Un monòleg capaç de reflectir l’essència d’un poble a través del retrat perfecte d’una antiga tradició: les matances. Toni Gomila fa una meravellosa representació dels personatges més icònics i les converses essencials que apareixen sempre al dia de fer matances. Una exquisida combinació d’humor, reflexió i adoració de “lo nostro”.
Parlem de l’increïble ús que fa de la nostra llengua, que omple d’orgull i plaer a aquells que l’estimen. Les paraules adornen l’obra en tot moment i la fan encara més autèntica. Recordant i assaborint aquestes paraules podem trobar allò elemental i essencial d’un poble, d’una identitat. Però l’ús d’aquestes paraules mor lentament, mentre observem l’evolució d’una estirp a través de les diferents generacions que la conformen.
Mireia Pérez Vinyes, B1B