Dia 18 de març, els alumnes de 4r ESO A vàrem anar a la policia local de Palma per part del departament de Llengua Castellana, per seguir el protocol que es segueix quan una víctima per violència de gènere crida per telèfon o va allà a posar la denúncia. La primera passa del protocol és avisar o posar la denúncia, ja sigui una tercera persona o la pròpia victima i pot ser per cridada o en persona. A totes les denúncies que reben se’ls assigna un color segons la prioritat: verd, groc o vermell. Als casos de violència de gènere se’ls assigna el color vermell ja que són màxima prioritat. La segona passa: es pren declaració a la víctima i es redacta un informe amb la seva declaració i la de l’agent que ha pres la declaració i la del psicòleg i del metge en el cas que l’hagi necessitat i són els agents que envien la denúncia al jutjats. La darrera passa ve per part del departament de Violència Domestica, que s’encarrega d’ajudar la víctima. Finalment, hem vist què li passa a l’agressor i hem visitat el calabós.

Maria Espinar, S4A

Aquesta activitat s’ha dut a terme el 20 de març del 2019. El departament que apostà per la sortida va ser el de Biologia i Geologia, concretament na Maria Magdalena Colom. L’activitat tractava sobre la mar Mediterrània, la contaminació, els residus marins, les espècies en perill d’extinció, com diferenciar espècies invasores, entre d’altres. La sortida va ser una activitat lúdica i constant que fomentava l’aprenentatge. L’activitat va ser duta a terme gràcies al GOIB (Govern de les Illes Balears), concretament gràcies a L’aula de la Mar, un espai dedicat a l’estudi d’éssers marins, l’estat de les aigües i d’aprofitaments econòmics de la costa (pesca, turisme, etc.). Després de la visita, crec que resulta imprescindible incloure l’aprenentatge del medi marí en tots els programes educatius. Aquests han de considerar tant la població escolaritzada com la ciutadania en general. Les Aules de la Mar són centres d’interpretació del medi marí que posen aquests coneixements a l’abast dels alumnes i els professors de les Illes.

Alejandro Rodríguez, S1B

El darrer any de professora de Llengua Francesa a l’IES Joan Alcover de la senyora Aina Moll Marquès va ser el meu primer de professor a l’institut. Vàrem coincidir un curs, encara que més tard vaig treballar a les seves ordres. Com en el cas d’alguns altres professors, la senyora Moll abans de professora de l’institut n’havia estat alumna. Hi ingressà als 11 anys, el 1941. Aleshores era l’institut femení de Mallorca i compartia edifici amb l’institut Ramon Llull. Aquell mateix curs se separaren físicament els dos instituts, a plantes diferents i amb entrades i escales diferents, fins que l’any 1966 l’institut passà a la l’edifici actual. Un altre canvi que va viure la senyora Moll va ser la recuperació de les classes mixtes, el curs 1976-1977. Un altre canvi que visqué és que quan la senyora Moll començà com a alumna i després com a professora, el català era prohibit a l’ensenyament i quan es jubilà el català ja feia uns quants anys que era llengua vehicular de l’ensenyament i assignatura obligatòria. I ella havia treballat per aquest canvi.

La senyora Moll va acabar el batxillerat a l’institut el 1948 amb el premi extraordinari i el mateix any  guanyà, amb la seva germana Francesca, el premi Marià Aguiló de l’Institut d’Estudis Catalans, amb un recull del lèxic de Joaquim Ruyra, i acompanyà son meu pare i Manuel Sanchis Guarner en un viatge d’enquesta dialectològica per a l’Atlas lingüístico de la península Ibérica per Catalunya.

El 1953 va obtenir el títol de llicenciada en Filosofia i Lletres, en l’especialitat de Filologia Romànica, a la Universitat de Barcelona, amb premi extraordinari, i va participar en l’organització del IX Congrés Internacional de Filologia Romànica a Barcelona.

Els cursos 1957-1958, 1958-1959 la senyora Aina Moll començà a fer classes a l’institut Joan Alcover suplint les absències del professor titular de Llengua Francesa Manuel Sanchis Guarner, aleshores exiliat a Mallorca. Mentrestant la senyora Moll col·laborava amb son pare, Francesc de Borja Moll, en la preparació del Diccionari Català-Valencià-Balear  (DCVB) i en l’editorial Moll.

El curs 1959-1960 fou professora interina de Llengua Francesa al mateix institut i el 1961 va guanyar-hi la càtedra de Llengua Francesa. A partir d’aleshores, durant 11 anys, va ser cap d’estudis de l’Institut i encara va tenir temps per a redactar 13 manuals de llengua francesa de diferents nivells, però tots amb la metodologia més moderna.

Abans de la recuperació de l’oficialitat del català a les Balears amb l’estatut d’autonomia del 1983, la senyora Aina Moll va fer classes classes  de català a l’institut extraoficialment, per tant voluntàries i fora de l’horari lectiu, des del curs 1960-1961, quan era interina. Sabem que l’any 1964 tenia 32 alumnes. Les classes es feien els dimecres a l’horabaixa i duraren fins que el català s’ensenyà oficialment, després del canvi de règim polític, quan la senyora Moll ja pogué fer les classes de català com a assignatura del pla oficial i amb més hores setmanals i mitjans.

Cal no oblidar que quan la senyora Moll començà les classes de català a l’institut eren els temps de la dictadura franquista, que era absolutament contrària al català. Cal, doncs, homenatjar també els directors de l’institut que permeteren la seva iniciativa: primer la senyora Francesca Massot Villalonga (1964-1970), catedràtica de Llengua Grega, i després el senyor Daniel Monzón Izquierdo (1970-1975), catedràtic de Literatura Espanyola i el senyor Antoni Palou Ferrer (1975-1982).

El gran pintor Joan Miró col·laborà amb la senyora Moll i l’Obra Cultural Balear pagant durant anys per a aquestes classes un cert nombre d’exemplars de la revista juvenil Cavall Fort, dels quals encara se’n conserven i usen un munt a l’institut, amb el segell de Donació de Joan Miró.

Els acords de la Dictadura amb els Estats Units d’Amèrica varen fer que la Dictadura hagués de tolerar a contracor aquelles primeres classes de català i moltes d’iniciatives a favor de la nostra llengua i la nostra cultura, com la fundació de l’Obra Cultural Balear i la publicació en català de la revistes Lluc i  Cavall Fort (1961).

L’Obra Cultural Balear en els primers acords en el moment de la seva fundació el 1963 va decidir fomentar les classes de català als centres d’ensenyament religiosos, els únics aleshores on les autoritats franquistes no ho podien impedir. La senyora Aina Moll era sòcia fundadora de l’Obra Cultural Balear i ja havia començat les classes de català al nostre institut, com el pare Miquel Colom, col·laborador del DCVB, al col·legi Ramon Llull d’Inca.

Les alumnes de la senyora Moll la recorden com una persona culta, que havia tractat personalment alguns dels principals lingüistes contemporanis, i emprava la metodologia més moderna en l’ensenyament del febnces, al mateix temps que era molt propera i avançada al seu temps en la moda i original. Les antigues alumnes també recorden que les posà en contacte amb conceptes sociolingüístics moderns, com el de diglòssia, i que els va mostrar per primera vegada la llengua catalana com a matèria acadèmica.

La feina de professora a l’institut, la senyora Aina Moll la va saber combinar amb un gran nombre d’activitats extraprofessionals, ajudant son pare i com a de professora de català dels cursos de l’OCB, pels quals no volia cobrar res.

Amb el canvi de règim polític, la senyora Moll participà en activitats en les quals col·laboraren representants de tots els partits polítics i personalitats independents i això va fer que des del 1977 al 1979, en l’etapa entre la Dictadura i l’etapa autonòmica, formàs part d’una sèrie d’organitzacions que dugueren el canvi anteriors a la Constitució espanyola actual. El 1979 fou important per a la llengua catalana perquè hi hagué les primeres oposicions per a cobrir les places assignades als professors de Llengua Catalana i la senyora Moll en presidí el tribunal.

Algunes activitats de la senyora Moll foren de tanta d’importància que hagué de demanar una excedència a l’institut Joan Alcover. Cal destacar que del 1980 al 1988 ocupà el càrrec de primera directora general de Normalització Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

El curs 1988-1989 la senyora Moll tornà a l’institut Joan Alcover i es jubilà.

El temps que va tenir per això, juntament amb el prestigi i l’experiència política adquirida a Catalunya, li van permetre encarregar-se de la normalització lingüística de les institucions públiques de les Illes Balears.  L'”Acord institucional per a la normalització lingüística” signat el 1989 pel Govern Balear, els Consells insulars, l’Ajuntament de Palma i altres ajuntaments, el Ministerio de Educación del govern espanyol i institucions privades. L’objectiu de l’Acord era la normalització de l’ús del català en aplicació de l’estatut d’autonomia de les Balears de 1983, perquè durant sis anys s’havia fet molt poc perquè el govern balear no volia crear una direcció general de Política Lingüística com la de Catalunya.

L’Acord nomena la senyora Moll directora de la Campanya de Normalització Lingüística (CNL) que havia de coordinar aquestes institucions i organitzar la normalització. L’oficina de la CNLtambé va organitzar la primera campanya publicitària moderna de conscienciació sociolingüística amb el lema No et mosseguis la llengua i mantingué la secció periodística de conscienciació i atenció de consultes de tema lingüístic que ha durat més fins ara a tots els territoris de llengua catalana: Línia Directa amb la Campanya de Normalització Lingüística, en la qual vaig participar molts d’anys.

La col·laboració de la senyora Aina Moll amb el Partit Popular sota la presidència del senyor Gabriel Cañellas fou mal vista per alguns defensors de la llengua catalana i altres hi col·laboraren a contracor, a pesar que l’Acord realment era entre institucions presidides per diferents partits. El motiu era que no es defensaven els drets lingüístics en àmbits fonamentals com els drets del consumidor i els mitjans de comunicació ni l’àmbit laboral, però era un defecte de la Llei de Normalització Lingüística. Com sabem, els governs posteriors d’Espanya i de les Balears i les sentències dels tribunals han fet bo el govern del senyor Cañellas, eliminant les implicacions legals positives que tenia l’estatus de llengua pròpia del català.

La senyora Aina Moll des de la posició de coordinadora de l’àrea del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1986) celebrada a les Balears pogué tractar el president Cañellas, que presidí els principals actes protocolaris i així es veié empès a impulsar la normalització lingüística.

L’any 1993 la senyora Moll va ingressar a l’acadèmia científica de la llengua catalana, és a dir a la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.

El Col·legi Eugenio López de Palma l’any 2011 honorà la senyora Moll adoptant el nom d’Escola Aina Moll i Marquès. Aleshores  la Conselleria d’Educació i Cultura va lliurar-li la Medalla al Mèrit que li havia atorgat l’any 2010, en reconeixement de la seva trajectòria educativa, cultural i cívica. Des de fa un grapat d’anys gran part dels alumnes de l’institut Joan Alcover procedeixen de l’Escola Aina Moll Marquès. El 2012 la Universitat Oberta de Catalunya concedí el títol de doctora honoris causa a la senyora Moll.

Antoni I. Alomar, departament de català de l’IES Joan Alcover

Vegeu una autobiografia de la senyora Aina Moll aquí.

Arran de la vaga pel canvi climàtic de dia 15 de març, els alumnes del nostre centre han seguit les passes legals, regulades a l’article 14 del Decret 121/2010 en temps i forma, per exercir el seu dret a la manifestació col·lectiva de discrepància (vaga).

Per aquest motiu, i atenent a la normativa vigent, els alumnes que aquest dia no assistesquin a classe podran justificar les faltes al·legant ‘adhesió al dret de manifestació col·lectiva de discrepància’. La decisió sobre l’assistència d’aquest dia correspon a les famílies.

En jornades com aquesta, cal que les famílies tenguin clar que el centre segueix l’horari habitual i que els alumnes són atesos, encara que el nombre sigui reduït. A la pràctica, els professors procuraran adaptar la classe lectiva a les circumstàncies del cas i a les necessitats dels alumnes.

Us recordam que els alumnes de 1r i 2n d’ESO no poden acollir-se al dret de manifestació i, per tant, tenen l’obligació d’assistir a les activitats del centre.

Aina Llabrés, directora de l’IES Joan Alcover

  • ‘’La prova de la bellesa del nostre cos.‘’
  • Marta Palacios sobre Somniant déus
  • “La nit sencera intentant processar allò que has presenciat”
  • Mireia Pérez sobre Border
  • “Cos: bellesa”
  • Aina Albis Fernández sobre Somniant déus
  • “Una manera molt diferent de criticar l’heteropatriarcat i fer-nos veure el masclisme de la societat.”
  • Zoe Cardell sobre Crotch
  • “Una obra amb bon sentit de l’humor que atreu també el públic jove, encara que no els interessi el tema.”
  • Mohammed Bouarfa sobre El parnaso
  • “Magnífica crítica contra els estereotips”
  • Alessandra Bruno sobre Crotch
  • “Tan divertida com educativa: una de les millors combinacions.”
  • Joan Canals sobre El parnaso
  • “Cossos que parlen, pell que sent.“
  • Mireia Pérez sobre Somiant déus
  • ‘’Completament diferent de tot el que hi ha al cinema actual.’’
  • Marta Palacios sobre Border
  • “Revolució en estat pur”
  • Aina Albis Fernández sobre Crotch
  • “Una bufetada necessària que t’arrenca la bena dels ulls.”
  • Mireia Pérez sobre Crotch
  • “Una manera molt entretinguda i humorística d’explicar el Renaixement i els seus autors.”
  • Zoe Cardell sobre El parnaso
  • “Una obra que trenca amb tots els estereotips i que et mou de la teva posició, literalment.”
  • Marta Palacios sobre Crotch
  • ‘’Una obra que mai més veuràs, ni t’imaginaràs’’
  • AIna Gómez Usón sobre Crocth
  • El passat dimarts 21 de març, dia internacional de la poesia, va coincidir amb un esdeveniment d’allò més interessant i entretingut: ens va visitar a la sala d’actes del nostre centre el grup musical folk Nou Romancer. Aquest conjunt de musics mallorquins, amb una producció de sis discs des del seu inici a l’any 1995, té com objectiu principal recuperar la tradició antiga dels romanços.

    El concert que es va realitzar la setmana passada a l’IES Joan Alcover, de la mà del actor Toni Gomila i els sis components de la formació musical, va començar a les 19.30 a la sala d’actes i van assistir-hi una diversa suma de professors, alumnes i convidats. Després de les convenients presentacions i agraïments, començà l’acció mitjançant una entrada d’allò més curiosa per part dels components del grup: entraren en fila per la porta lateral revestits amb llurs barbes grises i tocant els seus distints instruments.

    Nou Romancer ens va il·lustrar amb un concert d’allò més sorprenent, combinant tradició i modernitat alhora a través de la interpretació del seu darrer disc: Les Barbes de Llull. Quasi totes les composicions giraven a l’entorn de les obres de l’il·lustre escriptor Ramon Llull, òbviament adaptades i musicades convenientment que aconseguiren arribar a un públic juvenil com el del nostre l’institut.

    El desenvolupament del concert va estar farcit de sorpreses i moments àlgids, coronats amb un ritme d’inconfusible folk mallorquí i una alta dosi d’humor. Ha estat sens dubte un plaer rebre al grup musical en el nostre propi centre i estem molt agraïts per l’agradable estona que ens feren passar.

    Abril Pericàs i Aurora Guerrero, 1r de batxillerat

    Fa poc va venir n’Aina Velasco de l’associació Ben Amics, als dos grups de 4rt i als tres de 3r d’ESO, a donar-nos unes xerrades per informar-nos sobre les diferències de sexe, és a dir, diversitat sexual.

    Ens pareix important i útil que venguin a donar aquest tipus de xerrades als instituts, ja que ara la generació és molt més moderna i està tot més normalitzat que en altres generacions i èpoques.

    Aquestes xerrades ens han fet reflexionar sobre aquest tema i adonar-nos del que està passant a la nostra societat i del que podem fer per canviar-ho amb molt poc.

    Lucía Isasi de la Fuente i Marina Fuertes ( 4rt d’ESO A)

    A partir del 17 de gener es poden trobar les instruccions detallades per a la matrícula dels alumnes del programa EOIES a la pàgina web de la EOI.

    ● Les dates de matrícula son del 23 de gener al 6 de febrer ​(ambdós inclosos)

    ● Per a matricular-se, els alumnes del programa hauran de:

    ○ llegir les instruccions de matrícula

    ○ omplir el formulari online d’inscripció

    ○ realitzar el pagament de les taxes

    ○ lliurar al professor responsable del centre la documentació següent: ■ fotografia ■ fotocòpia DNI o NIE ■ justificant de matrícula ■ justificant del pagament de taxes ■ fotocòpia del carnet de família nombrosa (si escau)

    ● La taxa de 22,19€ (11,10 família nombrosa) ​se podrà pagar online o presencialment en una entitat bancària col·laboradora.

    In der Fotoausstellung “Deutsch in meinem Alltag” hat man an einem Fotowettbewerb   über das beste Foto teilgenommen. Die Schüler von audiovisueller Kommunikation von der 11. Klasse haben das beste Foto von der Ausstellung geschätzt.Der Schüler, der gewonnen hat ist Andreu Liu von 3r A ( die neunte Klasse) mit seinem tollen Bild “ Legoland”. Das Goethe Institut in Barcelona hat Kontakt mit uns aufgenommen und sie haben uns gratuliert, weil wir mit dem Ausstellungsprojekt  auf nationaler Ebene zusammengearbeitet haben.

    En la exposició fotogràfica “Alemany a la teva vida diària” s’ha realitzat un concurs a la millor foto. Els alumnes de comunicació audiovisual de 1r Batx han valorat la millor foto d’aquesta exposició. L’alumne que ha guanyat és Andreu Liu de 3r A amb la foto  de “ el país de Lego”. El Departament d’ Alemany ha obsequiat aquest alumne amb dues lectures en llengua alemanya. El Goethe Institut de Barcelona han contactat amb el nostre centre i ens han felicitat per haver col·laborat amb el projecte a nivell nacional de la creació d’aquesta exposició.

    Andreu Liu, ESO

    El proper dijous 26 de maig, als alumnes de 3r i 4rt d’ESO vendrà a l’institut, a fer-mos una xerrada Manuel Elviro Vidal, mallorquí, que recentement ha anat a Lesbos a donar ajuda als refugiats. Ens contarà, amb gran quantitat de suport gràfic, com és la vida als camps de refugiats i com ajuden a l’arribada dels refugaiats siris.
    Fa un parell de setmanes va venir a classe de psicologia a donar-nos una conmocionant xerrada sobre les seves vivències i experiència al seu voluntariat.
    Cal dir primerament que en Manuel Elviro és un ciutadà més com qualsevol de nosaltres, que va veure aquelles impactants imatges per televisió i sense demanar-s’ho dues vegades va marxar cap a l’illa per veure en què podia ser d’ajuda. Ens va contar que en un principi va anar sota la condició de restar allà dues setmanes ja que la situació és extrema i trastoca l’ànima degut a que pots trobar-te des de perdudes humanes a un rescat, fins a conats de suïcidi per part d’aquells que un cop han arribat a terra els preparen per a deportar-los a l’infern terrenal del que fugen, però tan necessari era el seu ajut que finalment quedà fins a tres setmanes.
    La seva labor consistia en col•laborar amb altres voluntaris de totes parts del món (amb els que l’ambient malgrat la duresa de la situació romania entre bromes i rialles per afrontar els dies) a mitja nit en les labors de rescat de “zodiacs” -barcases de pèssima qualitat venudes a preus exhorbitants sense cap tipus de seguretat amb les que fugien els aterrits i inocents siris- el més important d’aquestes operacions era evitar que els individus no es banyessin en el desembarcament perque això podia significar l’hipotèrmia i fins i tot, la mort. Durant el dia, també es duien a terme altres tasques com la distribució d’aliments i tot tipus de material de subsistència als campaments en les quals hi va prendre part el nostre conferenciant.
    El nostre grup ,molt actiu i participatiu als debats de classe, va quedar totalment impactat i sense paraules desprès d’escoltar el seu relat.
    Actualment Manuel Elviro es troba preparant-se per tornar-hi novament.

    Elizabeth E- Lara Villacis
    2n Batxillerat C