Hola a tothom! Voleu un descans de tot aquest estudi però no sabeu què veure? Us agradaria conèixer més llocs on consumir cultura a prop de vosaltres? Us fa ganes descobrir un nou autor, grup musical o sèrie? Idò no hi cerqueu més, aquest article és per vosaltres. Aquí hi trobareu vuit recomanacions d’àmbits artístics i culturals molt diversos. Amb un poc de sort, trobareu alguna que us cridi l’atenció.

BoJack Horseman. 

Amb el motiu de la primera part de la darrera temporada, que va arribar el passat 25 d’octubre, volem recomanar la sèrie de BoJack Horseman. Aquesta narra les desventures de BoJack Horseman, personatge que dóna nom a la sèrie. El protagonista és un cavall antropomòrfic que va ser un actor d’èxit als 90 i que ara ha entrat en un cicle de decadència. La sèrie d’animació americana, a pesar de comptar amb 6 temporades, és relativament curta, amb 12 capítols de 25 minuts per temporada, excepte la darrera, que té 8 capítols. Aquests capítols són més o menys independents, però és important conèixer el context per poder extreure i entendre la genialitat de la sèrie.


Sense entrar en spoilers, l’obra americana destaca per la maduresa, rellevància i perspectiva diferent i refrescant amb la qual tracta temes molt complexos com el fracàs, la drogoaddicció, les relacions paternofilials, el feminisme o la situació americana actual entre altres. Tot això combinat amb personatges en constant desenvolupament i moviment (que critiquen estereotips i satiritzen situacions reals), relacions interpersonals dinàmiques i innovadores, tècniques directives i llenguatge cinematogràfic avançat que crea escenes memorables, dóna a aquesta sèrie una qualitat excel·lent.

A causa de la seva enorme qualitat com a obra narrativa i els temes que tracta, que agafen rellevància en aquesta etapa d’entrar al món adult i augmenten el seu valor en els temps que corren, recomanem amb vehemència aquesta sèrie.

Kunskapens frukt (El fruto prohibido)

¿Qualque vegada has dubtat sobre si la nostra societat és masclista? Si la resposta és sí, és perquè no ha llegit el “Fruto Prohibido”. Aquest còmic de l’autora sueca Liv Stromquist ens mostra el rol que ha jugat la vulva (i no pas la vagina) al llarg de la nostra història.

És una lectura amena i necessària per a tothom, que ens conta batalletes que han tingut sempre les dones amb el seu sexe. D’aquesta obra hi destaca el seu humor irònic que facilita la lectura i enganxa al lector, sense restar-li importància al tema que tracta. Potser de vegades la narradora pot parèixer una mica exagerada, però, segueix llegint i ja veuràs com tot el que ens conta no és cap hipèrbole.

Potser aquesta és una de les recomanacions més importants de tot aquest article, ja que ens ensenya un problema actual i explica el per què de la immensa por al sexe femení, amb un humor que ajuda a l’enteniment del missatge. Perquè sí, avui el sexe segueix sent un tema tabú i molts segueixen creient que les dones han de ser pures. Hem de conèixer més llibres que parlin clarament de totes aquestes grans incògnites.

Encara que, si vols llegir-ho, hauries de tenir una certa edat per poder comprendre-ho, més o menys nosaltres estimem uns dotze anys.

El Joker 

Aquesta pel·lícula ha estat en boca de tots d’ençà que va sortir el 4 d’aquest mateix mes, i no sense raó. Aquesta pel·lícula, dirigida per Todd Philips i protagonitzada per Joaquin Phoenix, aconsegueix presentar el famós personatge de DC Comics amb una llum innovadora i madura. Aquesta visió li ha fet guanyar un Lleó d’Or al Festival de Cine de Venècia, un fet estrany, considerant que aquest premi sol reservar-se més per al cinema d’autor.

La pel·lícula narra el descens cap a la bogeria completa i la psicopatia del seu protagonista, Arthur Fleck, un malalt mental. L’obra usa aquest personatge per donar visibilitat a aquestes malalties mentals i il·lustrar el que pot passar quan no es tracten com cal i quan la societat els margina. Aquesta crítica no és l’única del film: l’ambient social crispat i la situació de la ciutat de Gotham destaca els problemes d’una societat caracteritzada per la divisió tan gran entre la classe alta i la baixa, com és la societat nord-americana actual. Aquest ambient de crispació i la bogeria i malaltia mental del protagonista es veuen reforçats per una increïble direcció de fotografia i una meravellosa banda sonora. Això sumat a l’intel·ligent ús dels plans li dóna una gran expressivitat cinematogràfica a l’obra. La pel·lícula pot pecar de ser un poc lenta, però aconsegueix no fer-se pesada gràcies a aquest llenguatge cinematogràfic, que et manté en tensió durant tota la primera meitat de la pel·lícula.

Podem assegurar-vos per experiència que la repercussió que aquesta pel·lícula ha aconseguit està justificada, i que, us agradi o no, segur que no us deixarà indiferent.

Mi chica revolucionaria

“Mi chica revolucionaria” és un poemari escrit per l’autor canari Diego Ojeda en el qual ens xerra amb total sinceritat sobre l’amor i sobre aquelles al·lotes de les quals t’enamores només una nit i de les altres que, en canvi, et marquen tota una vida. Aquest poemari el pots trobar a la majoria de llibreries per un preu de només 12 € o per 16 € la versió especial.

El recull presenta un divers assortiment de poemes, tots envoltant el tema de l’amor. Diego Ojeda tracta l’amor sense la por que la societat ens ha inculcat cap a sentir, però sense deixar de banda aquest sentiment de dolor que pot deixar estimar algú. L’autor plasma als seus poemes un gran sentiment d’amor exagerat, però sense fer-los pesats o massa melosos. El poemari mostra les dues cares de l’amor amb una gran passió i intensitat als sentiments: xerra de l’alegria d’amar així com el dolor que pot arribar a deixar.

Gràcies a aquesta intensitat i visió diferents que aporta sobre l’amor, “Mi chica revolucionaria” s’ha guanyat un lloc a la nostra llista de recomanacions.

Celeste

La recomanació interactiva d’aquesta llista no és altra que el videojoc Celeste. Aquest joc, llençat el gener de 2018 per l’empresa independent Matt Makes Games, està disponible a totes les plataformes possibles a un preu de 19,99 €, convertint-se en una opció més accessible i assequible que moltíssims altres jocs. Celeste és un joc de plataformes bidimensional amb un estil artístic de pixel art. El que separa realment aquest joc de la resta de plataformes en dues dimensions és la seva disposició per petits reptes de plataformes, distribuïts en petites habitacions, normalment de la mida de la pantalla.

Aquest joc fa un ús brillant d’aquesta peculiaritat: la seva distribució específica permet encapsular reptes més complexos i minimitzar el nivell de frustració, ja que els punts de guardat s’enregistren quan s’entra en una habitació nova. Decisions de disseny com aquestes o el tractament temàtic que donen als distints capítols que conformen el joc fan que la jugabilitat es mantingui fresca i interessant durant la seva durada mitja de 10 hores. No obstant això, una de les coses que més em varen cridar l’atenció, és que el joc pareix haver estat dissenyat tenint el trastorn d’ansietat en ment. Decisions com el fet que els enemics que persegueixen activament a la nostra protagonista no ho faran fins que nosaltres ens moguem o que la banda sonora estigui composta amb l’ansietat en ment fan que, sorprenentment, aquest joc sigui bastant assequible per gent amb aquest trastorn. Aquest fet casa perfectament amb la narrativa, que parla sobre temes com aquella part destructiva que habita dins tots nosaltres i sobre com lidiar amb ella. I no us preocupeu, per aquella gent sense aquest tipus trastorns i que tenen ganes d’una experiència més complexa (encara) i llarga, existeixen les Cares B i Cares C dels capítols, que eleven la duració del joc fins a les 30 hores i ofereixen un repte més complicat.

En conclusió, aquest joc té molt a oferir a tothom, baix preu i elevada accessibilitat entre aquestes; i això fa que aquest joc entri al nostre article.

Trampa teatre 

Continuant amb l’article, volíem fer al menys una recomanació d’un esdeveniment en viu, per fomentar la vida social en comunió amb un poc de cultura. Per això, volíem recomanar-vos les improvisacions de la companyia Trampa Teatre.

Aquestes actuacions es duen a terme a la Sala Trampa, a Santa Catalina, un local petit però acollidor i que és capaç de crear un bon ambient. Amb aquest propòsit, té una il·luminació tènue i acolorida, així com decoració que és tan estrambòtica com ho és adient. Per acabar de rematar-ho, el local compta amb una barra on es poden demanar begudes i tapes abans de l’actuació i durant el descans intermedi que realitzen. Les seves improvisacions són creatives, imaginatives i fan esclatar la sala sencera en rialles molt sovint. El tracte que els tres actors donen al seu públic és proper, fent-lo partícip dels seus nombres. Però no us preocupeu, no us faran pujar a l’escenari. Aquest caire de participació del públic fa que no hi hagi dues actuacions iguals. També fan obres teatrals preparades, si és això el que us fa ganes veure.

En conclusió, aquestes improvisacions són una forma excel·lent de desconnectar i de fer vida social. Per aquest motiu, us les recomanam.

http://www.salatrampa.com/ (pàgina web)

https://twitter.com/trampateatre?lang=ca (Twitter)

https://www.instagram.com › trampateatre (Instagram)

https://ca-es.facebook.com (Facebook)

Ca de bou

Per canviar un poc d’àmbit, volem fer una recomanació musical. El grup que volem recomanar és autòcton i poc conegut: Ca de Bou. Aquest és un grup de hard-rock format per la majoria d’antics components del grup Tot Sants. Tot Sants van ser pioners del hard-rock mallorquí a principi dels anys noranta, però la mort inesperada del seu líder i cantant, Xavier Ramis, va dissoldre el grup. Els antics membres de Tot Sants, Jaume Estelrich i Aurelio Pérez (guitarres), Àlex Vadell (baix) i Marcos Gil (bateria), juntament amb el seu nou cantant Roger Pistola han tornat amb força, fent el seu nou àlbum “Un altre Bou”.

El llegat de Tots Sants, una de les bandes mallorquines que van aconseguir més notorietat a principi dels noranta, s’ha transformat en Ca de Bou. Aquest grup és una bona oportunitat pels amants del rock de conèixer un grup en mallorquí de bona qualitat i que hagi tingut certa repercussió. I per la gent que no gaudeixi del gènere, aquest grup té l’incentiu de ser local ergo més proper. A part d’aquest fet, Ca de Bou ha produït cançons més “lleugeres” que poden servir com a punt d’entrada al rock.

En conclusió i amb l’objectiu de donar-los una empenta perquè tornin al lloc on eren, volem recomanar el grup musical Ca de Bou.

Quetzal

En darrer lloc, volem fer una recomanació un poc menys ortodoxa: un canal de YouTube. Aquests són una font quasi il·limitada de contingut i, depenent de quins, poden ser vertaderes mines d’art i cultura. La nostra recomanació en aquest sentit és el canal de Quetzal.

Aquest és un creador de contingut espanyol que xerra sobre temes com filosofia, poesia, cine i videojocs, enllaçant-los tots. Quetzal puja vídeos amb una freqüència d’un vídeo setmanal. La raó per la qual recomanem el seu canal és perquè els temes que tracta són interessants i, si bé és veritat que poden ser temes densos o complexos, fa els seus vídeos de forma amena i clara. A més, podem considerar que, pels valors de producció i pels bons vídeos que fa, que té pocs subscriptors, amb una humil quantitat de poc menys de 200.000. Això sí, cal avisar que els seus vídeos i l’humor que usa no és apte per tots els públics. Alguns dels seus vídeos més famosos inclouen crítiques al Paolo Cohelisme, cobertures del festival de cine de Sitges i vídeos parlant sobre el model de negoci de Disney i els problemes que aquest pot dur.

Tot plegat fa d’aquest canal una bona font de coneixement així com un possible incentiu a augmentar el nivell de cultura propi. Per això, volem recomanar aquest canal.

Esperem que alguna de les recomanacions de la llista hagi aconseguit despertar el vostre interès. Ens faria molt feliços si trobàssiu a aquest article una obra que us agradi. Gràcies per haver-nos llegit!

Realitzat per: Jaume Àngel Cortès Llinars, Mireia Pérez Vinyes, Luana Saft Sato.