“No volem ser mà d’obra barata. Volem un futur digne”. Amb aquest crit s’encapçalava la vaga d’estudiants convocada el passat dimarts 5 de febrer contra la reforma de Wert i les continues retallades a la educació. Una jornada de lluita a favor de l’escola pública que, malgrat tenir una notable repercusió a les aules, no es va deixar sentir al carrer, on poc més d’un centenar d’estudiants de diversos instituts es manifestava davant la Conselleria d’educació.
“Si no ets part de la solució, llavors seràs part del problema” I com jo tenia clar que no volia sumarme al problema, era allà, a les dotze en punt juntament amb els pocs companys que m’havien acompanyat. A la plaça, amb massa banderes per a la gent que hi havia –mirall d’una causa que s’hauria de deslligar dels colors polítics-, érem els mateixos de sempre. I és que els incomformistes seguim amb motius per donar canya i reclamar uns drets que la majoria pareix no trobar a faltar.
Drets als meus ulls tan bàsics i elementals com la igualtat d’oportunitats amb independència de la classe social, posició econòmica o país de procedència, o com la educació en si mateixa. Drets que se’ls està menjant el sistema poc a poc, ofegat per la cobdícia i la recerca d’un enriquiment a tota costa. Drets que, per altra banda, impliquen uns deures, tan nostres i tan democràtics com la societat que demanam. I entre aquests deures crec que un dels més importants, un d’essencial però poc reconegut, és el deure de lluitar, doblement, com a ciutadans i com a joves estudiants i per tant futur de la societat al nostre cas, per aquests drets, per eliminar barreres que nosaltres mateixos hem creat, per derrocar els diners com a valor universal i substituir-los per la justícia, la igualtat i la llibertat .
No volem ases, ni ovelles, animals sords i muts que segueixen el pastor cegament. Tampoc cercam un col·lectiu que, enfervorit, surti al carrer usant les amenaces i la violència. Necessitam ments lliures, informades i capaces de pensar i opinar per elles mateixes, una lluita basada en el diàleg i la contraposició d’idees on tothom pugui aportar la seva.
L’any 1789 es va somiar amb aquests ideals. Abans, durant i després hi ha hagut homes i dones que han donat fins i tot la vida per un futur que no coneixerien. Si tenim nosaltres més oportunitats, tendrem menys valor?
Per aquests motius, per compromís social, per estima al nostre futur… Jo i quatre companys més hem format el Sindicat d’Estudiants de l’IES Joan Alcover. Si vols col.laborar en la defensa del dret a una eduació digne i de qualitat, adreçau-vos a:
Aina Forteza (1ºBatx.A)
Roger Esterlich (1ºBatx.A)
Miquel Gil Galmés (1ºBatx.A)
Lucía León (1ºBatx.C)
Henar de Padro (1ºBatx.C)
O bé estau pendents del suro que hi ha a la paret de la fotocopiadora.
Us hi esperam!
Aina Forteza, sindicat d’estudiant de l’IES Joan Alcover
