Enguany, des que arrencaven les primeres imatges dels vídeos i de les orles tenies la sensació d’estar fent referència contínuament al passat i al futur. Tenies aquesta sensació, òbviament, després de mencions a la càpsula del temps, però aixímateix llavors, quan admiraves els retrats magnífics dels nostres alumnes i endevinaves ja el devenir que prometien els seus ulls.
També el discurs de Juan Vizcaíno, raonat, racional, raonable (és que podria haver estat d’una altra manera?) de manera sòlida i profundament inspiradora feia constants referències al passat d’allà on venim i al futur al qual els nostres graduats es dirigeixen.
Aitana Álvarez i Àngels Nicolau repassaven els moments més significatius de la seva estada al centre i al futur que els espera. Les seves paraules, centrades i molt viscudes, ens arribaren al cor.
Les presentadores, Andrea Gilet i Enara Marino, molt fresques i dinàmiques, ens acompanyaren durant tota la vetlada. Enguany, a més, comptàrem amb la prodigiosa actuació en directe de dos alumnes: Arnau Fernández, a la guitarra, i Marina Cànaves, veu. L’emotivitat que traspua el directe tremola l’ànima.
Imatge, expressió, art, formació acadèmica i personal…
El passat està conquerit. El futur ja està guanyat.
Catalina Pizà, cap d’estudis adjunta
[justified_image_grid preset=1 thumbs_spacing=4 min_height=2000 orderby=rand limit=0 load_more=scroll flickr_user=133921682@N06 flickr_photoset=72157655279579189]