Efectivament, la pagina web de l’IES Joan Alcover s’ha modernitzat, i de quina manera!

Actualment és molt més senzill accedir a tots els continguts d’interès. No només això, també alegra la vista, és útil, còmode, original… i, el que és més important, és una eina feta per nosaltres. Però no dic que “és per nosaltres” pel fet de que és, senzillament, la pàgina web del nostre institut, realment és per nosaltres. La prova que allò que dic és cert, és aquest mateix escrit.

Supòs que perquè s’entengui m’hauria de presentar. Em diuen Lucía León, som una de les representants dels alumnes del Consell Escolar però, sobretot, som una alumna més de les que poden accedir a la pàgina web.

A mi no em varen demanar que escrivís res, em vaig oferir jo. Per què? Perquè podia. Així és, aquesta pàgina web no és tans sols per poder accedir a informació del centre o com a punt de referencia externa pels nostres pares, és també una manera que ens dóna el Joan Alcover per expressar-nos.

Per entendre-ho millor, explicaré una petita història que els de primer, i pot ser els de segon, no coneixen de res.Fins enguany, els alumnes d’audiovisuals — optativa a segon de batxiller — feien feina amb la revista digital es Llonguet. Aquesta revista era la millor eina de la qual disposava qualsevol alumne per conèixer l’institut fora del nostre cercle. Gràcies a la revista, molts sabem que el professor d’arts plàstiques, Agustí Rocabruna, ha amenaçat amb tirar per la finestra a més d’un curs o com anaren les ambientacions d’aula d’altres anys. En definitiva, que hem tingut l’oportunitat de conèixer realment, des d’un punt de vista divertit la nostra comunitat educativa. Desgraciadament, per un motiu o l’altre, aquesta web es va deixar de fer servir i els alumnes ens quedarem desconnectats, coneixent exclusivament el nostre entorn més proper.

El pare d’aquesta web i de l’antiga revista, el nostre secretari, Tomeu Castell, va voler fusionar, o així ho veig jo, el concepte de pares/professors/alumnes, fent que tots tenguéssim l’oportunitat de participar a la comunitat de la qual formam part. No content amb això, i amb ganes de fer molta feina, també va voler fusionar es Llonguet i la pàgina web. Així ha romput l’avorrit concepte de pàgina web i l’ha dinamitzada. I, encara més, l’ha feta nostra.

Ja no és un disseny monòton que no ens diu res. No són lletres que no ens importen. No és una pàgina web més. Va més enllà. Els pares i alumnes podran sabre quines activitats lúdiques, extraescolars i didàctiques es duen a terme al centre accedint al calendari. No només això. Ara podem participar de bon de veres, com diríem en bon mallorquí, en aquest ambiciós projecte.

Des de la humilitat del meu escriptori us anim a participar-hi activament, a escriure, a comunicar al món allò que pugui resultar d’interès.
La forma més senzilla és enviar el vostre escrit (tema lliure, però relacionat amb el Joan Alcover, i llengua també) al professor més proper al tema del qual es parla i aquest ho farà arribar a l’equip directiu perquè ho pengi. Així, tots i totes podrem fer que ens coneguem una mica millor i que el J.A. no resulti tan estrany fora de la nostra aula.

Esper veure-vos-hi prest,

Lucía León, representant dels alumnes al Consell Escolar

2013_lucia_leon_web

 

Els dies, 12, 19 de desembre i 9 de gener, el Departament d’Orientació conjuntament amb na Pilar Agustí varen organitzar un curset de Formació d’Alumnes Mediadors.

El objectiu del curset era formar alumnes perquè puguin formar part del Servei de Mediació de l’IES Joan Alcover, servei que ja com ja sabeu tenim l’orgull d’oferir en el centre des de fa ja almenys 8 anys.

Els alumnes formats com a mediador són:

  • Yousra Bounsir Guerra ( 1 ESO A)
  • Javier Rodríguez Higuero ( 1 ESO B)
  • Luís Ferreiro Carbonell ( 1 ESO B)
  • Gabriel Rodríguez Pardo ( 2 ESO B)
  • Olga Zaginey ( 3 ESO A)
  • Enric Alvira Moranta ( 4 ESO A)
  • Claudina Aires Pinto ( 4 ESO B)
  • Nayeli Tejeda Luna ( 1 ESO B)

Aquestes són les seves opinions:

 “Enguany any m’he presentat a un curs de mediadors, i m’ha parescut fantàstic! Han estat tres dimecres, amb na Pilar Agustí com a instructora. Primer vam dictar les normes (que recordàvem cada classe), i vam fer pràctiques. Després el segon dia vam mirar un vídeo d’una mediació per saber com ho hauríem de fer. I el darrer dia vam representar un mediació. No hi havia molta gent, encara que era molt variada. Ha estat una experiència inoblidable, i estic impacient per estrenar-me com a mediadora!”

[one_fourth] “La mediació és una ajuda o una via més fàcil per a la gent que tenen un conflicte i volen donar-li una solució” [/one_fourth][one_fourth]“És una manera (la mediació) en què dues persones poden arribar a un acord sense recórrer a la cap d’Estudis per solucionar els problemes entre ells.”[/one_fourth][one_fourth] “He trobat el curset interessant i útil per solucionar problemes.” [/one_fourth] [one_fourth_last] “He après que el diàleg és una eina per solucionar problemes o conflictes entre dues  o més persones.” [/one_fourth_last]

 

L’IES Joan Alcover comença l’any posant en marxa una nova pàgina web. El motiu principal que ens ha impulsat a dur endavant aquest projecte ha estat la necessitat de crear un canal de comunicació més obert i dinàmic per a tots els membres de la comunitat escolar. Un canal més àgil i complet que es converteixi en element cohesionador i dinamitzador de les activitats del centre i de les relacions entre els seus membres.

Tota la comunitat educativa està convidada a participar-hi perquè sigui un servei viu i proper, on pugueu compartir experiències, idees i projectes a més d’estar informats sobre l’organització, estudis i activitats que du a terme el centre. A més a més, podeu estar al corrent de les darreres notícies a les xarxes socials, Facebook i twitter, o directament al nostre blog de notícies. També podeu visitar el nostre arxiu de vídeos del youtube o veure’n una selecció a la secció mèdia de la web i, si voleu saber quins són els propers esdeveniments, us podeu subscriure a l’url del nostre calendari.

Com a directora de l’IES Joan Alcover aprofit aquesta oportunitat per desitjar-vos un bon començament d’any amb salut i il·lusió per seguir fent feina tots plegats.

Cordialment,

Aina M. Llabrés, directora de l’IES Joan Alcover

[one_half]Kritik über den Film ” Die Welle”.

“Die Welle”, ein Film von 2008, basiert auf einem realen Experiment. Der Film erzählt, wie ein Lehrer für ein Wochenprojekt lehrt, wie eine Diktatur funktioniert. Er schlägt seinen Schülern einige Regeln vor und schafft eine Bewegung, die er “Die Welle” nennt. Die Schüler müssen weiβe Hemden tragen oder heben ihre Hand um zu sprechen, zum Beispiel. Am Anfang ist alles gut, die Schüler sind glücklich aber zum Schluss wird die Bewegung zu groβ und der Lehrer kann sie nicht kontrollieren.

Der Film ist hart und es bringt einen zum Überlegen. Wenn wir denken: Kann eine diktatorische Bewegung in Europa existieren?, ist die Antwort “Nein”, trotzdem zeigt der Film, dass die Antwort nicht so klar ist.

Jürgen Vogel spielt eine groβe Rolle als der Lehrer Rainer Wenger, er kann in nur fünf Tagen ein totalitäres Regime schaffen. Am Ende versucht er die Welle zu beenden, aber es ist zu spät. Alles hat sich geändert. Jennifer Ulrich macht eine gute Arbeit als Karo auch. Sie ist eine Schülerin, die die Gefahren des Projekts sieht und sie versucht es zu beenden aber die anderen Leute, die für diese Bewegung sind, ignorieren sie. Ich denke, sie ist sehr tapfer, weil die Glieder der Welle manchmal die Gewalt benutzen. Die Welle ist ein sehr guter Film und die Schauspieler sind auch sehr gut. Der Film hat einige harte und dramatische Szenen. Man kann den Film mögen oder nicht, aber man muss denken, wie leicht es ist, dass eine Diktatur entsteht, wir sind nicht dessen bewuβt. Zum Schluss möchte ich den Film wärmstens empfehlen.

[/one_half]

[one_half_last]

Crítica sobre la pel·lícula “La Onada”.

“L’Onada”, una pel·lícula de 2008, es basa en un experiment real. La pel·lícula explica com un professor ensenya per a un projecte setmanal, com funciona una dictadura. Ell proposa algunes normes als seus alumnes  i crea un moviment, que anomena “L’Onada”. Els estudiants han d’usar camises blanques o han d’aixecar la mà per parlar, per exemple. Al principi, tot és bo, els alumnes estan contents, però al final, el moviment es massa gros i el professor  no el pot controlar.

La pel·lícula és dura i et fa pensar. Quan pensem: pot existir un moviment dictatorial a Europa?, la resposta és “No”, però la pel·lícula mostra que la resposta no està tan clara.

Jürgen Vogel juga un paper important com el professor Rainer Wenger, ell pot crear un règim totalitari en només cinc dies. Al final, ell intenta aturar l’onada, però és massa tard. Tot ha canviat. Jennifer Ulrich fa una bona feina, com la Karo. Ella és una estudiant que veu els perills del projecte i l’intenta aturar, però les altres persones que estan en aquest moviment, la ignoren. Crec que és molt valenta, perquè els membres de l’onada  de vegades utilitzen  la violència. L’onada és una pel·lícula molt bona i els actors són també molt bons. La pel·lícula té algunes escenes dures i dramàtiques. La pel·lícula pot agradar o no, però cal pensar en la facilitat amb que una dictadura sorgeix, no en som conscients. Per acabar, vull recomanar aquesta pel·lícula.

 

[/one_half_last] Maria Rosa Mateu Oliver (2batxB)

[supersocialshare networks=”facebook,twitter,email” orientation=”line”]

die_welle1

Fitxa tècnica

Títol: Die Welle

Director: Dennis Gansel

Sortida dels alumnes de batxillerat d’alemany del 20 de desembre de 2012

Un factor que ha influido severamente en las características de esta obra es su fugacidad. Todo debía suceder con relativa celeridad, pues el espectáculo era breve, lo que además suponía montar y desmontar el decorado rápidamente.  Cabe destacar que el presupuesto del que disponía la compañía era más bien escaso. En mi opinión, todas estas circunstancias  tuvieron su efecto en el producto.

El argumento de la obra era sencillo. En ella aparecía una compañía de teatro que representaba obras de la época, del Siglo de Oro, que sufrían de problemas mundanos como el hambre o la falta de dinero. Toda la historia tiene lugar en un mismo sitio y se apoya básicamente en el diálogo de los personajes que cotillean o cuentan su vida. Todo esto sirve de marco para varias representaciones de fragmentos de autores españoles de gran renombre: una escena de  El perro del hortelano de Lope de Vega, una parte de El retablo de las maravillas de Cervantes, poemas de Quevedo y Góngora y un final marcado con La vida es sueño de Calderón de la Barca. Creo que esta representación constituye una manera de acercar el público a fragmentos clásicos e indispensables suavizados por una ambientación un tanto cómica que hace a estos autores más llevaderos. Se sucedían en la obra abundantes chistes y bromas diversas, acompañados por una gestualidad de los actores muy expresiva, que en más de una ocasión provocaron la risa de los espectadores. Sin embargo, mi opinión es que, en determinadas partes de la obra, se  hacía un tanto evidente la falsedad de la situación, es decir, a veces se notaba demasiado la actuación de los interpretes. Estas partes no eran frecuentes y, por tanto, el ritmo general era correcto. Como compensación, tanto el léxico antiguo como las ropas de los actores permitían situarse en el contexto del espectáculo y hasta sentir cierta empatía por los personajes.

También hay que decir que, siendo la escenografía tan sencilla, se  utilizaban elementos tales como un trozo de tela como retablo de las maravillas, y con poco material se consiguió un resultado bueno que la audiencia disfrutó. Con poco elenco y poca decoración, la compañía consiguió valerse de la risa y de la genialidad de los autores clásicos para crear una función agradable que yo recomiendo encarecidamente no solo por su módico precio sino por su contenido cultural.

Ferran Pericàs (3SB)

Fitxa tècnica

Companyia: Teatre de vellut

Director: Sergio Baos

Intèrprets: Alicia Garau, Marga López i Bernat Molina

Representat a la sala d’actes el 29 de novembre de 2012

La Secció Espanyola d’Estudis Clàssics (SEEC) va proposar participar a tots els centres d’ensenyament secundari i Batxillerat a la iniciativa “Yo conozco mi herencia”. L’activitat va consistir en realitzar una lectura conjunta, el dia 12 del 12, a les 12 hores, de textos bilingües dels nostres clàssics grecs i llatins a través dels quals s’intueix l’enorme tresor de pensaments i d’idees belles, útils i necessàries per viure en societat i prosperar; tota una cultura que hem heretat dels clàssics i que no podem ni volem oblidar.  Amb aquesta lectura els alumnes de Llatí i Grec del nostre centre volíem reclamar un lloc per a la Cultura clàssica i el Grec, matèries que desapareixen quasi del tot amb la reforma de la LOMCE que el Sr. Wert vol portar a terme.

Pep Campillo, departament de llengües clàssiques

On 30th October 2012 our 4th ESO and 1st Batxillerat students saw an absolutely fresh version of the classical “The Merchant of Venice” at the school’s theatre.
Would William Shakespeare recognise his work within this terribly modern adaptation? Yes, indeed! The essentials were there. Yet, instead of getting a big group of professional actors, the company was just composed of 2 of them plus 4 volunteers from the teenage audience,  eager to take part in this attractive show.
This hilarious approach to “The Merchant of Venice” made of a mix of music, dance and original bits of the script made Joan Alcover high school students get in touch with the spirit of William Shakespeare.

Dídac Boïgues, departament d’anglès

Fitxa tècnica

Companyia: Oxford Pocket Theatre

Títol: The Merchant of Venice

Representat a la sala d’actes el 6 de desembre de 2012

Enhorabona a tots els premiats: Marina Calvo (1r premi de Fotografia Jove); Carlos González (2n premi de l’olimpíada de Física i matrícula d’honor), Ginebra Olives (1r premi de l’olimpíada de llatí i matrícula d’honor), Juan Jose Garau (5è premi Fonix d’anglès, 7è lloc a les proves Cangur de matemàtiques i matrícula d’honor);  Claudia Yáñez, Júlia Tarancon, Maria Antequera i Ester García (publicació de relats breus de l’ajuntament de Palma); Ariadna Olives, Maria Antequera i Raquel Fernández (matrícules d’honor); Hernan Romano, Lara Sabater, Rafael Cuart, Carlos Ramírez, Laura Fiol, Elena Navarro, Lluís Rado, Juan Carlos Rodríguez, Pau Rotger, Anna Charapova, Ester Garcíá, Carlos González i Marina Calvo (participants dins el programa estatal d’Aprofundiment de coneixements per a alumnes d’alt rendiment amb el projecte de Creacions Audiovisuals.

Vull agrair a tot el claustre de l´IES Joan Alcover de Palma la tasca que dia rere dia fan perquè els joves d´avui no perdin el coratge, la il·lusió ni la força per poder donar el millor d´ells mateixos. En moments durs com a conseqüència de les retallades en el sector de l´ensenyança, com a mare d´una alumna d´aquest institut públic, encara se´m fa més evident que les persones que formen aquest equip són grans professionals de l´ensenyança que amb el seu saber fer han ajudat aquests al·lots i al·lotes a anar cap endavant, tant en el terreny intel·lectual com en el personal, per superar amb èxit el cicle de batxillerat, ja prou dur per si mateix. Especialment, vull fer arribar les gràcies a n´Aina Cornellana, na Bàrbara Tomàs i na Rafi Sànchez. Voldria encoratjar-vos -algrat els temps que vénen- a continuar endavant sense defallir amb la vostra tasca diària, per així seguir formant no només estudiants, sinó també persones.

Francesca J. Mora (carta al director publicada al diari de Mallorca)

Enguany celebram l’ambientació d’aula amb les escenificacions més originals i amb la participació de tot el centre. Les classes guanyadores gaudiren del premi: un excursió de tot lo dia subvencionada per l’AMIPA.