Divendres 6 de març hi ha convocada una vaga (manifestació col·lectiva) d’estudiants . Els nostres alumnes han seguit les passes necessàries, i han comunicat a direcció la decisió d’adherir-s’hi.
Arran de la demanda dels professors sobre el procediment a seguir aquest dia quant als exàmens programats, us informam que, com a mesura excepcional:
Essent època d’exàmens i havent-n’hi de programats des de fa temps, hem informat als delegats dels cursos que les directrius del centre són de no canviar els exàmens programats. També els hem informat que per qüestions organitzatives de centre, de 8 a 10.40 no s’obriran les portes perquè els alumnes puguin sortir. Si venen a fer un examen, han de quedar fins a l’hora del pati.
A partir de les 11.05, si algun grup és al centre amb l’únic motiu de fer un examen, se’l deixarà sortir en acabar-lo i és el professor amb el qual s’ha fet l’examen el responsable d’avisar a consergeria i deixar-los sortir.
Recordau, tutors, que aquestes faltes les han de justificar les famílies especificant que els donen permís per participar-hi. Es comunicarà a les famílies via sms la decisió de la Junta de Delegats d’adherir-se a la manifestació col·lectiva de discrepància. Els alumnes de 1r i 2n d’ESO no tenen opció d’adherir-s’hi.

Aina Llabrés, directora de l’IES Joan Alcover

Uep com anam! Esteu en el millor racó per descobrir i gaudir d’activitats que es poden fer a Mallorca fins i tot descansant al sofà de casa vostra. Preparats? Som-hi!

COMPANYS DE PIS

El director, guionista i actor Pol Gise (barceloní) ha arribat a més de 800.000 persones amb la sèrie Companys De Pis. Aquesta sèrie catalana porta emetent-se des de 2018 i és protagonitzada per ell mateix en la que realitza diferents papers. Un dels seus objectius és arribar a la societat que fa ús del català perquè ens adonem dels errors quotidians que fem com per exemple, els barbarismes. Companys De Pis està a l’abast de tothom, ja que es troba a YouTube. Cada capítol tracta de temes diferents, temes de l’actualitat, i tots els dilluns s’enceta un de nou. No hi ha edat considerada per poder gaudir d’aquesta meravella.


ADOLESCENTS iCAT

Adolescents iCat és un programa de ràdio de llengua catalana que emeten de dilluns a divendres de 22.00 h fins a les 22.30 h a YouTube. El més interessant i curiós d’aquest és que és audiovisual, és a dir, al mateix temps que estan parlant els presentadors (Juliana Canet, Roger Carandell i Joan Grivé) els pots veure. Una de les altres coses positives que presenta és la possibilitat de visualitzar el programa (YouTube) que t’has perdut perquè possiblement estàs d’exàmens o fent els deures que no has fet en una setmana. D’una banda, és un molt bon programa per desconnectar i relaxar-se al final del dia perquè fa riure molt i a la vegada esmenten cada dia una notícia de l’actualitat amb un petit debat. D’altra banda, el públic també pot participar en les preguntes que llencen durant el directe.

PATATABRAVA

Patatabrava coneguda actualment amb el nom de Docsity porta sent des de 2002 el principal referent online per als estudiants universitaris espanyols, amb més d’un milió d’usuaris inscrits. Els avantatges que presenta Patatabrava són molt amplis. D’una banda, quant a documents permet previsualitzar-los abans d’iniciar la descàrrega. D’altra banda, aquesta web permet llençar preguntes o dubtes a altres estudiants, els quals et poden ajudar a resoldre el dubte plantejat o bé, ajudar a altres estudiants ajudar a altres estudiants. Una de les coses que cal destacar d’aquesta web és que ofereix guies d’estudi per millorar en l’àmbit acadèmic. Patatabrava funciona mitjançant punts per poder descarregar documents. Un cop inscrit la plataforma et regala 20 punts. En cas de voler o necessitar més punts és tant simple com compartir els teus documents i respondre preguntes.

DIVULCAT

Voleu saber per què Google es diu així o com es determina la lletra del teu DNI? Si estàs interessat en la ciència, aquesta pàgina és per a tu.
Divulcat.cat és un blog de divulgació científica fundada per Enciclopèdia. S’hi pot trobar una gran diversitat d’articles parlant de diferents temes com la física, la tecnologia o les ciències mèdiques entre altres. Un article que ens ha cridat l’atenció ha estat “Màquines per parlar amb extraterrestres” que ens planteja com seria el món amb un sol codi de llenguatge. Aquest ens permet fins i tot parlar amb altres galàxies. Aquests estan escrits per científics catalans qui disposen d’un blog on poden anar penjant els articles amb la periodicitat i llibertat que desitgin.
Un dels objectius d’aquesta pàgina a més d’informar és donar a conèixer el que passa en el món de la ciència reconeguin a diferents científics catalans que mereixen reconeixement.

CASTELL DE BELLVER

Si et fa ganes conèixer una mica més de Mallorca o bé, gaudir d’unes vistes panoràmiques de la ciutat, una molt bona opció és visitar el Castell De Bellver en el que es pot apreciar una bellíssima naturalesa, el seu nom ve del català antic bell veer a causa de les vistes que e spoden veure des d’aquest. Fou construït al segle XIV i d’estil gòtic. A més, és el castell més antic d’Europa de planta circular.
Si no tens cotxe o no vols anar amb els pares, per arribar-hi només cal agafar l’autobús número 3 on hauràs de baixar a l’aturada Gomila i caminar aproximadament 20 minuts per arribar al destí estimat. Si tens entre 14 i 18 anys el preu de l’entrada és de 2 € per persona o bé, si ets resident de Palma major de 18 anys, el preu és de 2,50€. En cas de no ser resident el preu és de 4 €. Així i tot, la millor opció és anar-hi un diumenge, ja que l’entrada és de franc. Aquest a més, compta amb visites guiades en les quals et mostren els racons més amagats, interessants i curiosos del Castell. No obstant això també hi ha un museu on es poden trobar diferents utensilis d’origen Àrab, Romànic i Espanyols, els quals permeten un millor enteniment de la història de Palma.

COVES DE GÈNOVA

¿Heu pensat mai que a Palma tenim unes de les coves més increïbles de tota Mallorca? Doncs, sí. Cap a l’any 1906 mentre cercaven aigua varen descobrir les coves de Gènoves formada per diverses galeries d’origen calcari. El recorregut dura més o manco uns vint minuts on el guia explica d’una forma molt divertida l’origen de les excèntriques formacions i de diferents curiositats que hi ha dins d’ella. Destaca la constant irrigació d’aigua dolça el que fa que l’ambient pugui estar contínuament humit a diferència d’altres coves com pot ser les del Drach o Hams. A més, no fa falta cap abric, ja que durant tot l’any la temperatura és de 23°, perfecta per a totes les estacions.

Les visites es poden realitzar en grups de com a màxim 25 persones des del matí fins a la tarda, encara que, recomanem que si anau durant l’estiu reserveu abans. El preu és de 10€ per adults i 5€ per nens. Es poden fer tant vídeos com fotos però sense flaix, ja que, el xoc danya les primes formacions rocoses. Recordeu anar amb sabates i roba còmodes.

A més de les coves, al mateix lloc trobem un restaurant de menjar mallorquí amb un preu molt accessible.

Per arribar-hi podeu anar en cotxe, ja que, les coves tenen aparcament propi o amb l’autobús 46 direcció Gènova que passa amb una freqüència de mitja hora més o manco.

MUSEU FUNDACIÓ JOAN MARCH

Enmig de totes les tendes de roba i bijuteria del carrer Sant Miquel podem trobar la Galeria d’Art Contemporani de la Fundació Joan March. En ella està exposat diferents i innovadors quadres i escultures d’autors espanyols entre els quals destaquen Juan Gris, Pablo Picasso, Salvador Dalí, entre altes. Totes les obres pretenem donar una visió general de com va ser el segle XX a Espanya; ens mostra des de quadres hiperrealistes com Figuras de una casa de Antonio López García que delecta als seus espectadors amb un acurat joc d’ombres i reflexos. Fins a obres satíriques carregades de crítiques socials com La salita de l’Equip Crònica que fa una paròdia del famós quadre d’en Velázquez: Las meninas.

Si no teniu res a fer, podeu visitar i enriquir-vos artísticament tant a l’estiu com a l’hivern, ja que, a més d’estar climatitzat és gratuït i a la pàgina web podreu trobar molta informació específica sobre cada obra.

L’OFICIAL I L’ESPIA

La pel·lícula francesa l’oficial i l’espia estrenada dia 1 de gener i dirigida per Roman Polanski, qui també ha dirigit grans obres com el pianista, ha optat pel gènere dramàtic i històric del segle XIX, més concretament l’any 1894.

Basada en fets reals, narra el cas d’Alfred Dreyfus, un coronel jueu que fou condemnat a cadena perpètua per espionatge, encara que el personatge sobre qui es desenvolupa la pel·lícula és Georges Picquart qui decideix investigar sobre el cas Dreyfus. És una pel·lícula feta amb molta subtilesa, ja que no té una banda sonora molt carregada i fa un ús molt minuciós d’aquesta. A més té un gran nivell de detall, sobretot en escenes en les quals el diàleg és menor, això dóna èmfasi a l’acció que s’està realitzant i alhora un punt d’intriga que et té enganxat fins al final. Els fets ocorren a la França del segle XIX on una nova forma d’antisemitisme va sorgir. Aquesta establia que els jueus eren inferiors. Podem veure com l’època està altament aconseguida, ho podem observar en la vestimenta dels personatges i amb els estris que utilitzen. Aquest fet acompanya de manera positiva a la pel·lícula endinsant-te en la història. Pel que fa a la imatge, els colors que predominen són els grisos i encara que hi ha tocs de color aquests són bastant apagats, la cromàtica utilitzada ajuda a entendre que l’acció es desenvolupa al passat. 

Hola a tothom! Si estàs llegint aquest article deu ser perquè estàs interessat a descobrir nous llocs d’oci a prop teu, des del nostre centre ens agradaria recomanar-te una sèrie d’esdeveniments o àmbits artístics i culturals que podrien ser del teu grat. T’agrada l’art però no saps on trobar-ne a prop vostre? Estàs interessat a descobrir nous llocs d’oci? Si és així, queda’t a llegir aquest article, segur que trobes qualque recomanació que t’interessa:

DIECISIETE

Netflix continua apostant per continguts locals amb l’estrena de Diecisiete, la nova pel·lícula dirigida i escrita per Daniel Sánchez Arévalo, director també de la pel·lícula La Gran Familia Española. En els set anys que han passat des que es va estrenar l’última pel·lícula esmentada el director sembla haver destil·lat l’essència del seu estil, personatges i to. Això és el que es veu en Diecisiete, la seva última aportació a aquest univers de petites grans històries que caracteritza el seu cinema.

En aquesta pel·lícula protagonitzada per Biel Montoro i Nacho Sánchez, podem afirmar que estam davant d’una de les millors estrenes de Netflix. Aquesta producció narra la vida de n’Hector, un noi complicat a punt de complir la majoria d’edat. Es troba intern en un centre de menors després de reiterats delictes de furt per motius suposadament justificats. El seu caràcter és complicat; és molt poc sociable i menys comunicatiu, pel que la seva relació amb el seu germà Ismael (Nacho Sánchez) s’ha vist ressentida des que van deixar de ser nens. Però tot canviarà per a ells quan el primer decideixi entrar en una teràpia de reinserció amb gossos: allà coneixerà a Ovella, el gos que motiva l’inici d’una aventura en la qual tots dos germans recorreran les seves vides i els seus sentiments en caravana.

EL NADAL A MALLORCA

Com cada any, el nadal a Mallorca és una època màgica on tant la il·luminació, el mercadet, la pista de gel i els betlems desperten l’esperit nadalenc de la nostra ciutat. 

Aquí us deixem l’agenda més completa sobre activitats per a fer aquest nadal en família tant a Palma com a Mallorca. Esdeveniments i propostes de tota mena per a gaudir amb els nostres fills d’un nadal a Mallorca. Un dels aspectes més representatius del nadal són els betlems, i a Palma en podem trobar una gran varietat, entre ells el betlem de l’Ajuntament, a la Plaça de Cort, del 28 de novembre al 6 de gener. Un altre exemple és el Betlem del Consell de Mallorca, del 5 de desembre fins al 7 de gener, i molts altres. També ens agradaria fer referència als mercadets nadalencs. Els més destacats són els de la Plaça Major, las Ramblas, Vía Roma, Plaça d’Espanya y Plaça de la Porta Pintada, tots de dilluns a diumenge de 10 a 21h. Instal·len els tradicionals venedors de figuretes de Pessebres, inclou una mostra d’artesania mallorquina. En les Rambles, artesans amb demostracions en el públic, del Gremi d’Oficis Artesans i Artístics de les Illes Balears. En Via Roma trobem productes alimentosos com a mel, formatge o tambor d’ametlla. Per finalitzar volíem mencionar la pista de gel ‘Ice Park 2019’ del 22 de novembre fins al 26 de gener a la Plaça d’Espanya, aquesta és l’única activitat que requereix un preu, de dilluns a dijous de 5€ i divendres, dissabte, diumenge i festius és de 6€.

EUPHORIA

La sèrie nord-americana de HBO protagonitzada per l’actriu Zendaya ens mostra la part més fosca i realista de l’adolescència. Des dels seus primers moments, Euphoria s’anuncia com un espectacle amb l’objectiu de captar una generació específica, en aquest cas, els de la generació Z. 

És una producció amb una història que ens atrapa amb els seus plànols i amb la seva música, però també amb un guió que va directe al gra, que és sincer i que se centra en els triomfs i tragèdies personals dels protagonistes. Podem dir que explora temes tabú, cosa que la diferència de moltes de les sèries d’avui en dia. Parlant de diferències, un fet destacant d’Euphoria és que la protagonitzen una noia afroamericana i una noia trans, fet que ens enganxa encara més.

Bàsicament, ens ofereix adolescents barallant amb drogues, complexos corporals, la vida desenvolupada al voltant de les festes i els problemes amb la família. Cada capítol ens explica diferents històries personals de cada personatge provocant a l’espectador un sentiment d’empatia i complint amb l’objectiu de la sèrie de portar-mos a un viatge ple d’emocions, sensacions i d’estats mentals.

ON LA RAU LA REALITAT?

Si us agrada reflexionar sobre per què les coses són així com són o sobre si fins a quin punt coneixem el que estam vivint, sens dubte aquesta exposició de múltiples artistes situada al museu d’Es Baluard és perfecta per a vosaltres. Aquesta costa d’elements audiovisuals, fotografia i dibuixos, escultures, objectes corrents i dibuixos. Tot girant al voltant de les qüestions sobre l’individu, la perspectiva de gènere i l’entorn humà entre molts altres temes.

Per desgràcia només està disponible fins dia 12 de gener de 2020, però el museu està constantment renovant les seves obres. A més a més també podreu trobar la Col·lecció permanent que consta majoritàriament de quadres encara que també té altres articles, i alguns artistes molt coneguts com a Joan Miró, Pablo Picasso o Santiago Rusiñol.

CUENTOS DE BUENAS NOCHES PARA NIÑAS REBELDES

¿Que no existeixen suficients referents dones per a les nines i nins en plena etapa de creixement? Doncs si, sí que n’hi ha, però no els reconeixen i per tant no ens adonam que existeixen. Elena Favilli i Francesca Cavallo han recopilat a manera de petites biografies les històries de 100 dones que han destacat pels seus actes, els seus assoliments, les seves carreres i les seves lluites, convertint-se així en 100 dones extraordinàries.

Malgrat que aquest llibre és apte per a llegir a partir dels 12 anys, l’important no és la qualitat de com està escrit, sinó reflexionar i conèixer un poc més les històries d’algunes de les moltíssimes dones que han canviat el nostre món.

CAFÉ A TRES BANDAS

Un bar com a recomanació cultural? Doncs sí, potser no és gaire comú però aquest bar tampoc ho és. L’establiment situat al nombre 20 de la Plaça Barcelona, a Palma, ens ofereix una sèrie d’esdeveniments dels quals gaudir mentre prenem alguna cosa, perquè cal destacar també que els seus productes estrella són el pa amb oli i una cervesa elaborada artesanalment. 

Però el més important d’aquest cafè no és allò que prendrem, sinó que ho farem enrevoltats de cultura i diversió. Està dividit en dos espais, un més d’oci en el qual hi ha principalment el billar, un joc de dards o una pantalla gran per a poder veure els partits de futbol. I, d’altra banda, la part més artística i cultural on podem gaudir de llegir llibres a un espai còmode i tranquil, o fins i tot veure espectacles en viu com teatres, recitals de poesia, actuacions musicals, monòlegs, i fins i tot espectacles d’hipnosis.

Sens dubte és un bon pla per a passar-ho bé una horabaixa amb amics o llegint un llibre, o d’estrenar-te com a petit artista a algun lloc per tenir reconeixement a poc a poc.

BLACK MIRROR

Aquesta sèrie de Netflix creada per Charlie Brooker va arribar a tenir un gran reconeixement a escala mundial i és per molts de motius que us la volem recomanar. Black Mirror ens mostra la representació més fosca de la tecnologia i com aquesta ens afecta, conduint-mos a finals aterridors. Ens ofereix capítols independents on cada episodi explica una història diferent i no estan relacionats entre si. La sèrie de ciència-ficció americana consta, actualment, de cinc temporades amb un total de 22 capítols d’una durada aproximada d’entre 45 i 60 minuts.

Drama, suspens, amor, odi i gelosia els podem trobar dins l’obra, on el que és quotidià es transforma tot apareixent amb tints futuristes. El missatge captivador i reflexiu ens fa una crítica esgarrifosa a la ràpida i desenfrenada evolució que estan tenint aquests anys les noves tecnologies i un recordatori d’allò que pot arribar a passar si ens adonam tard i es descontrola la situació. Com a conclusió, aquesta sèrie té molt per oferir-nos i estam segurs que us agradarà.

MADE BY PEOPLE BAND

Com a darrera recomanació, us presentem aquesta banda mallorquina integrada per en Sergio, el vocalista; n’Alex i en Justin, en Mateu i Blazz guitarristes i baixistes; i  n’Anthony a sa bateria.

La formació d’aquest grup va tenir inici al 2013, quan tots els integrants varen coincidir a la mateixa classe. Tots compartien un mateix desig d’arribar en un futur a poder formar una banda. Des d’aquest moment, varen començar a assetjar informalment a garatges i a compondre les seves primeres cançons. El seu primer concert va ser al 2017 i aquest juny serà el seu segon aniversari dels integrants actuals.

Avui en dia, toquen a verbenes cançons conegudes, sobretot de pop i rock espanyol i català. Alguns dels grups més destacats són Estopa, Extremoduro, Fito y Fitipaldis, La pegatina, Txarango, Els Catarres, La Gossa Gorda… En general, és un grup molt unit amb ganes de fer que la gent gaudesqui dels seus concerts i de millorar la seva feina. 

Per més informació el seu instagram és https://instagram.com/madebypeopleband?igshid=cf7lehwmxhq

Hola a tothom! Voleu un descans de tot aquest estudi però no sabeu què veure? Us agradaria conèixer més llocs on consumir cultura a prop de vosaltres? Us fa ganes descobrir un nou autor, grup musical o sèrie? Idò no hi cerqueu més, aquest article és per vosaltres. Aquí hi trobareu vuit recomanacions d’àmbits artístics i culturals molt diversos. Amb un poc de sort, trobareu alguna que us cridi l’atenció.

BoJack Horseman. 

Amb el motiu de la primera part de la darrera temporada, que va arribar el passat 25 d’octubre, volem recomanar la sèrie de BoJack Horseman. Aquesta narra les desventures de BoJack Horseman, personatge que dóna nom a la sèrie. El protagonista és un cavall antropomòrfic que va ser un actor d’èxit als 90 i que ara ha entrat en un cicle de decadència. La sèrie d’animació americana, a pesar de comptar amb 6 temporades, és relativament curta, amb 12 capítols de 25 minuts per temporada, excepte la darrera, que té 8 capítols. Aquests capítols són més o menys independents, però és important conèixer el context per poder extreure i entendre la genialitat de la sèrie.


Sense entrar en spoilers, l’obra americana destaca per la maduresa, rellevància i perspectiva diferent i refrescant amb la qual tracta temes molt complexos com el fracàs, la drogoaddicció, les relacions paternofilials, el feminisme o la situació americana actual entre altres. Tot això combinat amb personatges en constant desenvolupament i moviment (que critiquen estereotips i satiritzen situacions reals), relacions interpersonals dinàmiques i innovadores, tècniques directives i llenguatge cinematogràfic avançat que crea escenes memorables, dóna a aquesta sèrie una qualitat excel·lent.

A causa de la seva enorme qualitat com a obra narrativa i els temes que tracta, que agafen rellevància en aquesta etapa d’entrar al món adult i augmenten el seu valor en els temps que corren, recomanem amb vehemència aquesta sèrie.

Kunskapens frukt (El fruto prohibido)

¿Qualque vegada has dubtat sobre si la nostra societat és masclista? Si la resposta és sí, és perquè no ha llegit el “Fruto Prohibido”. Aquest còmic de l’autora sueca Liv Stromquist ens mostra el rol que ha jugat la vulva (i no pas la vagina) al llarg de la nostra història.

És una lectura amena i necessària per a tothom, que ens conta batalletes que han tingut sempre les dones amb el seu sexe. D’aquesta obra hi destaca el seu humor irònic que facilita la lectura i enganxa al lector, sense restar-li importància al tema que tracta. Potser de vegades la narradora pot parèixer una mica exagerada, però, segueix llegint i ja veuràs com tot el que ens conta no és cap hipèrbole.

Potser aquesta és una de les recomanacions més importants de tot aquest article, ja que ens ensenya un problema actual i explica el per què de la immensa por al sexe femení, amb un humor que ajuda a l’enteniment del missatge. Perquè sí, avui el sexe segueix sent un tema tabú i molts segueixen creient que les dones han de ser pures. Hem de conèixer més llibres que parlin clarament de totes aquestes grans incògnites.

Encara que, si vols llegir-ho, hauries de tenir una certa edat per poder comprendre-ho, més o menys nosaltres estimem uns dotze anys.

El Joker 

Aquesta pel·lícula ha estat en boca de tots d’ençà que va sortir el 4 d’aquest mateix mes, i no sense raó. Aquesta pel·lícula, dirigida per Todd Philips i protagonitzada per Joaquin Phoenix, aconsegueix presentar el famós personatge de DC Comics amb una llum innovadora i madura. Aquesta visió li ha fet guanyar un Lleó d’Or al Festival de Cine de Venècia, un fet estrany, considerant que aquest premi sol reservar-se més per al cinema d’autor.

La pel·lícula narra el descens cap a la bogeria completa i la psicopatia del seu protagonista, Arthur Fleck, un malalt mental. L’obra usa aquest personatge per donar visibilitat a aquestes malalties mentals i il·lustrar el que pot passar quan no es tracten com cal i quan la societat els margina. Aquesta crítica no és l’única del film: l’ambient social crispat i la situació de la ciutat de Gotham destaca els problemes d’una societat caracteritzada per la divisió tan gran entre la classe alta i la baixa, com és la societat nord-americana actual. Aquest ambient de crispació i la bogeria i malaltia mental del protagonista es veuen reforçats per una increïble direcció de fotografia i una meravellosa banda sonora. Això sumat a l’intel·ligent ús dels plans li dóna una gran expressivitat cinematogràfica a l’obra. La pel·lícula pot pecar de ser un poc lenta, però aconsegueix no fer-se pesada gràcies a aquest llenguatge cinematogràfic, que et manté en tensió durant tota la primera meitat de la pel·lícula.

Podem assegurar-vos per experiència que la repercussió que aquesta pel·lícula ha aconseguit està justificada, i que, us agradi o no, segur que no us deixarà indiferent.

Mi chica revolucionaria

“Mi chica revolucionaria” és un poemari escrit per l’autor canari Diego Ojeda en el qual ens xerra amb total sinceritat sobre l’amor i sobre aquelles al·lotes de les quals t’enamores només una nit i de les altres que, en canvi, et marquen tota una vida. Aquest poemari el pots trobar a la majoria de llibreries per un preu de només 12 € o per 16 € la versió especial.

El recull presenta un divers assortiment de poemes, tots envoltant el tema de l’amor. Diego Ojeda tracta l’amor sense la por que la societat ens ha inculcat cap a sentir, però sense deixar de banda aquest sentiment de dolor que pot deixar estimar algú. L’autor plasma als seus poemes un gran sentiment d’amor exagerat, però sense fer-los pesats o massa melosos. El poemari mostra les dues cares de l’amor amb una gran passió i intensitat als sentiments: xerra de l’alegria d’amar així com el dolor que pot arribar a deixar.

Gràcies a aquesta intensitat i visió diferents que aporta sobre l’amor, “Mi chica revolucionaria” s’ha guanyat un lloc a la nostra llista de recomanacions.

Celeste

La recomanació interactiva d’aquesta llista no és altra que el videojoc Celeste. Aquest joc, llençat el gener de 2018 per l’empresa independent Matt Makes Games, està disponible a totes les plataformes possibles a un preu de 19,99 €, convertint-se en una opció més accessible i assequible que moltíssims altres jocs. Celeste és un joc de plataformes bidimensional amb un estil artístic de pixel art. El que separa realment aquest joc de la resta de plataformes en dues dimensions és la seva disposició per petits reptes de plataformes, distribuïts en petites habitacions, normalment de la mida de la pantalla.

Aquest joc fa un ús brillant d’aquesta peculiaritat: la seva distribució específica permet encapsular reptes més complexos i minimitzar el nivell de frustració, ja que els punts de guardat s’enregistren quan s’entra en una habitació nova. Decisions de disseny com aquestes o el tractament temàtic que donen als distints capítols que conformen el joc fan que la jugabilitat es mantingui fresca i interessant durant la seva durada mitja de 10 hores. No obstant això, una de les coses que més em varen cridar l’atenció, és que el joc pareix haver estat dissenyat tenint el trastorn d’ansietat en ment. Decisions com el fet que els enemics que persegueixen activament a la nostra protagonista no ho faran fins que nosaltres ens moguem o que la banda sonora estigui composta amb l’ansietat en ment fan que, sorprenentment, aquest joc sigui bastant assequible per gent amb aquest trastorn. Aquest fet casa perfectament amb la narrativa, que parla sobre temes com aquella part destructiva que habita dins tots nosaltres i sobre com lidiar amb ella. I no us preocupeu, per aquella gent sense aquest tipus trastorns i que tenen ganes d’una experiència més complexa (encara) i llarga, existeixen les Cares B i Cares C dels capítols, que eleven la duració del joc fins a les 30 hores i ofereixen un repte més complicat.

En conclusió, aquest joc té molt a oferir a tothom, baix preu i elevada accessibilitat entre aquestes; i això fa que aquest joc entri al nostre article.

Trampa teatre 

Continuant amb l’article, volíem fer al menys una recomanació d’un esdeveniment en viu, per fomentar la vida social en comunió amb un poc de cultura. Per això, volíem recomanar-vos les improvisacions de la companyia Trampa Teatre.

Aquestes actuacions es duen a terme a la Sala Trampa, a Santa Catalina, un local petit però acollidor i que és capaç de crear un bon ambient. Amb aquest propòsit, té una il·luminació tènue i acolorida, així com decoració que és tan estrambòtica com ho és adient. Per acabar de rematar-ho, el local compta amb una barra on es poden demanar begudes i tapes abans de l’actuació i durant el descans intermedi que realitzen. Les seves improvisacions són creatives, imaginatives i fan esclatar la sala sencera en rialles molt sovint. El tracte que els tres actors donen al seu públic és proper, fent-lo partícip dels seus nombres. Però no us preocupeu, no us faran pujar a l’escenari. Aquest caire de participació del públic fa que no hi hagi dues actuacions iguals. També fan obres teatrals preparades, si és això el que us fa ganes veure.

En conclusió, aquestes improvisacions són una forma excel·lent de desconnectar i de fer vida social. Per aquest motiu, us les recomanam.

http://www.salatrampa.com/ (pàgina web)

https://twitter.com/trampateatre?lang=ca (Twitter)

https://www.instagram.com › trampateatre (Instagram)

https://ca-es.facebook.com (Facebook)

Ca de bou

Per canviar un poc d’àmbit, volem fer una recomanació musical. El grup que volem recomanar és autòcton i poc conegut: Ca de Bou. Aquest és un grup de hard-rock format per la majoria d’antics components del grup Tot Sants. Tot Sants van ser pioners del hard-rock mallorquí a principi dels anys noranta, però la mort inesperada del seu líder i cantant, Xavier Ramis, va dissoldre el grup. Els antics membres de Tot Sants, Jaume Estelrich i Aurelio Pérez (guitarres), Àlex Vadell (baix) i Marcos Gil (bateria), juntament amb el seu nou cantant Roger Pistola han tornat amb força, fent el seu nou àlbum “Un altre Bou”.

El llegat de Tots Sants, una de les bandes mallorquines que van aconseguir més notorietat a principi dels noranta, s’ha transformat en Ca de Bou. Aquest grup és una bona oportunitat pels amants del rock de conèixer un grup en mallorquí de bona qualitat i que hagi tingut certa repercussió. I per la gent que no gaudeixi del gènere, aquest grup té l’incentiu de ser local ergo més proper. A part d’aquest fet, Ca de Bou ha produït cançons més “lleugeres” que poden servir com a punt d’entrada al rock.

En conclusió i amb l’objectiu de donar-los una empenta perquè tornin al lloc on eren, volem recomanar el grup musical Ca de Bou.

Quetzal

En darrer lloc, volem fer una recomanació un poc menys ortodoxa: un canal de YouTube. Aquests són una font quasi il·limitada de contingut i, depenent de quins, poden ser vertaderes mines d’art i cultura. La nostra recomanació en aquest sentit és el canal de Quetzal.

Aquest és un creador de contingut espanyol que xerra sobre temes com filosofia, poesia, cine i videojocs, enllaçant-los tots. Quetzal puja vídeos amb una freqüència d’un vídeo setmanal. La raó per la qual recomanem el seu canal és perquè els temes que tracta són interessants i, si bé és veritat que poden ser temes densos o complexos, fa els seus vídeos de forma amena i clara. A més, podem considerar que, pels valors de producció i pels bons vídeos que fa, que té pocs subscriptors, amb una humil quantitat de poc menys de 200.000. Això sí, cal avisar que els seus vídeos i l’humor que usa no és apte per tots els públics. Alguns dels seus vídeos més famosos inclouen crítiques al Paolo Cohelisme, cobertures del festival de cine de Sitges i vídeos parlant sobre el model de negoci de Disney i els problemes que aquest pot dur.

Tot plegat fa d’aquest canal una bona font de coneixement així com un possible incentiu a augmentar el nivell de cultura propi. Per això, volem recomanar aquest canal.

Esperem que alguna de les recomanacions de la llista hagi aconseguit despertar el vostre interès. Ens faria molt feliços si trobàssiu a aquest article una obra que us agradi. Gràcies per haver-nos llegit!

Realitzat per: Jaume Àngel Cortès Llinars, Mireia Pérez Vinyes, Luana Saft Sato.

Acaba el curs i el punt àlgid d’aquest final el marcà la cerimònia de graduació dels nostres graduats de 2n de batxillerat.

Enguany ja notàvem que seria diferent dels altres anys. Els alumnes no volgueren encabir-se dins la sala d’actes per veure i viure les orles i els diferents reculls audiovisuals, sinó que volien sortir al pati, escampar la seva presència, desenfocar el protagonisme de damunt l’escenari i fer-lo extensiu a tota la grada. 

Distints varen ser els premis amb què han estat guardonats enguany, ja que -a més de les Olimpíades de 2n- també foren guardonats amb Olimpíades a 1r de Batxillerat i també amb diversos premis a 2n i a 4t d’ESO. Ens satisfeu igualment comprovar que continuam assolint molt de guardons grupals. 

També repartiren protagonisme els alumnes encarregats de llegir els discursos. Amb Natàlia Opris (2n C) comprovàrem fins a quin punt els grups estaven cohesionats i units. Na Xisca Tomàs (2n B) recuperà un to més profund en el seu pas per tota la secundària. Maria Torres i M. Antònia March (B2A) feren un repàs rigoròs i exhaustiu de l’ínclit elenc de professors destacat amb un to més hilarant.

Pilar Riera, per la seva part, apel·là, amb un discurs molt personal i amb veu pròpia, després del seu pas pel Joan Alcover com a alumna, als valors ètics i a allò que esperam dels nostres alumnes en el dia de demà com a membres d’una comunitat que requereix de tots per esdevenir, precisament, una societat més ètica. 

Acomiadàrem algunes de les famílies després del seu darrer sexenni, d’altres encara en gaudirem un poquet més; perquè no les volem perdre, a cap.

Ara, encetat el darrer pas del curs, la convocatòria extraordinària de les PBAU i amb la llista provisional de Premis Extraordinaris de Batxillerat a les Illes Balears encapçalada per una alumna nostra ens quedam amb la sensació, doncs, que no cal patir ni per la trajectòria acadèmica dels nostres alumnes, però tampoc, pels valors que palesaven. Com, sinó, ens explicam un premi d’Investigació del Consell Social de la UIB a una altra alumna nostra, de TIC II, amb Millores comunicatives per a persones discapacitades a través del codi morse?.

Mentrestant, els trobarem a faltar amb el seus bondies altruistes, els somriures amables quan la processó devia anar per dedins, els nervis continguts malgrat l’efervescència, la solidaritat que compartien, la implicació en el centre seva i dels seus propers. 

És vera que ha estat un any diferent, únic, però esperam que s’emportin d’aquí el mateix extraordinari record que nosaltres desarem als nostres cors.

Catalina Pizà, cap d’estudis adjunta

Enguany volem començar amb la reutilització de llibres de text, així que des de l´AMIPA, organitzarem una compra-venda dels llibres de 1r, 2n i 4t d’ESO.

Venda. Els llibres per vendre es deixaran a l’institut el dimarts 18 de juny en horari escolar o el dijous 5 de setembre de 17 a 19h.

Compra. Es podran comprar:

  • dimarts, 18 de juny de 17 a 20h
  • divendres, 21 de juny de 10 a 13h
  • dimarts, 2 de juliol de 11 a 13h   
  • dijous, 5 de setembre de 17 a 19h

Preu: 12€ (si estan en bon estat) o 5€ (si tenen desperfectes com fulls arrugats, coberta molt doblegada, etc).

Estat. No s’admetran llibres pintats amb bolígraf o que no estiguin complets.

Recollida. Es podran recollir els doblers (o els llibres, si no s’han venut) després del darrer dia de venda.

Vos animam a tots a participar en el procés de reutilització com a mesura de conscienciació, de cura del medi ambient i d’estalvi.

AMIPA

Comissió de reutilització de llibres

Dia 18 de març, els alumnes de 4r ESO A vàrem anar a la policia local de Palma per part del departament de Llengua Castellana, per seguir el protocol que es segueix quan una víctima per violència de gènere crida per telèfon o va allà a posar la denúncia. La primera passa del protocol és avisar o posar la denúncia, ja sigui una tercera persona o la pròpia victima i pot ser per cridada o en persona. A totes les denúncies que reben se’ls assigna un color segons la prioritat: verd, groc o vermell. Als casos de violència de gènere se’ls assigna el color vermell ja que són màxima prioritat. La segona passa: es pren declaració a la víctima i es redacta un informe amb la seva declaració i la de l’agent que ha pres la declaració i la del psicòleg i del metge en el cas que l’hagi necessitat i són els agents que envien la denúncia al jutjats. La darrera passa ve per part del departament de Violència Domestica, que s’encarrega d’ajudar la víctima. Finalment, hem vist què li passa a l’agressor i hem visitat el calabós.

Maria Espinar, S4A

Aquesta activitat s’ha dut a terme el 20 de març del 2019. El departament que apostà per la sortida va ser el de Biologia i Geologia, concretament na Maria Magdalena Colom. L’activitat tractava sobre la mar Mediterrània, la contaminació, els residus marins, les espècies en perill d’extinció, com diferenciar espècies invasores, entre d’altres. La sortida va ser una activitat lúdica i constant que fomentava l’aprenentatge. L’activitat va ser duta a terme gràcies al GOIB (Govern de les Illes Balears), concretament gràcies a L’aula de la Mar, un espai dedicat a l’estudi d’éssers marins, l’estat de les aigües i d’aprofitaments econòmics de la costa (pesca, turisme, etc.). Després de la visita, crec que resulta imprescindible incloure l’aprenentatge del medi marí en tots els programes educatius. Aquests han de considerar tant la població escolaritzada com la ciutadania en general. Les Aules de la Mar són centres d’interpretació del medi marí que posen aquests coneixements a l’abast dels alumnes i els professors de les Illes.

Alejandro Rodríguez, S1B

El darrer any de professora de Llengua Francesa a l’IES Joan Alcover de la senyora Aina Moll Marquès va ser el meu primer de professor a l’institut. Vàrem coincidir un curs, encara que més tard vaig treballar a les seves ordres. Com en el cas d’alguns altres professors, la senyora Moll abans de professora de l’institut n’havia estat alumna. Hi ingressà als 11 anys, el 1941. Aleshores era l’institut femení de Mallorca i compartia edifici amb l’institut Ramon Llull. Aquell mateix curs se separaren físicament els dos instituts, a plantes diferents i amb entrades i escales diferents, fins que l’any 1966 l’institut passà a la l’edifici actual. Un altre canvi que va viure la senyora Moll va ser la recuperació de les classes mixtes, el curs 1976-1977. Un altre canvi que visqué és que quan la senyora Moll començà com a alumna i després com a professora, el català era prohibit a l’ensenyament i quan es jubilà el català ja feia uns quants anys que era llengua vehicular de l’ensenyament i assignatura obligatòria. I ella havia treballat per aquest canvi.

La senyora Moll va acabar el batxillerat a l’institut el 1948 amb el premi extraordinari i el mateix any  guanyà, amb la seva germana Francesca, el premi Marià Aguiló de l’Institut d’Estudis Catalans, amb un recull del lèxic de Joaquim Ruyra, i acompanyà son meu pare i Manuel Sanchis Guarner en un viatge d’enquesta dialectològica per a l’Atlas lingüístico de la península Ibérica per Catalunya.

El 1953 va obtenir el títol de llicenciada en Filosofia i Lletres, en l’especialitat de Filologia Romànica, a la Universitat de Barcelona, amb premi extraordinari, i va participar en l’organització del IX Congrés Internacional de Filologia Romànica a Barcelona.

Els cursos 1957-1958, 1958-1959 la senyora Aina Moll començà a fer classes a l’institut Joan Alcover suplint les absències del professor titular de Llengua Francesa Manuel Sanchis Guarner, aleshores exiliat a Mallorca. Mentrestant la senyora Moll col·laborava amb son pare, Francesc de Borja Moll, en la preparació del Diccionari Català-Valencià-Balear  (DCVB) i en l’editorial Moll.

El curs 1959-1960 fou professora interina de Llengua Francesa al mateix institut i el 1961 va guanyar-hi la càtedra de Llengua Francesa. A partir d’aleshores, durant 11 anys, va ser cap d’estudis de l’Institut i encara va tenir temps per a redactar 13 manuals de llengua francesa de diferents nivells, però tots amb la metodologia més moderna.

Abans de la recuperació de l’oficialitat del català a les Balears amb l’estatut d’autonomia del 1983, la senyora Aina Moll va fer classes classes  de català a l’institut extraoficialment, per tant voluntàries i fora de l’horari lectiu, des del curs 1960-1961, quan era interina. Sabem que l’any 1964 tenia 32 alumnes. Les classes es feien els dimecres a l’horabaixa i duraren fins que el català s’ensenyà oficialment, després del canvi de règim polític, quan la senyora Moll ja pogué fer les classes de català com a assignatura del pla oficial i amb més hores setmanals i mitjans.

Cal no oblidar que quan la senyora Moll començà les classes de català a l’institut eren els temps de la dictadura franquista, que era absolutament contrària al català. Cal, doncs, homenatjar també els directors de l’institut que permeteren la seva iniciativa: primer la senyora Francesca Massot Villalonga (1964-1970), catedràtica de Llengua Grega, i després el senyor Daniel Monzón Izquierdo (1970-1975), catedràtic de Literatura Espanyola i el senyor Antoni Palou Ferrer (1975-1982).

El gran pintor Joan Miró col·laborà amb la senyora Moll i l’Obra Cultural Balear pagant durant anys per a aquestes classes un cert nombre d’exemplars de la revista juvenil Cavall Fort, dels quals encara se’n conserven i usen un munt a l’institut, amb el segell de Donació de Joan Miró.

Els acords de la Dictadura amb els Estats Units d’Amèrica varen fer que la Dictadura hagués de tolerar a contracor aquelles primeres classes de català i moltes d’iniciatives a favor de la nostra llengua i la nostra cultura, com la fundació de l’Obra Cultural Balear i la publicació en català de la revistes Lluc i  Cavall Fort (1961).

L’Obra Cultural Balear en els primers acords en el moment de la seva fundació el 1963 va decidir fomentar les classes de català als centres d’ensenyament religiosos, els únics aleshores on les autoritats franquistes no ho podien impedir. La senyora Aina Moll era sòcia fundadora de l’Obra Cultural Balear i ja havia començat les classes de català al nostre institut, com el pare Miquel Colom, col·laborador del DCVB, al col·legi Ramon Llull d’Inca.

Les alumnes de la senyora Moll la recorden com una persona culta, que havia tractat personalment alguns dels principals lingüistes contemporanis, i emprava la metodologia més moderna en l’ensenyament del febnces, al mateix temps que era molt propera i avançada al seu temps en la moda i original. Les antigues alumnes també recorden que les posà en contacte amb conceptes sociolingüístics moderns, com el de diglòssia, i que els va mostrar per primera vegada la llengua catalana com a matèria acadèmica.

La feina de professora a l’institut, la senyora Aina Moll la va saber combinar amb un gran nombre d’activitats extraprofessionals, ajudant son pare i com a de professora de català dels cursos de l’OCB, pels quals no volia cobrar res.

Amb el canvi de règim polític, la senyora Moll participà en activitats en les quals col·laboraren representants de tots els partits polítics i personalitats independents i això va fer que des del 1977 al 1979, en l’etapa entre la Dictadura i l’etapa autonòmica, formàs part d’una sèrie d’organitzacions que dugueren el canvi anteriors a la Constitució espanyola actual. El 1979 fou important per a la llengua catalana perquè hi hagué les primeres oposicions per a cobrir les places assignades als professors de Llengua Catalana i la senyora Moll en presidí el tribunal.

Algunes activitats de la senyora Moll foren de tanta d’importància que hagué de demanar una excedència a l’institut Joan Alcover. Cal destacar que del 1980 al 1988 ocupà el càrrec de primera directora general de Normalització Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

El curs 1988-1989 la senyora Moll tornà a l’institut Joan Alcover i es jubilà.

El temps que va tenir per això, juntament amb el prestigi i l’experiència política adquirida a Catalunya, li van permetre encarregar-se de la normalització lingüística de les institucions públiques de les Illes Balears.  L'”Acord institucional per a la normalització lingüística” signat el 1989 pel Govern Balear, els Consells insulars, l’Ajuntament de Palma i altres ajuntaments, el Ministerio de Educación del govern espanyol i institucions privades. L’objectiu de l’Acord era la normalització de l’ús del català en aplicació de l’estatut d’autonomia de les Balears de 1983, perquè durant sis anys s’havia fet molt poc perquè el govern balear no volia crear una direcció general de Política Lingüística com la de Catalunya.

L’Acord nomena la senyora Moll directora de la Campanya de Normalització Lingüística (CNL) que havia de coordinar aquestes institucions i organitzar la normalització. L’oficina de la CNLtambé va organitzar la primera campanya publicitària moderna de conscienciació sociolingüística amb el lema No et mosseguis la llengua i mantingué la secció periodística de conscienciació i atenció de consultes de tema lingüístic que ha durat més fins ara a tots els territoris de llengua catalana: Línia Directa amb la Campanya de Normalització Lingüística, en la qual vaig participar molts d’anys.

La col·laboració de la senyora Aina Moll amb el Partit Popular sota la presidència del senyor Gabriel Cañellas fou mal vista per alguns defensors de la llengua catalana i altres hi col·laboraren a contracor, a pesar que l’Acord realment era entre institucions presidides per diferents partits. El motiu era que no es defensaven els drets lingüístics en àmbits fonamentals com els drets del consumidor i els mitjans de comunicació ni l’àmbit laboral, però era un defecte de la Llei de Normalització Lingüística. Com sabem, els governs posteriors d’Espanya i de les Balears i les sentències dels tribunals han fet bo el govern del senyor Cañellas, eliminant les implicacions legals positives que tenia l’estatus de llengua pròpia del català.

La senyora Aina Moll des de la posició de coordinadora de l’àrea del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1986) celebrada a les Balears pogué tractar el president Cañellas, que presidí els principals actes protocolaris i així es veié empès a impulsar la normalització lingüística.

L’any 1993 la senyora Moll va ingressar a l’acadèmia científica de la llengua catalana, és a dir a la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.

El Col·legi Eugenio López de Palma l’any 2011 honorà la senyora Moll adoptant el nom d’Escola Aina Moll i Marquès. Aleshores  la Conselleria d’Educació i Cultura va lliurar-li la Medalla al Mèrit que li havia atorgat l’any 2010, en reconeixement de la seva trajectòria educativa, cultural i cívica. Des de fa un grapat d’anys gran part dels alumnes de l’institut Joan Alcover procedeixen de l’Escola Aina Moll Marquès. El 2012 la Universitat Oberta de Catalunya concedí el títol de doctora honoris causa a la senyora Moll.

Antoni I. Alomar, departament de català de l’IES Joan Alcover

Vegeu una autobiografia de la senyora Aina Moll aquí.

  • ‘’La prova de la bellesa del nostre cos.‘’
  • Marta Palacios sobre Somniant déus
  • “La nit sencera intentant processar allò que has presenciat”
  • Mireia Pérez sobre Border
  • “Cos: bellesa”
  • Aina Albis Fernández sobre Somniant déus
  • “Una manera molt diferent de criticar l’heteropatriarcat i fer-nos veure el masclisme de la societat.”
  • Zoe Cardell sobre Crotch
  • “Una obra amb bon sentit de l’humor que atreu també el públic jove, encara que no els interessi el tema.”
  • Mohammed Bouarfa sobre El parnaso
  • “Magnífica crítica contra els estereotips”
  • Alessandra Bruno sobre Crotch
  • “Tan divertida com educativa: una de les millors combinacions.”
  • Joan Canals sobre El parnaso
  • “Cossos que parlen, pell que sent.“
  • Mireia Pérez sobre Somiant déus
  • ‘’Completament diferent de tot el que hi ha al cinema actual.’’
  • Marta Palacios sobre Border
  • “Revolució en estat pur”
  • Aina Albis Fernández sobre Crotch
  • “Una bufetada necessària que t’arrenca la bena dels ulls.”
  • Mireia Pérez sobre Crotch
  • “Una manera molt entretinguda i humorística d’explicar el Renaixement i els seus autors.”
  • Zoe Cardell sobre El parnaso
  • “Una obra que trenca amb tots els estereotips i que et mou de la teva posició, literalment.”
  • Marta Palacios sobre Crotch
  • ‘’Una obra que mai més veuràs, ni t’imaginaràs’’
  • AIna Gómez Usón sobre Crocth