A la fi va arribar el 19 de desembre. Un dia en què un grup de 2n de Batxillerat de l’institut IES Joan Alcover esperava amb ànsies des de feia un parell de mesos, un dia que seria el començament d’una de les millors experiències  de la nostra vida.

Aquest dia partíem cap a Berlín per emprendre un viatge, no només cultural, sinó també divertit, ple de moments fantàstics acompanyats de les nostres professores Mª Amparo Guardia Ruiz, Maria Sánchez Hernández i Augustina Vilaret. Tots ens vàrem dur una gran sorpresa en arribar… i es que els -5ºC típics dels països nòrdics que esperàvem atemorits s’havien convertit en 10ºC! Per tant, molta sort vàrem tenir amb el temps. A més a més, l’hotel estava molt ben situat, just en el centre devora l’estació de tren i del famós parlament. El primer dia ja vàrem gaudir d’un passeig nocturn per la ciutat, visitant un dels famosos mercadets nadalencs on hi havia molts dels plats típics alemanys, tendetes i qualque petita atracció.

A partir del dia següent començà la nostra visita guiada pels llocs més famosos de la ciutat: la visita al camp de concentració de Sachsenhausen, el passeig pel mur de Berlín, l’entrada nocturna a la cúpula del parlament,  l’observació detinguda de l’art urbà… També vàrem tenir la gran oportunitat d’entrar al “Pergamon Museum” on vàrem  contemplar la Porta de Babilònia i vàrem poder apreciar el bell bust de Nefertiti. No vàrem tenir temps per avorrir-nos i es que temps lliure tampoc ens faltà, però el més important és que a més de diversió vàrem aprendre moltes coses, gràcies als meravellosos guies que ens varen acompanyar durant els 5 dies, els quals ens explicaven la història de Berlín molt detingudament. El temps passà massa ràpid, tant que en un obrir i tancar d’ulls ja ens tocava acomiadar-nos de la ciutat. El darrer dia, el 23 de desembre, decidirem sopar tots junts a un restaurant italià on ens varen rebre amb els braços oberts i, en acabar, aquells que encara es veien amb força de caminar, varen anar al centre de la ciutat a contemplar la impactant decoració lluminosa del “Sony Center”.

Cal dir que hi ha moltes experiències que mai no oblidarem: els nostres companys que es perdien per la ciutat, les llargues nits a l’hotel… records que romandran en la nostra memòria i que difícilment es podran oblidar ja que un viatge d’estudis com aquest mereix ser recordat per tot una vida.

María Montaner Lemm, 2n batx

Un dia es va esmentar a tutoria que hi havia un concurs de relat curt o dibuix contra la violència de gènere. Jo, que port des dels nou anys escrivint, no vaig dubtar a provar a veure si hi havia sort. I vaja si n’hi va haver.
Quan va sonar el timbre, em vaig trobar per casualitat amb na Pilar, la cap d’estudis, i em va avançar que havia guanyat un premi. Havia passat ja temps des d’aquesta tutoria, el suficient per oblidar-me del relat i del concurs. Encara que el millor va venir l’endemà, quan van cridar el meu nom a classe com a guanyadora oficial del concurs, ja que havia quedat en primer lloc. A més a més, els meus amics Andrés i Natalia també havien guanyat premis pels seus dibuixos.
Unes setmanes més tard, vaig assistir a la policia local de Palma, on va tenir lloc el lliurament de premis. Va ocórrer tot molt de sobte, perquè un home va venir a donar-nos l’enhorabona als guanyadors i segons després em van dir que era el batle. Tot seguit, anàrem a menjar amb ell, les catorze escoles participants. Després em feren una entrevista sobre el meu relat i les meves opinions personals sobre la violència de gènere per a la televisió i em digueren que el meu relat s’anava a publicar en tres periòdics de Balears. Res en comparació del premi principal: unes entrades pe l’Aquarium…
La publicació, pot ser que soni molt cursi, però crec que ha estat el més proper a un somni a tota la meva vida.

Elena Escorcia, 3r ESO

 

RELAT GUANYADOR CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÊNERE

Después de veinte interminables y duros años, aquí me encuentro, en compañía de mi valiente hija, más que yo al parecer, mientras con su presencia calma mis temblores y escalofríos, que jamás me atrevería a comparar con el miedo que desde hace años y hasta este mismo instante ha residido en mí, oculto a lo ajeno.

Adela se llama. Mi hija.

Y él Francisco. Mi marido.

Mi maltratador.

-Tranquila, mamá. Todo va a salir bien.

Cuantas más veces lo dice, más me cuesta creerla. Es como si la única persona que ha confiado en mí durante estos veinte años, hoy tampoco ayudara a sanar mis más profundos sentimientos.

Mi Adela… A veces me pregunto quién ha debido de sufrir más de las dos. Yo, que soporté insultos, golpes, crueles advertencias y feroces amenazas, dolor… O ella, que lo presintió todo desde el armario del fregadero, el único rincón en el planeta que él no logró hallar. Y después destruir.

-¿Ana García?

Alguien me llama y sin embargo no percibo gritos ni… gritos. Hace tantos años que nadie susurra ni habla que ya creo haber olvidado cada una de esas palabras que una vez me dijeron.

-S-sí, soy yo –balbuceo.

Ahora solo tengo oídos para los potentes latidos que ansían descansar bajo mi pecho y los recuerdos. Ni tan solo escucho el estresante mensaje de mi hija que no se decide a cesar, cuya intención pretende totalmente lo contrario: calmarme y permitirme seguir adelante. Pero no. Hoy no.

Una serie de recuerdos rondan mi mente y noto cómo mis ojos se humedecen una vez más.

Recuerdo el día de mi boda. Yo era feliz. Y recuerdo que él también lo era. Hasta caer la noche. Comenzó a insultarme y le perdoné. Acusé al alcohol de la fiesta en su lugar. Y en la luna de miel, donde montó escenas en público culpándome de cualquier cosa que atravesara los límites de su mente masculina. Porque ¿es así cómo son los hombres? ¿Violentos y crueles? Aun así, volví a perdonarle.

¿Y los siguientes diecinueve años?

Cuando supe que me había quedado embarazada, quise comunicárselo con tal de hacerle feliz de una vez por todas. No obstante, acabé en el hospital a punto de perder a mi hija por las consecuencias que se produjeron segundos después.

Recuerdo también las preguntas que se planteaba mi pequeña Adela, preguntas que ninguna niña debería hacerse.

Recuerdo el día que huyó de casa, el día que cumplió quince años, y también el día que “construimos” su escondite, como ella solía expresarlo.

Recuerdo la eficacia de su madurez y la teoría que me propuse una noche en la que tuve el privilegio de pensar en algo más que en lo que me sucedería cuando él regresara a casa: se aprende de hechos, no los errores. Un error es un simple fallo, pero un hecho es la vida.

-Buenos días, señora García. ¿Qué desea?

Adela y yo intercambiamos una mirada, conscientes de que hemos llegado hasta aquí para finalizar la pesadilla.

Voy a hacerlo.

Ya no seré una víctima.

-He venido a presentar una denuncia contra mi marido.

-¿Causa?

-Maltrato. Durante veinte años –añado.

Y suspiro.

Aquesta quinzena el concurs més famós de l’institut és el protagonista del programa. Entrevistam la creadora de l’Alcoverbum, Àngels Isern, i a dos dels guanyadors d’aquest concurs lingüístic: Zoe Cardell de 2n d’ESO B i Pau Fiol de 3n B. A més, durant el programa, us informarem de les darreres noticies del centre. Tot i això i més a FDL podcast.

 

Podeu escoltar el podcast de dues maneres:

A través de la nostra web, quinzenalment, surt publicat el nou episodi a la secció de notícies de la web.

A través d’una aplicació de podcast. Aquesta n’és la manera més còmoda ja que si us descarregau una aplicació de podcast al vostre mòbil, simplement haureu d’utilitzar el cercador de l’aplicació per trobar el Fora de Lloc i subscriure-s’hi. Així, l’aplicació cada vegada que es publiqui un nou programa el descarregarà automàticament i el podreu escoltar quan vulgueu.

Si teniu dispositiu android podeu optar per podcast republic, o pocket casts i, si teniu dispositiu IOS podeu optar per l’aplicació que us ve per defecte al sistema podcasts o per overcast.

Fer clic aquí per llegir l’aricle de l’Ultima Hora.

La gala KontraBando Film Festival se celebrà el passat 12 de desembre. Aquest esdeveniment vol crear un espai en el qual els joves d’entre 13 i 18 anys mostrin tot el que saben fer amb una càmera. A la sala 2 del Cine Ciutat va tenir lloc el festival on es varen projectar els vuit curtmetratges nominats i dos fora de concurs, a més del reportatge fet per el propi KontraBando per donar a conèixer l’origen del seu nom.

També, a la pausa entre la projecció dels curts i l’entrega del premis, el mag el Gran Cassanyes va fer una gran actuació enllaçant màgia i cine en un espectacle magnífic i molt entretingut. Va arribar l’hora del lliurament de premis. Moments de molta tensió i emoció entre tots els participants. I per a sorpresa meva, davant de la gran originalitat dels curts presentats, varen dir el meu nom per anar a rebre el primer premi del concurs.

Tota la gala va ser molt emocionant perquè ens varen deixar a nosaltres, els joves, mostrar a tot el que som capaços de fer. Esper que l’oportunitat que KontraBando Film Festival ens dóna duri per molts més anys. I si us agrada filmar i deixar sortir la vostra imaginació, us recomano moltíssim que participeu en les pròximes edicions.

Oslaya Zapata, 2n de batxillerat

Avui a “La Veu Nadalenca” tendrem a quatre alumnes convidats de primer d’ ESO que ens explicaran tots els detalls del proper concert que faran per Nadal. A més, us informarem de les darreres notícies del centre.

Convidats: Pere, Jaume, Pau i Llúcia.

Equip tècnic: Cati Mañas (tècnic de so), Aina Palou (regidora) i Aina Costa (presentadora).

 

Podeu escoltar el podcast de dues maneres:

A través de la nostra web, quinzenalment, surt publicat el nou episodi a la secció de notícies de la web.

A través d’una aplicació de podcast. Aquesta n’és la manera més còmoda ja que si us descarregau una aplicació de podcast al vostre mòbil, simplement haureu d’utilitzar el cercador de l’aplicació per trobar el Fora de Lloc i subscriure-s’hi. Així, l’aplicació cada vegada que es publiqui un nou programa el descarregarà automàticament i el podreu escoltar quan vulgueu.

Si teniu dispositiu android podeu optar per podcast republic, o pocket casts i, si teniu dispositiu IOS podeu optar per l’aplicació que us ve per defecte al sistema podcasts o per overcast.

Dia 27 de novembre ha vengut a l’ institut, na Rosa Cursach, directora de l’ Institut Balear de la Dona, a fer una conferència amb la temàtica de “violència de gènere”. Hi ha assistit l’alumnat de 1r, 2n, 3r, 4rt d’ ESO i de Formació Professional Bàsica.

Ens ha explicar aquelles conductes inadequades d’un gènere cap a l’altre que poden derivar a una violència tant psicològica com física que tantes morts ocasiona cada any. L’alumnat ha intervengut activament amb nombroses intervencions carregades de sensibilitat mostrant un notable interés per la temàtica.

Alguns comentaris que hem recollit pels passadissos són:

“La violència de gènere no només és física, també es psíquica i aquesta és la que fa més mal. La violència de gènere té implicacions molt profundes a la societat d’aspectes que cal canviar. Només és la punta de l’iceberg.”

Yousra Boussir

“ A mi m’ha fet reflexionar com puc aplicar les pautes generals que va donar na Rosa Cursach en el meu contexte. Per exemple, el fet de que a parelles un controla a l’altre mitjançant les xarxes socials.”

Miquel Rigo

“ Estoy en contra del maltrato de la mujer, sobre todo del psicológico. Por lo tanto, las mujeres nos tenemos que querer más y no dejar que nadie nos domine o nos diga lo que tenemos que hacer.”

Mica Pons

Globalment, tant el professorat assistent com l’alumnat, han valorat positivament aquesta xerrada ja que és una formació molt necessària a nivell personal.

Marian Socias, orientadora

El Fora De Lloc (FDL) serà una de les novetats d’aquest nou curs 2015-16. Començam una nova plataforma de comunicació al centre: el podcast. Aquest original recurs es tracta d’un programa de «ràdio» en format digital destinat a totes aquelles persones relacionades amb el centre. Dins aquest nou espai podreu gaudir de debats, entrevistes, notícies i altres. Com podeu veure a la foto de portada, l’IES Joan Alcover ja està “competint” al costat de ràdios professionals com la SER, RNE o Catalunya Ràdio. Amb la participació de tothom, intentarem fer-ho el millor possible!

El podcast es publicarà quinzenalment els divendres. El podreu esoltar a la pàgina web de l’institut o també descarregar-lo als vostres mòbils si disposau d’alguna de les aplicacions per gestionar-los com: podcast republic, overcast, pocket casts…  disponibles per a iOS, Android i Windows Phone. També ens podeu trobar a iTunes, el repositori de podcast més gran que existeix.

Els alumnes d’audiovisuals de 2n de batxillerat us convidam a tots a participar-hi o aportar-hi el que volgueu!

Divendres a les 13:45h tendreu el primer programa disponible amb les impressions dels alumnes de 1r d’ESO. Però, per als que estau impacients, us deixam amb unes imatges del dia de l’enregistrament:

Pau Pomar, Miquel Àngel Campoy i Josep Farré, 2n de batxillerat

fdlpodcast

El passat dia 4 de novembre els alumnes de Llatí dels nivells de 4t ESO i 1r i 2n de Batxillerat del centre, acompanyats per la professora de Hª de l’Art, Agustina Vilaret, i el professor de Llengües Clàssiques, Pep Campillo, feren una excursió a Alcúdia per visitar la ciutat romana de Pol·lèntia.

En primer lloc visitàrem el Museu Monogràfic de Pol·lèntia, que mostra diversos materials recuperats durant les campanyes d’excavació realitzades a la zona. La  col·lecció està organitzada en dos àmbits: el privat, amb una mostra d’objectes d’ús quotidià, que va des dels estris de cuina o la vaixella per servir el menjar a taula, fins a les joies o els elements relacionats amb els jocs. L’àmbit públic se subdivideix en tres espais, la vida pública al Fòrum, il·lustrada amb escultures de gran format, inscripcions, o elements arquitectònics, els espectacles i el món funerari.

Seguidament la visita prosseguí per la zona residencial de la Portella amb una explicació de la història del jaciment així com de les primeres excavacions d’aquesta zona. Se continuà la visita als diferents indrets del fòrum que aquest any han estat objecte d’excavació, per acabar en el seu Teatre, que té com a peculiaritat el ser un teatre excavat a la roca aprofitant el desnivell natural del terreny, i conserva bon part de la seva estructura. En ell s’hi poden distingir els tres elements més destacats, la càvea, l’orchestra, i l’escena.

alumnes de 4t ESO

Els alumnes de 2n ESO B vàrem celebrar aquest dia venent ” Bessons solidaris”

Eren besson d’ametlles mallorquines. Dies abans alguns alumnes encetaren ametlles, altres feren cons de paper  i els ompliren  per vendre. També passàrem per les aules  per informar a l’alumnat: “Bon dia a tots, per celebrar el Dia Mundial de l’alimentació, dilluns 19 d’octubre, vendrem bessons a 1 euro el con, els diners recaptats aniran  a una ONG”

Vàrem recaptar 84 euros.

Hem pogut comprovar que en general als alumnes no els hi agraden les ametlles crues. Ens va costar molt vendrer-ne  i encara en varen sobrar!

Alumnes de 2nB