El darrer any de professora de Llengua Francesa a l’IES Joan Alcover de la senyora Aina Moll Marquès va ser el meu primer de professor a l’institut. Vàrem coincidir un curs, encara que més tard vaig treballar a les seves ordres. Com en el cas d’alguns altres professors, la senyora Moll abans de professora de l’institut n’havia estat alumna. Hi ingressà als 11 anys, el 1941. Aleshores era l’institut femení de Mallorca i compartia edifici amb l’institut Ramon Llull. Aquell mateix curs se separaren físicament els dos instituts, a plantes diferents i amb entrades i escales diferents, fins que l’any 1966 l’institut passà a la l’edifici actual. Un altre canvi que va viure la senyora Moll va ser la recuperació de les classes mixtes, el curs 1976-1977. Un altre canvi que visqué és que quan la senyora Moll començà com a alumna i després com a professora, el català era prohibit a l’ensenyament i quan es jubilà el català ja feia uns quants anys que era llengua vehicular de l’ensenyament i assignatura obligatòria. I ella havia treballat per aquest canvi.
La senyora Moll va acabar el batxillerat a l’institut el 1948 amb el premi extraordinari i el mateix any guanyà, amb la seva germana Francesca, el premi Marià Aguiló de l’Institut d’Estudis Catalans, amb un recull del lèxic de Joaquim Ruyra, i acompanyà son meu pare i Manuel Sanchis Guarner en un viatge d’enquesta dialectològica per a l’Atlas lingüístico de la península Ibérica per Catalunya.
El 1953 va obtenir el títol de llicenciada en Filosofia i Lletres, en l’especialitat de Filologia Romànica, a la Universitat de Barcelona, amb premi extraordinari, i va participar en l’organització del IX Congrés Internacional de Filologia Romànica a Barcelona.
Els cursos 1957-1958, 1958-1959 la senyora Aina Moll començà a fer classes a l’institut Joan Alcover suplint les absències del professor titular de Llengua Francesa Manuel Sanchis Guarner, aleshores exiliat a Mallorca. Mentrestant la senyora Moll col·laborava amb son pare, Francesc de Borja Moll, en la preparació del Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) i en l’editorial Moll.
El curs 1959-1960 fou professora interina de Llengua Francesa al mateix institut i el 1961 va guanyar-hi la càtedra de Llengua Francesa. A partir d’aleshores, durant 11 anys, va ser cap d’estudis de l’Institut i encara va tenir temps per a redactar 13 manuals de llengua francesa de diferents nivells, però tots amb la metodologia més moderna.
Abans de la recuperació de l’oficialitat del català a les Balears amb l’estatut d’autonomia del 1983, la senyora Aina Moll va fer classes classes de català a l’institut extraoficialment, per tant voluntàries i fora de l’horari lectiu, des del curs 1960-1961, quan era interina. Sabem que l’any 1964 tenia 32 alumnes. Les classes es feien els dimecres a l’horabaixa i duraren fins que el català s’ensenyà oficialment, després del canvi de règim polític, quan la senyora Moll ja pogué fer les classes de català com a assignatura del pla oficial i amb més hores setmanals i mitjans.
Cal no oblidar que quan la senyora Moll començà les classes de català a l’institut eren els temps de la dictadura franquista, que era absolutament contrària al català. Cal, doncs, homenatjar també els directors de l’institut que permeteren la seva iniciativa: primer la senyora Francesca Massot Villalonga (1964-1970), catedràtica de Llengua Grega, i després el senyor Daniel Monzón Izquierdo (1970-1975), catedràtic de Literatura Espanyola i el senyor Antoni Palou Ferrer (1975-1982).
El gran pintor Joan Miró col·laborà amb la senyora Moll i l’Obra Cultural Balear pagant durant anys per a aquestes classes un cert nombre d’exemplars de la revista juvenil Cavall Fort, dels quals encara se’n conserven i usen un munt a l’institut, amb el segell de Donació de Joan Miró.
Els acords de la Dictadura amb els Estats Units d’Amèrica varen fer que la Dictadura hagués de tolerar a contracor aquelles primeres classes de català i moltes d’iniciatives a favor de la nostra llengua i la nostra cultura, com la fundació de l’Obra Cultural Balear i la publicació en català de la revistes Lluc i Cavall Fort (1961).
L’Obra Cultural Balear en els primers acords en el moment de la seva fundació el 1963 va decidir fomentar les classes de català als centres d’ensenyament religiosos, els únics aleshores on les autoritats franquistes no ho podien impedir. La senyora Aina Moll era sòcia fundadora de l’Obra Cultural Balear i ja havia començat les classes de català al nostre institut, com el pare Miquel Colom, col·laborador del DCVB, al col·legi Ramon Llull d’Inca.
Les alumnes de la senyora Moll la recorden com una persona culta, que havia tractat personalment alguns dels principals lingüistes contemporanis, i emprava la metodologia més moderna en l’ensenyament del febnces, al mateix temps que era molt propera i avançada al seu temps en la moda i original. Les antigues alumnes també recorden que les posà en contacte amb conceptes sociolingüístics moderns, com el de diglòssia, i que els va mostrar per primera vegada la llengua catalana com a matèria acadèmica.
La feina de professora a l’institut, la senyora Aina Moll la va saber combinar amb un gran nombre d’activitats extraprofessionals, ajudant son pare i com a de professora de català dels cursos de l’OCB, pels quals no volia cobrar res.
Amb el canvi de règim polític, la senyora Moll participà en activitats en les quals col·laboraren representants de tots els partits polítics i personalitats independents i això va fer que des del 1977 al 1979, en l’etapa entre la Dictadura i l’etapa autonòmica, formàs part d’una sèrie d’organitzacions que dugueren el canvi anteriors a la Constitució espanyola actual. El 1979 fou important per a la llengua catalana perquè hi hagué les primeres oposicions per a cobrir les places assignades als professors de Llengua Catalana i la senyora Moll en presidí el tribunal.
Algunes activitats de la senyora Moll foren de tanta d’importància que hagué de demanar una excedència a l’institut Joan Alcover. Cal destacar que del 1980 al 1988 ocupà el càrrec de primera directora general de Normalització Lingüística de la Generalitat de Catalunya.
El curs 1988-1989 la senyora Moll tornà a l’institut Joan Alcover i es jubilà.
El temps que va tenir per això, juntament amb el prestigi i l’experiència política adquirida a Catalunya, li van permetre encarregar-se de la normalització lingüística de les institucions públiques de les Illes Balears. L'”Acord institucional per a la normalització lingüística” signat el 1989 pel Govern Balear, els Consells insulars, l’Ajuntament de Palma i altres ajuntaments, el Ministerio de Educación del govern espanyol i institucions privades. L’objectiu de l’Acord era la normalització de l’ús del català en aplicació de l’estatut d’autonomia de les Balears de 1983, perquè durant sis anys s’havia fet molt poc perquè el govern balear no volia crear una direcció general de Política Lingüística com la de Catalunya.
L’Acord nomena la senyora Moll directora de la Campanya de Normalització Lingüística (CNL) que havia de coordinar aquestes institucions i organitzar la normalització. L’oficina de la CNLtambé va organitzar la primera campanya publicitària moderna de conscienciació sociolingüística amb el lema No et mosseguis la llengua i mantingué la secció periodística de conscienciació i atenció de consultes de tema lingüístic que ha durat més fins ara a tots els territoris de llengua catalana: Línia Directa amb la Campanya de Normalització Lingüística, en la qual vaig participar molts d’anys.
La col·laboració de la senyora Aina Moll amb el Partit Popular sota la presidència del senyor Gabriel Cañellas fou mal vista per alguns defensors de la llengua catalana i altres hi col·laboraren a contracor, a pesar que l’Acord realment era entre institucions presidides per diferents partits. El motiu era que no es defensaven els drets lingüístics en àmbits fonamentals com els drets del consumidor i els mitjans de comunicació ni l’àmbit laboral, però era un defecte de la Llei de Normalització Lingüística. Com sabem, els governs posteriors d’Espanya i de les Balears i les sentències dels tribunals han fet bo el govern del senyor Cañellas, eliminant les implicacions legals positives que tenia l’estatus de llengua pròpia del català.
La senyora Aina Moll des de la posició de coordinadora de l’àrea del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1986) celebrada a les Balears pogué tractar el president Cañellas, que presidí els principals actes protocolaris i així es veié empès a impulsar la normalització lingüística.
L’any 1993 la senyora Moll va ingressar a l’acadèmia científica de la llengua catalana, és a dir a la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.
El Col·legi Eugenio López de Palma l’any 2011 honorà la senyora Moll adoptant el nom d’Escola Aina Moll i Marquès. Aleshores la Conselleria d’Educació i Cultura va lliurar-li la Medalla al Mèrit que li havia atorgat l’any 2010, en reconeixement de la seva trajectòria educativa, cultural i cívica. Des de fa un grapat d’anys gran part dels alumnes de l’institut Joan Alcover procedeixen de l’Escola Aina Moll Marquès. El 2012 la Universitat Oberta de Catalunya concedí el títol de doctora honoris causa a la senyora Moll.
Antoni I. Alomar, departament de català de l’IES Joan Alcover
Vegeu una autobiografia de la senyora Aina Moll aquí.