felicitacions a tots els contribuïdors per la creació de la Festa, va ser increïble. Les proves grupals van ser complicades, però amb implicació les vàrem anar resolent: vàrem descobrir una nova fórmula que no coneixíem intentant resoldre un problema sobre la distribució de 8 persones en 8 bancs.
Després de l’esforç que hi hem aplicat, hem de donar les felicitacions a Josep Bonnín (organitzador de la Festa de les Matemàtiques a l’IES Joan Alcover): la nostra victòria no hauria estat possible sense ell, ja que potser no hauríem participat en el concurs; i a la resta de grups que hi han participat. L’important en aquesta prova no és guanyar, sinó participar i passar-s’ho el millor possible, i encara que no ens esperàvem aquest resultat estam molt contents.
Enhorabona a tots els grups! Gràcies pel suport.
Grup Les Milanes, Ies Joan Alcover.
Àgueda Menéndez Morro, Weiwei Zhan Du i Pau Fiol Vicens.
Aquests alumnes han quedat classificats entre els 10 primers de les Illes Balears de cada nivell i dia 8 de maig aniran a la UIB a recollir el premi corresponent.
Enhorabona!
– Daichi Mir Kato, 5è classificat de 3r ESO, de Balears.
– Ferran Pericàs Cladera, 8è classificat de 4t ESO, de Balears.
– Miquel Duran Pou, 10è classificat de 4t ESO, de Balears.
– Marina Rodríguez Higuero, 8a classificada de 1r Batxillerat, de Balears
– Aina Forteza Gómez, 6a classificada de 2n Batxillerat, de Balears
– Julià Ballester Simón, 10è classificat de 2n Batxillerat, de Balears.
El dijous 20 de març, 55 alumnes de l’IES Joan Alcover ens presentàrem a les Proves Cangur, juntament amb altres 2000 alumnes de Palma i uns 4000 a totes les Balears que cursen entre tercer d’ESO i segon de batxiller. La prova, que enguany celebrava la 15a edició, consta de 30 exercicis que repten la lògica, l’enginy i la destresa matemàtica dels participants durant una hora i quart a la localització quasi surrealista del Palma Arena.
Aquesta és una experiència oberta a tots els estudiants amb inquietuds matemàtiques (m’atreviria a dir amb inquietuds sense adjectius), allunyada del programa acadèmic que es marca a les classes i que crec que ens ajuda a veure les matemàtiques més com un joc i menys com una obligació.
Jo ja he participat els quatre anys que la convocatòria em permet, i una de les coses que més m’ha agradat ha estat veure com any rere any, una nova fornada de petits alumnes s’apunten amb la il·lusió amb què es viu una cosa nova. Esper que el cuc d’estudiants que surt de l’institut cap a les Proves Cangur segueixi creixent cada any.
Aina Forteza, 2n de batxillerat
Estàvem en època d’exàmens, no vàrem poder practicar gens i per aquests motius doncs anàvem amb la idea de tenir una bona experiència perquè també ens havien dit que era molt difícil. Era la primera vegada que anàvem sense nervis, sense pressions, no hi havia prou temps per acabar la prova i les expectatives no eren molt bones, ja que mirant amb els companys no coincidíem. Dues setmanes després, uns amics ens varen dir que ja havien sortit els guanyador i quan els varem mirar va ser una molt bona sorpresa.
[blockquote_left] No m’esperava quedar entre els 10 primers, no creia que m’hagués anat tan bé.
Cristina Reche Lendinez [/blockquote_left]
[blockquote_right] A mi, un amic el dia de la prova em va dir que aquest any guanyaria qualque cosa i ha tingut raó.
Daniel Bujosa Mateu [/blockquote_right]