Hola a tothom! Voleu un descans de tot aquest estudi però no sabeu què veure? Us agradaria conèixer més llocs on consumir cultura a prop de vosaltres? Us fa ganes descobrir un nou autor, grup musical o sèrie? Idò no hi cerqueu més, aquest article és per vosaltres. Aquí hi trobareu vuit recomanacions d’àmbits artístics i culturals molt diversos. Amb un poc de sort, trobareu alguna que us cridi l’atenció.

BoJack Horseman. 

Amb el motiu de la primera part de la darrera temporada, que va arribar el passat 25 d’octubre, volem recomanar la sèrie de BoJack Horseman. Aquesta narra les desventures de BoJack Horseman, personatge que dóna nom a la sèrie. El protagonista és un cavall antropomòrfic que va ser un actor d’èxit als 90 i que ara ha entrat en un cicle de decadència. La sèrie d’animació americana, a pesar de comptar amb 6 temporades, és relativament curta, amb 12 capítols de 25 minuts per temporada, excepte la darrera, que té 8 capítols. Aquests capítols són més o menys independents, però és important conèixer el context per poder extreure i entendre la genialitat de la sèrie.


Sense entrar en spoilers, l’obra americana destaca per la maduresa, rellevància i perspectiva diferent i refrescant amb la qual tracta temes molt complexos com el fracàs, la drogoaddicció, les relacions paternofilials, el feminisme o la situació americana actual entre altres. Tot això combinat amb personatges en constant desenvolupament i moviment (que critiquen estereotips i satiritzen situacions reals), relacions interpersonals dinàmiques i innovadores, tècniques directives i llenguatge cinematogràfic avançat que crea escenes memorables, dóna a aquesta sèrie una qualitat excel·lent.

A causa de la seva enorme qualitat com a obra narrativa i els temes que tracta, que agafen rellevància en aquesta etapa d’entrar al món adult i augmenten el seu valor en els temps que corren, recomanem amb vehemència aquesta sèrie.

Kunskapens frukt (El fruto prohibido)

¿Qualque vegada has dubtat sobre si la nostra societat és masclista? Si la resposta és sí, és perquè no ha llegit el “Fruto Prohibido”. Aquest còmic de l’autora sueca Liv Stromquist ens mostra el rol que ha jugat la vulva (i no pas la vagina) al llarg de la nostra història.

És una lectura amena i necessària per a tothom, que ens conta batalletes que han tingut sempre les dones amb el seu sexe. D’aquesta obra hi destaca el seu humor irònic que facilita la lectura i enganxa al lector, sense restar-li importància al tema que tracta. Potser de vegades la narradora pot parèixer una mica exagerada, però, segueix llegint i ja veuràs com tot el que ens conta no és cap hipèrbole.

Potser aquesta és una de les recomanacions més importants de tot aquest article, ja que ens ensenya un problema actual i explica el per què de la immensa por al sexe femení, amb un humor que ajuda a l’enteniment del missatge. Perquè sí, avui el sexe segueix sent un tema tabú i molts segueixen creient que les dones han de ser pures. Hem de conèixer més llibres que parlin clarament de totes aquestes grans incògnites.

Encara que, si vols llegir-ho, hauries de tenir una certa edat per poder comprendre-ho, més o menys nosaltres estimem uns dotze anys.

El Joker 

Aquesta pel·lícula ha estat en boca de tots d’ençà que va sortir el 4 d’aquest mateix mes, i no sense raó. Aquesta pel·lícula, dirigida per Todd Philips i protagonitzada per Joaquin Phoenix, aconsegueix presentar el famós personatge de DC Comics amb una llum innovadora i madura. Aquesta visió li ha fet guanyar un Lleó d’Or al Festival de Cine de Venècia, un fet estrany, considerant que aquest premi sol reservar-se més per al cinema d’autor.

La pel·lícula narra el descens cap a la bogeria completa i la psicopatia del seu protagonista, Arthur Fleck, un malalt mental. L’obra usa aquest personatge per donar visibilitat a aquestes malalties mentals i il·lustrar el que pot passar quan no es tracten com cal i quan la societat els margina. Aquesta crítica no és l’única del film: l’ambient social crispat i la situació de la ciutat de Gotham destaca els problemes d’una societat caracteritzada per la divisió tan gran entre la classe alta i la baixa, com és la societat nord-americana actual. Aquest ambient de crispació i la bogeria i malaltia mental del protagonista es veuen reforçats per una increïble direcció de fotografia i una meravellosa banda sonora. Això sumat a l’intel·ligent ús dels plans li dóna una gran expressivitat cinematogràfica a l’obra. La pel·lícula pot pecar de ser un poc lenta, però aconsegueix no fer-se pesada gràcies a aquest llenguatge cinematogràfic, que et manté en tensió durant tota la primera meitat de la pel·lícula.

Podem assegurar-vos per experiència que la repercussió que aquesta pel·lícula ha aconseguit està justificada, i que, us agradi o no, segur que no us deixarà indiferent.

Mi chica revolucionaria

“Mi chica revolucionaria” és un poemari escrit per l’autor canari Diego Ojeda en el qual ens xerra amb total sinceritat sobre l’amor i sobre aquelles al·lotes de les quals t’enamores només una nit i de les altres que, en canvi, et marquen tota una vida. Aquest poemari el pots trobar a la majoria de llibreries per un preu de només 12 € o per 16 € la versió especial.

El recull presenta un divers assortiment de poemes, tots envoltant el tema de l’amor. Diego Ojeda tracta l’amor sense la por que la societat ens ha inculcat cap a sentir, però sense deixar de banda aquest sentiment de dolor que pot deixar estimar algú. L’autor plasma als seus poemes un gran sentiment d’amor exagerat, però sense fer-los pesats o massa melosos. El poemari mostra les dues cares de l’amor amb una gran passió i intensitat als sentiments: xerra de l’alegria d’amar així com el dolor que pot arribar a deixar.

Gràcies a aquesta intensitat i visió diferents que aporta sobre l’amor, “Mi chica revolucionaria” s’ha guanyat un lloc a la nostra llista de recomanacions.

Celeste

La recomanació interactiva d’aquesta llista no és altra que el videojoc Celeste. Aquest joc, llençat el gener de 2018 per l’empresa independent Matt Makes Games, està disponible a totes les plataformes possibles a un preu de 19,99 €, convertint-se en una opció més accessible i assequible que moltíssims altres jocs. Celeste és un joc de plataformes bidimensional amb un estil artístic de pixel art. El que separa realment aquest joc de la resta de plataformes en dues dimensions és la seva disposició per petits reptes de plataformes, distribuïts en petites habitacions, normalment de la mida de la pantalla.

Aquest joc fa un ús brillant d’aquesta peculiaritat: la seva distribució específica permet encapsular reptes més complexos i minimitzar el nivell de frustració, ja que els punts de guardat s’enregistren quan s’entra en una habitació nova. Decisions de disseny com aquestes o el tractament temàtic que donen als distints capítols que conformen el joc fan que la jugabilitat es mantingui fresca i interessant durant la seva durada mitja de 10 hores. No obstant això, una de les coses que més em varen cridar l’atenció, és que el joc pareix haver estat dissenyat tenint el trastorn d’ansietat en ment. Decisions com el fet que els enemics que persegueixen activament a la nostra protagonista no ho faran fins que nosaltres ens moguem o que la banda sonora estigui composta amb l’ansietat en ment fan que, sorprenentment, aquest joc sigui bastant assequible per gent amb aquest trastorn. Aquest fet casa perfectament amb la narrativa, que parla sobre temes com aquella part destructiva que habita dins tots nosaltres i sobre com lidiar amb ella. I no us preocupeu, per aquella gent sense aquest tipus trastorns i que tenen ganes d’una experiència més complexa (encara) i llarga, existeixen les Cares B i Cares C dels capítols, que eleven la duració del joc fins a les 30 hores i ofereixen un repte més complicat.

En conclusió, aquest joc té molt a oferir a tothom, baix preu i elevada accessibilitat entre aquestes; i això fa que aquest joc entri al nostre article.

Trampa teatre 

Continuant amb l’article, volíem fer al menys una recomanació d’un esdeveniment en viu, per fomentar la vida social en comunió amb un poc de cultura. Per això, volíem recomanar-vos les improvisacions de la companyia Trampa Teatre.

Aquestes actuacions es duen a terme a la Sala Trampa, a Santa Catalina, un local petit però acollidor i que és capaç de crear un bon ambient. Amb aquest propòsit, té una il·luminació tènue i acolorida, així com decoració que és tan estrambòtica com ho és adient. Per acabar de rematar-ho, el local compta amb una barra on es poden demanar begudes i tapes abans de l’actuació i durant el descans intermedi que realitzen. Les seves improvisacions són creatives, imaginatives i fan esclatar la sala sencera en rialles molt sovint. El tracte que els tres actors donen al seu públic és proper, fent-lo partícip dels seus nombres. Però no us preocupeu, no us faran pujar a l’escenari. Aquest caire de participació del públic fa que no hi hagi dues actuacions iguals. També fan obres teatrals preparades, si és això el que us fa ganes veure.

En conclusió, aquestes improvisacions són una forma excel·lent de desconnectar i de fer vida social. Per aquest motiu, us les recomanam.

http://www.salatrampa.com/ (pàgina web)

https://twitter.com/trampateatre?lang=ca (Twitter)

https://www.instagram.com › trampateatre (Instagram)

https://ca-es.facebook.com (Facebook)

Ca de bou

Per canviar un poc d’àmbit, volem fer una recomanació musical. El grup que volem recomanar és autòcton i poc conegut: Ca de Bou. Aquest és un grup de hard-rock format per la majoria d’antics components del grup Tot Sants. Tot Sants van ser pioners del hard-rock mallorquí a principi dels anys noranta, però la mort inesperada del seu líder i cantant, Xavier Ramis, va dissoldre el grup. Els antics membres de Tot Sants, Jaume Estelrich i Aurelio Pérez (guitarres), Àlex Vadell (baix) i Marcos Gil (bateria), juntament amb el seu nou cantant Roger Pistola han tornat amb força, fent el seu nou àlbum “Un altre Bou”.

El llegat de Tots Sants, una de les bandes mallorquines que van aconseguir més notorietat a principi dels noranta, s’ha transformat en Ca de Bou. Aquest grup és una bona oportunitat pels amants del rock de conèixer un grup en mallorquí de bona qualitat i que hagi tingut certa repercussió. I per la gent que no gaudeixi del gènere, aquest grup té l’incentiu de ser local ergo més proper. A part d’aquest fet, Ca de Bou ha produït cançons més “lleugeres” que poden servir com a punt d’entrada al rock.

En conclusió i amb l’objectiu de donar-los una empenta perquè tornin al lloc on eren, volem recomanar el grup musical Ca de Bou.

Quetzal

En darrer lloc, volem fer una recomanació un poc menys ortodoxa: un canal de YouTube. Aquests són una font quasi il·limitada de contingut i, depenent de quins, poden ser vertaderes mines d’art i cultura. La nostra recomanació en aquest sentit és el canal de Quetzal.

Aquest és un creador de contingut espanyol que xerra sobre temes com filosofia, poesia, cine i videojocs, enllaçant-los tots. Quetzal puja vídeos amb una freqüència d’un vídeo setmanal. La raó per la qual recomanem el seu canal és perquè els temes que tracta són interessants i, si bé és veritat que poden ser temes densos o complexos, fa els seus vídeos de forma amena i clara. A més, podem considerar que, pels valors de producció i pels bons vídeos que fa, que té pocs subscriptors, amb una humil quantitat de poc menys de 200.000. Això sí, cal avisar que els seus vídeos i l’humor que usa no és apte per tots els públics. Alguns dels seus vídeos més famosos inclouen crítiques al Paolo Cohelisme, cobertures del festival de cine de Sitges i vídeos parlant sobre el model de negoci de Disney i els problemes que aquest pot dur.

Tot plegat fa d’aquest canal una bona font de coneixement així com un possible incentiu a augmentar el nivell de cultura propi. Per això, volem recomanar aquest canal.

Esperem que alguna de les recomanacions de la llista hagi aconseguit despertar el vostre interès. Ens faria molt feliços si trobàssiu a aquest article una obra que us agradi. Gràcies per haver-nos llegit!

Realitzat per: Jaume Àngel Cortès Llinars, Mireia Pérez Vinyes, Luana Saft Sato.

Arran de la vaga pel canvi climàtic de dia 27 de setembre, els alumnes del nostre centre han seguit les passes legals, regulades a l’article 14 del Decret 121/2010 en temps i forma, per exercir el seu dret a la manifestació col·lectiva de discrepància (vaga).

Per aquest motiu, i atenent a la normativa vigent, els alumnes que aquest dia no assistesquin a classe podran justificar les faltes al·legant ‘adhesió al dret de manifestació col·lectiva de discrepància’. La decisió sobre l’assistència d’aquest dia correspon a les famílies.

En jornades com aquesta, cal que les famílies tenguin clar que el centre segueix l’horari habitual i que els alumnes són atesos, encara que el nombre sigui reduït. A la pràctica, els professors procuraran adaptar la classe lectiva a les circumstàncies del cas i a les necessitats dels alumnes.

Us recordam que els alumnes de 1r i 2n d’ESO no poden acollir-se al dret de manifestació i, per tant, tenen l’obligació d’assistir a les activitats del centre.

Aina Llabrés, directora de l’IES Joan Alcover

Acaba el curs i el punt àlgid d’aquest final el marcà la cerimònia de graduació dels nostres graduats de 2n de batxillerat.

Enguany ja notàvem que seria diferent dels altres anys. Els alumnes no volgueren encabir-se dins la sala d’actes per veure i viure les orles i els diferents reculls audiovisuals, sinó que volien sortir al pati, escampar la seva presència, desenfocar el protagonisme de damunt l’escenari i fer-lo extensiu a tota la grada. 

Distints varen ser els premis amb què han estat guardonats enguany, ja que -a més de les Olimpíades de 2n- també foren guardonats amb Olimpíades a 1r de Batxillerat i també amb diversos premis a 2n i a 4t d’ESO. Ens satisfeu igualment comprovar que continuam assolint molt de guardons grupals. 

També repartiren protagonisme els alumnes encarregats de llegir els discursos. Amb Natàlia Opris (2n C) comprovàrem fins a quin punt els grups estaven cohesionats i units. Na Xisca Tomàs (2n B) recuperà un to més profund en el seu pas per tota la secundària. Maria Torres i M. Antònia March (B2A) feren un repàs rigoròs i exhaustiu de l’ínclit elenc de professors destacat amb un to més hilarant.

Pilar Riera, per la seva part, apel·là, amb un discurs molt personal i amb veu pròpia, després del seu pas pel Joan Alcover com a alumna, als valors ètics i a allò que esperam dels nostres alumnes en el dia de demà com a membres d’una comunitat que requereix de tots per esdevenir, precisament, una societat més ètica. 

Acomiadàrem algunes de les famílies després del seu darrer sexenni, d’altres encara en gaudirem un poquet més; perquè no les volem perdre, a cap.

Ara, encetat el darrer pas del curs, la convocatòria extraordinària de les PBAU i amb la llista provisional de Premis Extraordinaris de Batxillerat a les Illes Balears encapçalada per una alumna nostra ens quedam amb la sensació, doncs, que no cal patir ni per la trajectòria acadèmica dels nostres alumnes, però tampoc, pels valors que palesaven. Com, sinó, ens explicam un premi d’Investigació del Consell Social de la UIB a una altra alumna nostra, de TIC II, amb Millores comunicatives per a persones discapacitades a través del codi morse?.

Mentrestant, els trobarem a faltar amb el seus bondies altruistes, els somriures amables quan la processó devia anar per dedins, els nervis continguts malgrat l’efervescència, la solidaritat que compartien, la implicació en el centre seva i dels seus propers. 

És vera que ha estat un any diferent, únic, però esperam que s’emportin d’aquí el mateix extraordinari record que nosaltres desarem als nostres cors.

Catalina Pizà, cap d’estudis adjunta

Enguany volem començar amb la reutilització de llibres de text, així que des de l´AMIPA, organitzarem una compra-venda dels llibres de 1r, 2n i 4t d’ESO.

Venda. Els llibres per vendre es deixaran a l’institut el dimarts 18 de juny en horari escolar o el dijous 5 de setembre de 17 a 19h.

Compra. Es podran comprar:

  • dimarts, 18 de juny de 17 a 20h
  • divendres, 21 de juny de 10 a 13h
  • dimarts, 2 de juliol de 11 a 13h   
  • dijous, 5 de setembre de 17 a 19h

Preu: 12€ (si estan en bon estat) o 5€ (si tenen desperfectes com fulls arrugats, coberta molt doblegada, etc).

Estat. No s’admetran llibres pintats amb bolígraf o que no estiguin complets.

Recollida. Es podran recollir els doblers (o els llibres, si no s’han venut) després del darrer dia de venda.

Vos animam a tots a participar en el procés de reutilització com a mesura de conscienciació, de cura del medi ambient i d’estalvi.

AMIPA

Comissió de reutilització de llibres

Dia 18 de març, els alumnes de 4r ESO A vàrem anar a la policia local de Palma per part del departament de Llengua Castellana, per seguir el protocol que es segueix quan una víctima per violència de gènere crida per telèfon o va allà a posar la denúncia. La primera passa del protocol és avisar o posar la denúncia, ja sigui una tercera persona o la pròpia victima i pot ser per cridada o en persona. A totes les denúncies que reben se’ls assigna un color segons la prioritat: verd, groc o vermell. Als casos de violència de gènere se’ls assigna el color vermell ja que són màxima prioritat. La segona passa: es pren declaració a la víctima i es redacta un informe amb la seva declaració i la de l’agent que ha pres la declaració i la del psicòleg i del metge en el cas que l’hagi necessitat i són els agents que envien la denúncia al jutjats. La darrera passa ve per part del departament de Violència Domestica, que s’encarrega d’ajudar la víctima. Finalment, hem vist què li passa a l’agressor i hem visitat el calabós.

Maria Espinar, S4A

Aquesta activitat s’ha dut a terme el 20 de març del 2019. El departament que apostà per la sortida va ser el de Biologia i Geologia, concretament na Maria Magdalena Colom. L’activitat tractava sobre la mar Mediterrània, la contaminació, els residus marins, les espècies en perill d’extinció, com diferenciar espècies invasores, entre d’altres. La sortida va ser una activitat lúdica i constant que fomentava l’aprenentatge. L’activitat va ser duta a terme gràcies al GOIB (Govern de les Illes Balears), concretament gràcies a L’aula de la Mar, un espai dedicat a l’estudi d’éssers marins, l’estat de les aigües i d’aprofitaments econòmics de la costa (pesca, turisme, etc.). Després de la visita, crec que resulta imprescindible incloure l’aprenentatge del medi marí en tots els programes educatius. Aquests han de considerar tant la població escolaritzada com la ciutadania en general. Les Aules de la Mar són centres d’interpretació del medi marí que posen aquests coneixements a l’abast dels alumnes i els professors de les Illes.

Alejandro Rodríguez, S1B

El darrer any de professora de Llengua Francesa a l’IES Joan Alcover de la senyora Aina Moll Marquès va ser el meu primer de professor a l’institut. Vàrem coincidir un curs, encara que més tard vaig treballar a les seves ordres. Com en el cas d’alguns altres professors, la senyora Moll abans de professora de l’institut n’havia estat alumna. Hi ingressà als 11 anys, el 1941. Aleshores era l’institut femení de Mallorca i compartia edifici amb l’institut Ramon Llull. Aquell mateix curs se separaren físicament els dos instituts, a plantes diferents i amb entrades i escales diferents, fins que l’any 1966 l’institut passà a la l’edifici actual. Un altre canvi que va viure la senyora Moll va ser la recuperació de les classes mixtes, el curs 1976-1977. Un altre canvi que visqué és que quan la senyora Moll començà com a alumna i després com a professora, el català era prohibit a l’ensenyament i quan es jubilà el català ja feia uns quants anys que era llengua vehicular de l’ensenyament i assignatura obligatòria. I ella havia treballat per aquest canvi.

La senyora Moll va acabar el batxillerat a l’institut el 1948 amb el premi extraordinari i el mateix any  guanyà, amb la seva germana Francesca, el premi Marià Aguiló de l’Institut d’Estudis Catalans, amb un recull del lèxic de Joaquim Ruyra, i acompanyà son meu pare i Manuel Sanchis Guarner en un viatge d’enquesta dialectològica per a l’Atlas lingüístico de la península Ibérica per Catalunya.

El 1953 va obtenir el títol de llicenciada en Filosofia i Lletres, en l’especialitat de Filologia Romànica, a la Universitat de Barcelona, amb premi extraordinari, i va participar en l’organització del IX Congrés Internacional de Filologia Romànica a Barcelona.

Els cursos 1957-1958, 1958-1959 la senyora Aina Moll començà a fer classes a l’institut Joan Alcover suplint les absències del professor titular de Llengua Francesa Manuel Sanchis Guarner, aleshores exiliat a Mallorca. Mentrestant la senyora Moll col·laborava amb son pare, Francesc de Borja Moll, en la preparació del Diccionari Català-Valencià-Balear  (DCVB) i en l’editorial Moll.

El curs 1959-1960 fou professora interina de Llengua Francesa al mateix institut i el 1961 va guanyar-hi la càtedra de Llengua Francesa. A partir d’aleshores, durant 11 anys, va ser cap d’estudis de l’Institut i encara va tenir temps per a redactar 13 manuals de llengua francesa de diferents nivells, però tots amb la metodologia més moderna.

Abans de la recuperació de l’oficialitat del català a les Balears amb l’estatut d’autonomia del 1983, la senyora Aina Moll va fer classes classes  de català a l’institut extraoficialment, per tant voluntàries i fora de l’horari lectiu, des del curs 1960-1961, quan era interina. Sabem que l’any 1964 tenia 32 alumnes. Les classes es feien els dimecres a l’horabaixa i duraren fins que el català s’ensenyà oficialment, després del canvi de règim polític, quan la senyora Moll ja pogué fer les classes de català com a assignatura del pla oficial i amb més hores setmanals i mitjans.

Cal no oblidar que quan la senyora Moll començà les classes de català a l’institut eren els temps de la dictadura franquista, que era absolutament contrària al català. Cal, doncs, homenatjar també els directors de l’institut que permeteren la seva iniciativa: primer la senyora Francesca Massot Villalonga (1964-1970), catedràtica de Llengua Grega, i després el senyor Daniel Monzón Izquierdo (1970-1975), catedràtic de Literatura Espanyola i el senyor Antoni Palou Ferrer (1975-1982).

El gran pintor Joan Miró col·laborà amb la senyora Moll i l’Obra Cultural Balear pagant durant anys per a aquestes classes un cert nombre d’exemplars de la revista juvenil Cavall Fort, dels quals encara se’n conserven i usen un munt a l’institut, amb el segell de Donació de Joan Miró.

Els acords de la Dictadura amb els Estats Units d’Amèrica varen fer que la Dictadura hagués de tolerar a contracor aquelles primeres classes de català i moltes d’iniciatives a favor de la nostra llengua i la nostra cultura, com la fundació de l’Obra Cultural Balear i la publicació en català de la revistes Lluc i  Cavall Fort (1961).

L’Obra Cultural Balear en els primers acords en el moment de la seva fundació el 1963 va decidir fomentar les classes de català als centres d’ensenyament religiosos, els únics aleshores on les autoritats franquistes no ho podien impedir. La senyora Aina Moll era sòcia fundadora de l’Obra Cultural Balear i ja havia començat les classes de català al nostre institut, com el pare Miquel Colom, col·laborador del DCVB, al col·legi Ramon Llull d’Inca.

Les alumnes de la senyora Moll la recorden com una persona culta, que havia tractat personalment alguns dels principals lingüistes contemporanis, i emprava la metodologia més moderna en l’ensenyament del febnces, al mateix temps que era molt propera i avançada al seu temps en la moda i original. Les antigues alumnes també recorden que les posà en contacte amb conceptes sociolingüístics moderns, com el de diglòssia, i que els va mostrar per primera vegada la llengua catalana com a matèria acadèmica.

La feina de professora a l’institut, la senyora Aina Moll la va saber combinar amb un gran nombre d’activitats extraprofessionals, ajudant son pare i com a de professora de català dels cursos de l’OCB, pels quals no volia cobrar res.

Amb el canvi de règim polític, la senyora Moll participà en activitats en les quals col·laboraren representants de tots els partits polítics i personalitats independents i això va fer que des del 1977 al 1979, en l’etapa entre la Dictadura i l’etapa autonòmica, formàs part d’una sèrie d’organitzacions que dugueren el canvi anteriors a la Constitució espanyola actual. El 1979 fou important per a la llengua catalana perquè hi hagué les primeres oposicions per a cobrir les places assignades als professors de Llengua Catalana i la senyora Moll en presidí el tribunal.

Algunes activitats de la senyora Moll foren de tanta d’importància que hagué de demanar una excedència a l’institut Joan Alcover. Cal destacar que del 1980 al 1988 ocupà el càrrec de primera directora general de Normalització Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

El curs 1988-1989 la senyora Moll tornà a l’institut Joan Alcover i es jubilà.

El temps que va tenir per això, juntament amb el prestigi i l’experiència política adquirida a Catalunya, li van permetre encarregar-se de la normalització lingüística de les institucions públiques de les Illes Balears.  L'”Acord institucional per a la normalització lingüística” signat el 1989 pel Govern Balear, els Consells insulars, l’Ajuntament de Palma i altres ajuntaments, el Ministerio de Educación del govern espanyol i institucions privades. L’objectiu de l’Acord era la normalització de l’ús del català en aplicació de l’estatut d’autonomia de les Balears de 1983, perquè durant sis anys s’havia fet molt poc perquè el govern balear no volia crear una direcció general de Política Lingüística com la de Catalunya.

L’Acord nomena la senyora Moll directora de la Campanya de Normalització Lingüística (CNL) que havia de coordinar aquestes institucions i organitzar la normalització. L’oficina de la CNLtambé va organitzar la primera campanya publicitària moderna de conscienciació sociolingüística amb el lema No et mosseguis la llengua i mantingué la secció periodística de conscienciació i atenció de consultes de tema lingüístic que ha durat més fins ara a tots els territoris de llengua catalana: Línia Directa amb la Campanya de Normalització Lingüística, en la qual vaig participar molts d’anys.

La col·laboració de la senyora Aina Moll amb el Partit Popular sota la presidència del senyor Gabriel Cañellas fou mal vista per alguns defensors de la llengua catalana i altres hi col·laboraren a contracor, a pesar que l’Acord realment era entre institucions presidides per diferents partits. El motiu era que no es defensaven els drets lingüístics en àmbits fonamentals com els drets del consumidor i els mitjans de comunicació ni l’àmbit laboral, però era un defecte de la Llei de Normalització Lingüística. Com sabem, els governs posteriors d’Espanya i de les Balears i les sentències dels tribunals han fet bo el govern del senyor Cañellas, eliminant les implicacions legals positives que tenia l’estatus de llengua pròpia del català.

La senyora Aina Moll des de la posició de coordinadora de l’àrea del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1986) celebrada a les Balears pogué tractar el president Cañellas, que presidí els principals actes protocolaris i així es veié empès a impulsar la normalització lingüística.

L’any 1993 la senyora Moll va ingressar a l’acadèmia científica de la llengua catalana, és a dir a la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.

El Col·legi Eugenio López de Palma l’any 2011 honorà la senyora Moll adoptant el nom d’Escola Aina Moll i Marquès. Aleshores  la Conselleria d’Educació i Cultura va lliurar-li la Medalla al Mèrit que li havia atorgat l’any 2010, en reconeixement de la seva trajectòria educativa, cultural i cívica. Des de fa un grapat d’anys gran part dels alumnes de l’institut Joan Alcover procedeixen de l’Escola Aina Moll Marquès. El 2012 la Universitat Oberta de Catalunya concedí el títol de doctora honoris causa a la senyora Moll.

Antoni I. Alomar, departament de català de l’IES Joan Alcover

Vegeu una autobiografia de la senyora Aina Moll aquí.

  • ‘’La prova de la bellesa del nostre cos.‘’
  • Marta Palacios sobre Somniant déus
  • “La nit sencera intentant processar allò que has presenciat”
  • Mireia Pérez sobre Border
  • “Cos: bellesa”
  • Aina Albis Fernández sobre Somniant déus
  • “Una manera molt diferent de criticar l’heteropatriarcat i fer-nos veure el masclisme de la societat.”
  • Zoe Cardell sobre Crotch
  • “Una obra amb bon sentit de l’humor que atreu també el públic jove, encara que no els interessi el tema.”
  • Mohammed Bouarfa sobre El parnaso
  • “Magnífica crítica contra els estereotips”
  • Alessandra Bruno sobre Crotch
  • “Tan divertida com educativa: una de les millors combinacions.”
  • Joan Canals sobre El parnaso
  • “Cossos que parlen, pell que sent.“
  • Mireia Pérez sobre Somiant déus
  • ‘’Completament diferent de tot el que hi ha al cinema actual.’’
  • Marta Palacios sobre Border
  • “Revolució en estat pur”
  • Aina Albis Fernández sobre Crotch
  • “Una bufetada necessària que t’arrenca la bena dels ulls.”
  • Mireia Pérez sobre Crotch
  • “Una manera molt entretinguda i humorística d’explicar el Renaixement i els seus autors.”
  • Zoe Cardell sobre El parnaso
  • “Una obra que trenca amb tots els estereotips i que et mou de la teva posició, literalment.”
  • Marta Palacios sobre Crotch
  • ‘’Una obra que mai més veuràs, ni t’imaginaràs’’
  • AIna Gómez Usón sobre Crocth
  • El passat dimarts 21 de març, dia internacional de la poesia, va coincidir amb un esdeveniment d’allò més interessant i entretingut: ens va visitar a la sala d’actes del nostre centre el grup musical folk Nou Romancer. Aquest conjunt de musics mallorquins, amb una producció de sis discs des del seu inici a l’any 1995, té com objectiu principal recuperar la tradició antiga dels romanços.

    El concert que es va realitzar la setmana passada a l’IES Joan Alcover, de la mà del actor Toni Gomila i els sis components de la formació musical, va començar a les 19.30 a la sala d’actes i van assistir-hi una diversa suma de professors, alumnes i convidats. Després de les convenients presentacions i agraïments, començà l’acció mitjançant una entrada d’allò més curiosa per part dels components del grup: entraren en fila per la porta lateral revestits amb llurs barbes grises i tocant els seus distints instruments.

    Nou Romancer ens va il·lustrar amb un concert d’allò més sorprenent, combinant tradició i modernitat alhora a través de la interpretació del seu darrer disc: Les Barbes de Llull. Quasi totes les composicions giraven a l’entorn de les obres de l’il·lustre escriptor Ramon Llull, òbviament adaptades i musicades convenientment que aconseguiren arribar a un públic juvenil com el del nostre l’institut.

    El desenvolupament del concert va estar farcit de sorpreses i moments àlgids, coronats amb un ritme d’inconfusible folk mallorquí i una alta dosi d’humor. Ha estat sens dubte un plaer rebre al grup musical en el nostre propi centre i estem molt agraïts per l’agradable estona que ens feren passar.

    Abril Pericàs i Aurora Guerrero, 1r de batxillerat

    Fa poc va venir n’Aina Velasco de l’associació Ben Amics, als dos grups de 4rt i als tres de 3r d’ESO, a donar-nos unes xerrades per informar-nos sobre les diferències de sexe, és a dir, diversitat sexual.

    Ens pareix important i útil que venguin a donar aquest tipus de xerrades als instituts, ja que ara la generació és molt més moderna i està tot més normalitzat que en altres generacions i èpoques.

    Aquestes xerrades ens han fet reflexionar sobre aquest tema i adonar-nos del que està passant a la nostra societat i del que podem fer per canviar-ho amb molt poc.

    Lucía Isasi de la Fuente i Marina Fuertes ( 4rt d’ESO A)